Héctor Lozano, pare solter «Jo sé donar la mateix tendresa que una mare» 30/11/2005

El guionista de Ventdelplà (TV3) i Los Lunnis (La 2), ex-guionista de Júlia Otero a La Columna, i autor del llibre d'anècdotes teatrals Molta merda (Ed. Ara Llibres), el sabadellenc Héctor Lozano Colomer, 30, és pare solter adoptant. Després d'un llarg tràmit d'un any i mig ha pogut viatjar a l'orfanat ucraïnès de Dnipropetrovsk on ha conviscut durant 25 dies amb el seu fill, Stasik, de 4 anys. Des de fa 18 dies viu amb ell al seu domicili de Barcelona.

-I allò de la tendresa que només pot donar una mare?

-Jo la sé donar igual.

-Argumenti-ho.

-No he d'argumentar es. És així i ja està. I tothom que ens conegui veurà com n'és de feliç.

-Quins moments tendres compartiu?

-Quan em demana una cosa i, com que ell és tan teatrero, fa veure que plora i després em diu nooo, que era broma.

-Més?

-Quan es fa l'adormit i resulta que és una altra broma, quan mirem les fotos que ens vam fer a Dnipropetrovsk... tot són moments tendres.

-No l'entristeix veure fotos dels seus amics de l'orfanat?

-No. Veu que jo estic content de tenir-li aqui i acaba fent un petó a la foto i aplaudint.

-En cap moment li faltarà doncs una mare?

-Això no ho puc saber. Com puc saber el que trobarà a faltar?

-Els psicòlegs diuen que els nens necessiten la figura del pare i de la mare.

-Els piscòlegs ja poden dir missa. Ells no estan aqui 24 hores amb ell com estic jo. Jo no crec en els psicòlegs.

-Com va anar el procés d'adaptació?

-Durant 25 dies l'anava a veure a l'orfanat quatre hores, matí i tarda. De seguida va començar a tirar-se'm als braços només veure'm.

-Quina alegria.

-I tant! Era bonic perque la relació era millor cada dia, cada cop hi havia més confiança.

-Tan ràpid?

-Sí perquè ell veia que jo hi anava dos cops al dia i ja m'esperava. Veia que als altres nens de l'orfanat no els venia a veure ningú i a ell sí.

-I el procés d'idoneitat?

-Com totes les parelles, però a mi em feien més preguntes. Me'n van fer mili una

-Volien saver si era gai?

-Directament no em van fer cap pregunta en aquest sentit.

-I indirectament?

-Tant els psicòlegs d'aqui com els d'Ucraïna em demanaven per què no em casava, si no em volia esperar una mica per trobar una noia...

-Un home sol només pot adoptar a Ucraïna, Brasil i Xina?

-Sí.

-I per què no a Catalunya?

-Teòricament també es podria, però és més complicat i molt més lent. Aqui els pares biològics tenen molts més drets.

-Mai ningú li podrà reclamar l' Stasik?

-No! Mai de la vida. Jo ja sóc el seu pare per sempre més.

-És més fàcil per les dones solteres?

-Sí.

-I això no és discriminació per motiu de sexe?

-S'entén més el sentit maternal que el paternal.

-A Espanya?

-A Espanya encara hi ha gent que no l'enten. I a Ucraïna encara s'enten molt menys.

-És a dir que a Dnipropetrovsk va tenir problemes.

-No perquè de seguida es van quedar parats del bon rotllo que hi havia entre el nen i jo. Sense pretendre-ho, els hi vaig demostrar que seria un bon pare.

-Quants pares solters hi pot haver?

-Poquíssims. Jo en conec dos o tres i amb algun ja ens trobem als tobogans del barri. Per e-mail en conec uns quants més.

-Quina és la principal preocupació dels pares solters?

-Ens preocupen les mateixes coses que als matrimonis amb fills adoptats o no.

-Per exemple?

-Doncs les coses normals. Què fas amb un nen que no vol menjar, què fas quan no vol anar a dormir, què fas quan llença coses a terra perquè vol un caramel. Res especial, el de sempre.

-L'Stasik ja coneix Sabadell?

-Només un cop. El canvi d'Ucraïna a aquí ha estat radical, està descobrint tantes coses de cop i volta, que prefereixo no treure'l gaire del barri. El vaig portar en cotxe i no en tren per no esverar-lo.

-O sia que els avis ja el coneixen.

-El coneixen i estan encantats de la vida. Parlen cada dia amb ell per telèfon.

-Com va el català?

-L'altre dia va aprendre el com estàs i es va passar tot el dia dient com estàs? Com estàs? Com estàs? Com es...?

-Angelets.

-Al final li vaig dir doncs mira, vols saber com estic? Cansat estic de tan sentir-te.

Això és un pare!

«DESITJAT STRESS És clar que vaig més estressat ara que abans, però és l'stress que jo desitjava», diu. Afageix Héctor Lozano que si una cosa ha aprés amb els 18 dies que porta vivint amb l´Stasik és santa paciència: «ho toca tot, ho remena tot, ho

pregunta tot, però el veus feliç, menja bé i dorm tota la nit com un liró, què més vull. Dijous ja comença el cole i respiraré». Això sí, com a autònom ha demanat la baixa d'un mes per paternitat. El gener tornarà a escriure guions... «a mig gas i des de casa».