Josep M. Ureta, periodista «Els pous d'Iraq ja són en mans de petroleres americanes» 16/12/2005

Ahir va presentar a Barcelona el seu llibre «Economia de butxaca», (Viena Edicions). El periodista sabadellenc, Josep-Maria Ureta i Buxeda, 53, recull en aquest volum els seus millors articles sobre economia publicats a El Periódico. El dedica amb humor «a tots els que desprès de parlar amb el director de la seva oficina bancària tenen la sensació d'haver protagonitzat un encontre en la tercera fase».

-És un periodista que fa d'economista o un economista que fa de periodista.

-Periodista i sense complexes. Ni tant sol afegiré aquella pedanteria de «periodista i escriptor». Tots els periodistes escrivim.

-Però li agrada l'economia.

-Ara sí, però jo era d'aquelles persones que quan llegeixen el diari es passen les pàgines d'economia sense llegir-les.

-Llavors?

-Doncs a TVE el 1978 van veure que portava corbata i van dir aquest a economia.

-Els periodistes econòmics mai no critiquen els bancs?

-Només hi ha crítica en macroeconomia: IPC, atur..., és a dir quan l'objecte de la crítica és un polític o un ministre.

-Ja, però jo deia bancs; el BBVA, el SCH, etc.

-Tens raó, no hi ha crítica econòmica en aquest país.

-Si ho feu us tanquen l'aixeta de la informació?

-Així és. I un periodista de futbol o de teatre pot entrar a l'estadi o a a sala anònimament. Però jo no puc entrar al consell d'administració anònimament.

-Però sí a la junta general d'accionistes.

-Tu i jo sabem que allò són obres de teatre molt ben preparades.

-Hi ha bombons.

-I hi ha el que critica, el professional de l'insult, però ja sap tothom quí és i ja s'espera la seva intervenció. Només fan riure.

-L'economia és la única ciència en que si no s'encerten les previsions no passa res?

-L'economia no es cap ciència exacta, sino social. Un altre conciutadà nostre, Xavier Sala i Martin, diu que el que més li molesta és que li preguntin què passarà.

-Llavors per a què serveix un economista?

-Per a que els empresaris s'equivoquin menys, no per a que no s'equivoquin mai.

-Però de prediccions se'n fan. Fa 20 anys que es diu que l'any que ve s'aturarà la construcció.

-Els veritables economistes només donen o una xifra o una data. Mai les dues coses a la vegada.

-O sia que els preus dels pisos seguiran pujant i pujant.

-Ha! (riu). Abans veuràs caure els peatges de les autopistes que els preus dels pisos.

-Com és possible?

-Dos motius són que es vol convertir el litoral espanyol en el Miami d'Europa i que la vivenda ha passat de bé d'ús a bé d'inversió.

-Tenen raó doncs els okupes quan parlen d'especulació?

-Si amb això volen legitimar les seves okupacions no la tenen.

-No hi ha conxorxa entre bancs i constructores?

-Sí, això sí que hi és, és clar. És tot un model d'economia.

-Un model que fa als pobres més pobres?

-No. La pobresa és un altre cosa. No estem en un sistema pervers que només explota als pobres. Aquest país ha crescut molt i bé.

-Avui Marx no escriuria El Capital?

-Tot cas a nivell planetari. Avui el que hi ha són països rics, menys rics, pobres i pobres de solemnitat.

-Ho solucionarà la cimera de Hong Kong?

-Difícil perquè son precisament els països menys pobres els que es neguen a que s'ajudi als pobres de solemnitat.

-És a dir, que només te'n surts si trepitges al que hi ha sota. Veu com el sistema és pervers?

-No. Sempre hi ha solucions que beneficien a les dues parts.

-Els lobbies deslegitimen les democràcies?

-Si són transparents no.

-A Espanya cada partit es deu a un banc?

-No. Els bancs es reparteixen entre tots els partits... pel que pugui passar.

-Si totes les guerres es fan per diners, quin ha estat el negoci d'Iraq?

-En veure que el seu aliat petroler, Arabia Saudí, d'on surt Bin Laden, li bombardeja les torres bessones, EUA pensa que aviat se li acabarà aquella font i ha decidit aporpiar-se d'una altra per estalviar les propies reserves.

-Ho ha aconseguit?

-Evidentment. Tots els pous de l'Iraq ja són en mans de petroleres americanes.

-Per ser els amos del mon?

-És clar. Quan només tinguin petroli ells, el seu poder serà brutal.

-I això no és pervers?

-Sí, però no els hi sortirà bé. Et recomano el llibre de Caterina Garcia de l'UPF «El imperio inviable». Demostra que els EUA mai no manarán al món perquè volen fer-ho unilateralment.

-No els sortirà bé la jugada?

-No perquè Xina, Índia i Europa simplement no es poden obviar.

Això és una predicció

«PELS FAMILIARS DEL CÀNCER Tots els drets generats per la venda del llibre «Economia de butxaca» es destinara a l´associació Osona Contra el Càncer.

«A mi aquests articles ja me'ls ha pagat El Periódico, per tant no els vull cobrar una altra vegada», explica el periodista sabadellenc. I segueix: «He viscut de prop un parell de defuncions per càncer, he pogut viure el patiment dels familiars i faria el que fos per alleugerir el seu dolor. Confio en aquesta entitat».