Yaratullah Monturiol, musulmana «Cap dona del món està tan qüestionada com la musulmana» 29/11/2005

L'ex-presidenta de la Junta Islàmica Catalana, ×aratullah Monturiol Virgili, 44, nascuda catòlica en una familia benestant de Barcelona de llunyà parentiu amb l'inventor del submarí, Narcís Monturiol, i amb estudis a diverses universitats alcoràniques va abraçar l'Islam fa 20 anys. Dissabte va parlar de la seva experiència personal a la 6ª Trobada Interreligiosa que va organitzar al Auditori dels sindicats el Moviment Ecumènic de Sabadell.

-Que va trobar a l'Islam que no trobés en el cristianisme?

-La veritat es que no buscava res. Jo era catòlica m'havien batejat i no tenia cap inquietud religiosa.

-Doncs per no tenir-la, Déu n'hi dó del salt que ha fet.

-I no me'n penedeixo. Des que vaig fer el pas estic enamorada de l'Islam.

-Com es fa el pas?

-Cadascú d'una manera diferent. Ni els antropòlegs saben esbrinar-ho. És una cosa que suceeix tot d'una i que no es pot explicar.

-Segur que hi va haver una espurna.

-En realitat no. Puc parlar d'un viatge a Algèria el 1983 i d'un dejuni que vaig fer dins un contexte més còsmic que religiós...

-Finalment m'ho ha dit.

-Però, sincerament, no crec que cap d'aquests dos factors fos decisiu. Per mi, la meva ÿihada continua essent un misteri.

-No es pot trobar a Déu sense intermediaris? Per què necessitem pertànyer a un club?

-Pertànyer a un club no és en absolut necessari ni imprescindible. Comprenc perfectament que molta gent no vulgui pertànyer a cap club ni vulgui cap etiqueta religiosa.

-Molt comprensiva.

-És què en el fons jo també em considero, en part, «del club dels sense club». La meva ÿihada ha estat una manera d'obtenir resposta a unes preguntes que em feia.

-Ara ja no es fa preguntes?

-I tant que sí! Continuo dubtant molt i fent-me preguntes.

-Llavors?

-Doncs ara tinc uns rituals, unes pràctiques i unes expressions que m'ajuden a fer-me més persona.

-Anirà al cel?

-Ni això em salva ni qui es vulgui salvar s'ha de fer musulmà.

-Resa cinc cops al dia?

-Reso cinc cops al dia, faig el ramadà, altres dejunis...

-Doncs són les 8 del vespre i no ha fet la pregària de la tarda.

-Sí, ja se m'ha passat el magrib. Però no hi ha problema, el puc recuperar més tard a casa o a qualsevol lloc tranquil.

-Pensava trobar-la amb mocador al cap.

-L'he portat molts anys i em sentia molt còmode. Però també em sento còmode sense vel i ara només me'l poso quan recito el Corà en veu alta que és una cosa que m'agrada molt fer. Defenso la llibertat i el dret de portar-lo.

-I de no portar-lo?

-També, és clar. Portar-lo o no és un dret d'exegesi corànica. Em sembla una gran injustícia que la gent et diguin si l'has de portar o no.

-Com a les escoles de Fança?

-Exacte. És un autoritarisme dictatorial que em sembla escandalós. És traumatitzant i ho condemno totalment.

-Li molesta que es polititzi el vel?

-En general, és una gran injustícia tota la instrumentalització que es fa de la dona musulmana. Cap altre dona del món està tan qüestionada.

-Potser cap altra està tan sotmesa al poder del marit.

-No estic d'acord.

-Només homes musulmans prohibeixen vestir pantaló curt a les seves atletes o tennistes d'èlit.

-Encara estic menys d'acord. Aquest és el discurs fàcil. Ningú ha de tenir el dret de dir-li a la dona musulmana com s'ha de vestir.

-Això ho diu també als imams: deixeu vestir a la dona com vulgui?

-Ja ho crec que els hi dic. Ho dic a tots, als uns i als altres.

-La marginen a un racó per a dones quan va a una mesquita?

-No a totes les mesquites, però sí a moltes.

-Li molesta?

-Em molesta moltíssim, sí.

-Els hi diu?

-Ho estic denunciant contínuament. Però també és veritat que les mesquites catalanes són tan petites que no hi ha prou espai.

-LOE: religió a l'escola?

-Jo només acceptaria una mateixa cultura de les religions com assignatura per tothom, si l'església catòlica deixa el seu actual monopoli.

-I si no?

-Si no, o tots o cap.

-Molts terroristes actúen en nom d'Alà.

-Discutible.

-Bin Laden el primer. Falta en l'Islam una autoritat que els digui prou?

-Hi ha terrorismes d'estat, apologies de la violència a tots nivells. Però el terrorisme islàmic no existeix.

-S'equivoca tothom?

-El terrorisme és terrorisme i prou. Un atrocitat així ni pot tenir cognom ni hi pot haver cap Déu al darrera.

Inshalà

«EL CAMÍDEL MIG NO ÉS EL MÉS FÀCIL Ha triat el camí més difícil. La seva conversió no és cega ni acrítica. Veu el masclisme entre els musulmans, però també l'egocentrisme cristià. Domina tots dos móns i s'enfronta a les injustícies de tots dos.

La posició equidistant li comporta més enemics que amics? «El camí del mig, el de l'equilibri, és un camí incómode i no és en el que trobes més amics. Però també en aquest camí, lluny d'ambdós extremismes, cada dia trobo més la força per denunciar-los», diu.