Mossén Dalmau, primer sacerdot jutjat per Franco «Ni vaig celebrar aquell 20-N ni celebraré aquest» 19/11/2005

El primer sacerdot jutjat pel règim franquista l'any 1959 per la seva vinculació amb els fets del Palau de la Música i que va ser condemant a un any de presó, mossén Josep Dalmau Olivé, 79, autor de disset llibres, és el creador i conservador del Santuari de la Mare de Déu de l'Ecologia de Gallifa d'on és rector.

-El 1953 va ser rector de la Parròquia de Gràcia de Sabadell.

-I ja allà em vaig buscar els primers problemes amb el règim franquista.

-Provocats per vostè?

-Jo només vaig muntar les caramelles i feia activitats pels joves. Però l'alcalde Marcet em deia que l'exclusiva del jovent la tenia la Falange.

-Què contestava vostè?

-En una reunió molt tensa que vam tenir a l'Ajuntament li vaig espetar que l'Església ja s'havia «desmamat», és a dir que ja erem grandets. I ell em va dir que si tornava a dir aquella paraula em llençava per la finestra. La vaig repetir, però no ho va fer.

-Tot plegat per unes caramelles?

-Bé, les caramelles que jo vaig ensenyar als nens deien «si no ens donen la llibertat, ens la prendrem»

-Veu com sí qwue era un provocador?

-Potser només una mica revolucionari perquè a les colònies de vacances vestia de paisà i em banyava al riu amb els joves.

-I anava en moto.

-Mossén Vespa em deien. I per culpa de la Vespa, el bisbe em va cridar a capítol a Barcelona només per preguntar-me perquè no duia «la teja», el nostre barret. Li vaig dir que amb la moto em volava.

-I el van castigar amb l'«exili» a Gallifa.

-Abans vaig passar per Vilanova i la Geltrú on vaig coneixer els socialistes i on també vaig crear grups de joves que parlaven del Crist fins i tot a les tavernes.

-Això tampoc va agradar a la superioritat?

-No i va ser quan em van destinar a Gallifa per tenir-me ben lluny.

-Ho va acceptar?

-En principi no. Però quan vaig conèixer Gallifa, vaig veure nanos molt desorientats, pares alcohòlics i tanta feina per fer que, malgrat venir del món industrial, vaig dir em quedo aqui dalt.

-Quina va ser la seva participació en els fets del Palau de la Música?

-Com que a l'Orfeó Català no el van deixar cantar El cant de la senyera, nosaltres en vam desplegar una des del primer pis. Alla hi van haver detinguts, cops, corredisses...

-El van detenir?

-No. A mi em va salvar la sotana. Però dies després vaig signar un document demanant a la Policia que no torturés com havien fet amb Jordi Pujol i altres detinguts del Palau. I llavors sí que em van detenir a mi.

-El van jutjar?

-A l'Audiència Nacional de Ma-drid. Van venir més de 300 capellans de tot Castella, molts companys meus d'estudis, que es van posar a resar el rosari en veu tan forta davant dels jutjats que el Franco personalment va obligar desallotjar-los a cops de porra.

-Va servir d'alguna cosa?

-No perquè em van condemnar a un any de presó.

-Però no hi va anar.

-No perquè quan només faltava una setmana per ingressar a presidi vam parlar amb el nunci. I tots els capellans de Barcelona van amenaçar amb fer una vaga de misses si a mi em ficaven a la presó. El Franco s'ho va repensar i em va absoldre.

-I va començar una tasca quasi clandestina amb Xirinacs i el pare Llimona, correcte?

-Ens trovabem cada setmana amb ells i uns altres a un pis que vaig llogar a Barcelona. Parlàvem de tot.

-Parli'm del seu viatge a Euskadi.

-Hi vam anar quan es començava a parlar d'ETA i vam parlar amb sacerdots que ho eren. Però jo allò no ho veia clar i els vaig dir que no ens interessava. Que a Catalunya som massa covards i la lluita armada segur que ens sortiria malament.

-És quan vau començar l'estratègia no-violenta amb Lluis M. Xirinacs?

-Sí, la primera vaga de fam la vam fer junts a Montserrat. Va venir la policia i no van gosar entrar a l'església. Però com que en Xirinacs volia que el detinguessin tant sí com no, uns dies després es va ficar a comissaria a repartir octavetes i, és clar, no van tenim més remei que detenir-lo.

-Què dirà de'n Franco aquest diumenge al seu sermó de Gallifa?

-Res, res.

-Va celebrar fa 30 anys la seva mort?

-Ni la vaig celebrar fa 30 anys ni tampoc la celebrarè diumenge.

-Com va viure el 20-N de 1975?

-Aquell dia jo era Nova York veient les misses cantades de Harlem en companyia, precisament, d'uns sabadellencs.

-A quí molestava més vostè, a l'església o al règim?

-A tots dos perquè eren la mateix cosa.

Encara la paguem

«DIVENDRES A ESPAI OBERT Mossen Dalmau va venir ahir a Sabadell per preparar la xerrada sobre el Santuari de l'Ecologia de Gallifa que donarà el divendres, dia 25, a Espai Obert (Les Valls 26-28).

La xerrada du per títol «Elements distintius històrico-filosòfics de la Mare de Déu de l'Ecologia». Però també explicarà perquè s'ha inspirat en una deesa pagana com la grega Artemisa i quina potestad té ell per batejar una imatge amb el nom de Mara de Déu de l' Ecologia. «Consti que tinc el nihil obstat del bisbe de Vic», diu.