Josep M. Camps: Mercantic «Els particulars no han de tenir por d'entrar a les subhastes» 16/11/2005

Aquest diumenge, dia 20, al Mercantic de Sant Cugat del Vallès es subhastaran 740 lots d'antiguetats. Abans, però, ja es poden veure i fins i tot pujar preu per escrit. Però el moment de la veritat serà diumenge a les 11'00, quan una subhastadora profesional vagi proclamant el típic «adjudicat» amb el corresponent cop de martell. El gerent de Mercantic, Josep Maria Camps Marsal, 47, n'és el màxim responsable.

-Les subhastes de Mercantic són a l'estil americà?

-Només en part.

-En què consisteix?

-En exposar els lots uns dies abans. La gent els veu i van pujant el preu per escrit i amb tota tranquilitat.

-I aquell ritual de les mans alçades?

-Això serà diumenge. Esperem unes 200 persones i, qui vulgui, podrà pujar encara més qualsevol preu.

-Dirigit per un subhastador professional?

-En el nostre cas una subhastadora amb molta experiència. No confondre amb subhaster que és una altra cosa.

-Vol dir els qui van als jutjats per quedar-se pisos embargats a preus regalats?

-Exacte. Nosaltres no tenim res a veure amb aquells. Ens dediquem a les antiguetats i prou.

-Quin és aquest lot de només 10 euros?

-Petites peces de bijuteria. El lot més barat de tots.

-I aquest de 4.500 euros, el més car?

-Sí. És una pintura de Matilla, un artista català de l'època dels Rusiñol i Casas.

-Poden dos col·leccionistes barallar-se i pujar el preu de manera astronòmica o això només passa a les pel·lícules?

-I tant si passa. Tot just a la fase d'exposició ja hi ha un cotxet de nines antic que ha pujat sis cops de valor. El preu inicial s'ha multiplicat per 40.

-La majoria són especuladors?

-La minoria.

-Professionals?

-Tampoc. La última puja d'aquest cotxet de nines l'ha fet una senyora que passava per allà.

-Però la majoria deuen ser antiquaris.

-No cregui. Als particulars els fa una mica de por entrar en aquest món i pujar per les peces. Però quan ho proven veuen que no passa res.

-S'aficionen?

-No, però veuen que només és com entrar a una botiga i demanar el preu.

-A una subhasta mai no trobaré una ganga?

-Ja ho crec. La gràcia de les subhastes és que totes les peces surten a un preu inferioir al de la botiga.

-Poden posar-se d'acord dos compradors rivals en no pujar per dues peces i així endur-se'n una cada un a baix preu?

-Poden però, primer, estar prohibit i, segon, s'arrisquen a que un tercer s'ho endugui tot.

-Hi ha qui puja tant que després no pot pagar?

-A nosaltres mai no ens ha passat. Normalment, en efectiu o tarja, sempre es pot pagar.

-I si no?

-Tothom té un termini per retirar les seves peces.

-Podriem trobar la setmana que ve a Sotheby's o Christie's algun rellotge, pintura, porcellana o bronze dels que diumenge sortiran d'aqui?

-No es pot dir mai. Tantes peces de Mercantic estan voltant per aquests mons de Déu!

-Què hauria de passar?

-Qualsevol gran col·lecció es pot desfer en el moment més inesperat i pel motiu que sigui.

-Atraieu compradors de fora?

-Mercantic té un 30% de visitants de fora de la província de Barcelona.

-Vindran també els que han pujat preu pel sistema americà?

-Segurament no. Per això ho van fer a l'avançada.

-Llavors com poden vetllar per la «seva» peça?

-Perquè ells ja han dit per escrit el que n'ofereixen i també el màxim que estarien disposats a pagar.

-Vosaltres us quedeu un percentatge?

-Sí. A Mercantic només demanem un percentatge al venedor. Però a moltes cases de subhastes demanen també un percentatge al comprador.

-Com garantiu l'autenticitat de cada peça?

-Cada venedor garantitza per escrit unes condicions determiades: antiguetat, material... i si es una màquina com un rellotge el seu funcionament o no.

-I si no és veritat?

-Et tornen els diners.

-Us molesten les subhastes per internet estil eBay?

-Si són d'antiguetats, gens. Tot el que promogui el món de l'antiguetat ens beneficia.

-Té avantatges?

-És el mateix sistema. Hi ha una període de puges i quan s'acaba al que més ha pagat li envien a casa. Jo en compro.

L'antiguetat ja és moderna

«LA CUINA D´IGNASI DOMÈNECH No vol passar per col·leccionista, però té una passió: té més de 40 llibres de cuina d'Ignasi Domènech. Mort fa 50 anys, aquest manresà va ser cuiner a Barcelona, Madrid, París, Londres i d´una casa real espanyola. Professor de cuina i editor de la revista

El gorro blanco va saber transmetre els seus coneixements de forma didàctica, curiosa i complerta. «Jo els col·lecciono per amor a la cuina no a les antiguetats a les que no vull enganxar-me», diu Camps.