Domènec Martínez: punts de llibre

«Sempre busco el punt adequat»

25/11/2005

És vicepresident de l'Associació Europea de Col·-leccionistes de Punts de Llibre, president de l'espanyola i propietari d'una col·lecció de 7.000 punts de llibre.

El funcionari de Barcelona, Domè-nec Martínez Muñoz, 50, se sentia dimarts, al Saló Modernista de Caixa Sabadell, orgullós de la feina feta. I tenia motius. S'inaugurava l'exposició de punts de llibre més important d'Europa.

 

-Per què tenim els sabadellencs l'honor d'hostatjar-la l'exposició mes important d'Europa?

-Per què Francesc Miralles i Fundació Caixa Sabadell, a travès de Montse Corominas, van trobar interessant muntar-la a aquest nivell.

-No és exagerat?

-No. Aquí hi ha peces que són obres de joieria del segle XIX. Altres de seda anglesa... autèntiques meravelles.

-Des de quan un simple punt de llibre té valor col·leccionable?

-Jo vaig començar l'any 1984, però a França ja hi havia tradició de punt antic i punt decó i a Anglaterra de punt de seda.

-Hi ha especialistes?

-Ja ho crec: erotisme, biblioteca, àngels... Jo faig punt antic i animals llegint.

-Saben llegeixen gaires animals?

-En els punts tots (riu), fins i tot els dinosaures. D'animals llegint en tinc uns 400

-I en total 7.000, una barbaritat.

-No són gaires. Hi ha un grec que en té 90.000. Però l'important no és la quantitat. Jo he vist col.leccions petites precioses.

-Hi ha una autoritat en el tema que publiqui un catàleg anual?

-Ni hi és ni volem que hi sigui. Fugim del col·leccionisme especulatiu, com el filatèlic. Per nosaltres el col·leccionsime és amistat i intercanvi.

-Doncs hi ha punts de lectura que tenen preu.

-Sí, per internet es venen punts que les editorials regalen. I si un antiquari té un punt de la guerra civil també te'l vendrà.

-Valor màxim?

-Alguns dels punts d'aquesta exposició s'han venut a 400 euros. I altres no tenen ni preu.

-Algun d'aqui?

-Sí... vingui, vingui, miri, veu aquest que diu Senyal de Plana? Me'l compraven fa sis anys per mig milió de pessetes.

-Què té d'especial?

-És el que acompanyava el llibre més emblemàtic del modernisme, Boires baixes, de 1902. Formava part del llibre i només se'n van fer 200.

-Quí li donava tants diners?

-Només puc dir-li que la Biblioteca de Catalunya i la Casa Ardiaca tenen Boires Baixes sense el punt i que això és com tenir la meitat del llibre.

-D'on el va treure vostè?

-D'una fira de llibre vell.

-Vol dir que fulleja els llibres de les fires buscant punts entre les planes?

-Si em deixen sí. Jo vaig als Encants de Glòries i quan n'he trobat dos o tres, els poso tots dins un llibre qualsevol i el compro per un euro.

-Què compra, el llibre?

-És clar perque si el venedor em veu molt interessat en un punt em cobrarà més (somriu murri).

-Hi ha punts de Sabadell?

-Aqui tenim els de Caixa Sabadell i els de la Llar del Llibre dissenyats per artistes molt prestigiosos.

-Això és un obrecartes.

-No! (content). Sembla un obrecartes, però és un punt de llibre que servia per trencar i obrir les pàgines ajuntades dels llibres intonsos.

-Vostè no deu plegar mai la punteta de la plana, suposo

-Mai (riu). Sempre procuro trobar el punt adequat a cada llibre que llegeixo. I em molesta molt que les editorials no treguin un punt amb cada nou llibre.

-Entre nosaltres, reconegui que la cinta quie penja del llom entre les planes va molt millor.

-No afegeix qualitat al llibre. Una cinta és una cosa molt senzilla.

-Però el punt cau a terra i la cinta no.

-Efectivament i per això l'usaven els religiosos que necessitaven molts punts en un sol llibre.

-Són mes pràctics els de pinça?

-Massa gruixuts.

-Si regalem un llibre ho hem de fer amb el punt a dins?

-Evidentment. És un detall d'elegància i exquisitesa. Com es pot concebir un llibre sense punt?

-Quí sou a l'Associació Europea de Punts de Llibre?

-Uns 170 socis entre anglesos, francesos, holandesos, alemanys i, sobretot, molts catalans. Però la seu és a Alcorcón, Madrid.

-Per a què serveix?

-Per fer intercanvi i per anar escrivint mica en mica la història dels punts de llibre que es una matèria verge.

-Teniu butlletí i tot.

-Donem a coneixer les noves col·leccions d'editorials, pintors...

-Aquest món li ha canviat a vida?

-Sí. A mi el punt de llibre m'ha donat nous amics i nous motius per viatjar.

-Per exemple?

-Anem a trobades a Brusel·les, a Dunquerque, París, Niza i aquesta exposició potser la portarem a Milà.

-Quina bogeria es pot fer per un punt de llibre?

-Nosaltres no som col·leccionis-tes obsessius. Ni poc ni massa.

Just al punt


 

«LA MILLOR D´EUROPA

La millor exposició de punts de llibre mai exhibida a tot Europa, la més gran, la més internacional i la més copleta a nivell històric, es merexia un bon catàleg i activitats complementàries.

Fundació Caixa Sabadell ha editat un magnífic catàleg de 159 planes il·lustrades a tot color i ha organitzat tres actes.

Els dies 15 de desembre i 12 i 26 de gener es pronunciaran tres xerrades sobre tres especialitats diferents de punt de llibre.