![]() |
Francesc Celma: fosfenisme «Totes les cultures tenen pràctiques de llum» 17/11/2005 |
![]() |
El director de la escola de fosfenisme (www.fosfenismo.com) a Espanya i Llatinoamèrica, el barceloní Francesc Celma Girón, 46, va venir ahir a Sabadell per presentar la seva xerrada de demà divendres, a les 20'00 h, a Espai Obert (Les Valls, 26-28, 1er pis). Creat els anys 60 pel metge francès Francis Lefebure, el fosfenisme es defineix com un mètode que converteix l'energia de la llum en energia cerebral. |
-No sé si tinc ganes de creure en una nova teràpia
-No cal creure-hi. Funciona sense fè.
-Què he de fer?
-N'hi ha prou amb mirar de front un llum fosfènic durant 30 segons. És un llum blau que dóna quasi el 100% de l'espectre solar.
-Com reaccionarà el meu cervell?
-Estructura el sistema nerviós i crea unes connexions neurològiques especials.
-Vostè ho fa?
-Jo treballo en altres coses, però tinc un llum fosfènic al meu despatx i, tot sovint, l'engego amb el meu comandament a distància, el miro 30 segons, i segueixo treballant.
-Per relaxar-se?
-Per activar la meva energia mental. De la mateixa manera que mirem el foc, la lluna, el reflexe del sol al mar...
-Sensacions totes elles ben agradables.
-Totes les cultures ténen pràctiques de llum. Els tibetants ténen una tècnica de meditació que consisteix en mirar el sol dins un cossi d'aigua en moviment circular. I el mateix fan els indis americans, algunes tribus africanes...
-Què passa amb els pescadors?
-A molta gent li agrada pescar no pel que pesquen, que sovint es poc o res, sinó per aquesta experiència plaent de mirar la llum a l'aigua.
-Però per què serveix?
-La persona es troba més atenta, més lúcida i amb més ànim. Però cadascú ho aplica allà on vol.
-Per exemple?
-Molts professors ho apliquen als seus alumnes de reforç. Si estudies amb llum fosfènica, en el moment de l'examen veuràs les respostes en el teu cervell com una fotografia.
-Més aplicacions.
-Mèdica. Si una persona amb una forta depressió s'aplica 40 sessions al dia, de només 15 segons cada una, al cap d'una setmana es trobarà més bé que no ha estat mai a la seva vida.
-El veig molt contundent
-És que és així de clar. I no vull dir més coses per no semblar exagerat, però els resultat són espectaculars, immediats, increïbles.
-Els metges ho accepten?
-Molts ho fan servir. Però només els més avançats i privadament. Aquesta és la nostra lluita: fer-ho oficial. Per això ara estem lluitant per aconseguir l'aval de la UNESCO.
-Quin interès pot tenir l' UNESCO?
-Li interesa la millora del rendiment escolar que en fosfenisme està clarament demostrada.
-Si voleu credibilitat, presenteu-vos en àmbits professionals.
-Vaig fer una demostració al Col.legi de Metges de Saragossa davant 200 persones i va interessar a tothom.
-Portarà divendres a Espai Obert una d'aquestes bombetes a la seva xerrada?
-Sí, una especial per moltes persones. Quan la gent ho experimenta personalment, jo he de parlar menys.
-Més aplicacions.
-En el món de les pràctiques espirituals o iniciàtiques com el desdoblament, la visualització, la meditació...
-Però si la meditació consisteix en deixar el cervell tranquil, com pot ajudar una tècnica que fa tot el contrari, és a dir, activar-lo?
-Deixar el cap en blanc, com es diu de la meditació, és simplement impossible. Sempre hi ha una vibració mental i el fosfenime ajuda a trobar la més adeqüada.
-Què feu des de l'escola de fosfenisme?
-Divulguem la tècnica tan com podem, traduïm llibres, els editem i sobretot donem cursos.
-I la bombeta fosfènica?
-La venem amb tot un kit de làmpada, projector i manual, juntament amb altres productes. Tenim un catàleg de 20 pàgines.
-Heus aqui el negoci?
-No. Simplement no podem deixar que la gent s'endolli a qualsevol. cosa. Hi ha gent que mira el sol directament o que es posen a mirar infrarrojos, dues barbaritat és clar.
-Però si veneu...
-Quasi tot ho fem desinteresadament, però no podem anar regalant objectes.
-Si els anys 60 algunes institucions franceses ja premiaven a Lefebure, per què encara és tan desconegut en la comunitat científica?
-Pel mateix motiu que els descubridors de noves vacunes per la malària tenen tanta feina a ser reconeguts. Tots els descobriments científics realment importants tarden molts anys a ser reconeguts. Desconegut no és igual a dolent.
Ni conegut igual a bó
«I LA LLUM ES VA FER Segons Francis Lefebure els edificis ben iluminats faciliten les capacitats de reflexió, d´empatia, de concetració i de benestar. «Grans magatzems com El Corte Inglés s'equivoquen quan fan edificis sense finestres. Vaja, s´equivoquen si volen que els seus clients es trobin |
bé», diu Celma. Per ell ni tant sols serveixen les teràpies de banys de llum que fan els nòrdics a la tardor, quan pateixen la Síndrome Depressiva Estacional. «La llum ha de ser fosfènica i ha d' incidir en el cervell», diu. |