Víctor Patsy: reporter al Bernabéu «Em va la marxa» 22/11/2005

Per més que es digui que el públic del Santiago Bernabéu es va aixecar per aplaudir un Barça triomfant, res deixa tan clar l'ànim dels madridistes com el reportatge rodat clandestinament entre el públic pel periodista esportiu de TV3, Víctor Patsy Torrent, 37, que aquesta cadena ha passat, i encara passa en cada informatiu. Amb una única càmera domèstica entrada a l'estadi d'amagatotis ell tot sol n'ha fet un dels grans reportatges de l'any. Fins i tot el cap d'informatius de TV3, Jaume Masdeu, l'ha felicitat personalment.

-Tan difícil és entrar una càmera de vídeo a l'Estadi Santiago Bernabéu?

-Professional, sí. Fa dos anys els guardes de seguretat ens van enxampar, a mi i als tècnics de só i vídeo, i ens van fer fora del camp escortats fins el carrer.

-Al Camp Nou bé es fa allò de «La veu del soci».

-Perquè al Camp Nou no està prohibit. Però al Bernabéu sí.

-Com vas entrar doncs la càmera aquest any?

-Primer hi vaig anar sol, sense tècnic de só ni d'imatge, per passar més desapercebut. I segon la càmera anava solta en una motxilla sense funda ni carnets de premsa.

-Ni l'adhesiu de TV3?

-No. Ningú savia que jo era de TV3. No sóc tan agosarat.

-Tenies por que t'identifiquessin com a català?

-Por no, però quan algun cop he fet directes a peu de gespa, abans del partit, sempre hi ha l'animalot de primera fila que reconeix el dau de TV3 i et comença a dir «polaco».

-Com vas triar el lloc?

-Jo anava passant per on hi havia menys guardes de seguretat. «Vomitòrio» sense ningú allà que m'hi ficava.

-De veritat en diuen «vomitorios»?

-Sí, sí, el que al Camp Nou són boques al Bernabéu són «vomitorios».

-Ecs!

-I un cop dins a buscar personatges.

-El de Lleida era sensacional.

-El vaig triar per la bandera espanyola a la gorra de «chulapo» madrileny. El que menys m'esperava era que fos de Lleida i parlés català!

-I deia «Visca Catalunya sense culés».

-I m'anava preguntant «Què fa lo Lleida?». Però el pitjor és que em va reconèixer i em diu «sé quí ets i diré a tothom que ets de la TV3».

-Ho va fer?

-No al final es va enrotllar molt bé.

-T'agrada ficar-te en embolics?

-Sí, els càmeres es neguen a fer-ho. Però a mi em va la marxa.

-T'ha censurat TV3 alguna cosa?

-No. Ha fet resum més extensos o menys segons el programa on s'ha emés, però no ha censurat.

-O sia que ens hem de creure que en tot l'estadi Santiago Bernabéu no hi havia ni una sola pancarta contra l'estatut ni contra els catalans?

-Ni una.

-I la crispació famosa?

-Diuen que Florentino Pérez va anar a l'estadi dues hores abans i, personalment, va fer retirar totes les pancartes anticatalanes.

-Això no és segur?

-No. És només un rumor.

-Banderes espanyoles Déu n'hi dó, no?

-Les normals. No més que en un Madrid-Getafe.

-L'anticatalanisme era doncs només a nivell de comentari?

-Tampoc. Jo vaig pentinar el 60% del camp d'un córner a l'altre, vaig parlar amb multitud de persones i no vaig sentir ni un comentari ofensiu a l'estatut.

-I als catalans?

-Una sola persona va dir «no hay nada peor que aplaudir a los putos catalanes».

-I molts feien «polaco el que no bote».

-Això no és res home, un joc.

-La crispació és doncs un altres desafortunat invent dels polítics?

-Al Bernabéu la gent només estava per xiular a l'Eto'ó, per cert molt poquet, i per per lamentar-se de les misèries del seu equip.

-Trobar madridistes aplaudint costava o n'hi havia pertot?

-Almenys un 15% que ja és moltíssim.

-Eren aplaudiments de cavallerositat i reconeixement al rival o bé de càstic a Florentino, Luxemburgo i jugadors blancs?

-Mig i mig.

-Hauria aplaudit l'afició del Camp Nou a un Madrid superior?

-Ho va fer. El 1980-81 el jamaicà negre Laurie Cunningham del Madrid va fer un partidàs i dos gols i tota l'afició blaugrana es va aixecar per aplaudir-lo.

-Et vas mirar amb simpatia la sortida del saltador sabadellenc Jimmy Jump o...?

-No. Vaig pensar un altre cop aquest pesat! És el mateix gag de sempre i la gent el veu com un pallasso molest que interromp l'espectacle.

-Com a culé disfrutaves de veure com sortien del camp 10 minuts abans empipats com una mona?

-No. No sóc d'aquests. Jo, si el Barça perd, sopo i dormo la mar de bé.

Culé i home de bé sí pot ser.

«SÍNDROME SUPERADA Des de 1992 en què va entrar als informatius d´Esports de TV3 i tothom el coneixia com el germà del Joan Patsy (un cognom així no deixa lloc a dubtes), ha plogut molt.

Avui, Víctor Patsy és Víctor Patsy, el germà de ningú. S' ha guanyat un lloc a base d´ofici, professionalitat i capacitat de risc i els seus reportatges són sempre esperats. «D'entrada em van posar l´etiqueta d'el germà de, però aixó ja està totalment superat», diu.