Pare Jony «-» 17/12/2005

Aquest vespre, gràcies a Mans Unides, el debutant més sorprenent del heavy metal espanyol, el rector ampostí de Masroig, El Molà i El Lloar, Joan Enric Reverté Simó, 37, farà un unplugged al Racó de Campanar. Aquest estiu ha fet una gira de 20 concerts a tot drap per Espanya i ja té al mercat el seu primer disc «Provocando la paz». Tots els beneficis són pels nens del carrer Guatemala.

-Fa de capellà per a tenir més èxit com a roquer o de roquer per tenir més èxit com a capellà?

-Porto les dues coses molt integrades a la meua vida. Als 8 anys ja tocava la guitarra.

-I la vocació?

-De molt jove ja volia servir Déu.

-Però el rock no era la música del diable?

-Això es deia els anys 70 quan es feia molt la vessant satànica del rock.

-Que no és la seva.

-A mi m'interessen altres vessants com la inconformista, l'espiritual o la pacifista.

-Quina és l'espiritual?

-Stryper d'Estats Units o els mateixos U2 que tenen un disc molt cristià... I a Brasil es fan festivals espirituals amb 150.000 persones.

-Sexe i droges?

-Respecto tots els lemes, però jo en lloc de dir Sex & Drugs & Rockn'Roll dic Pau, Jesús i Rock'n Roll.

-Bé deu tenir seguidores fanàtiques amb tota mena d'ofertes.

-Hi ha de tot. Però més bé me trobo amb seguidors de totes les edats, condicions, ideologies i religions.

-No ha triat qualsevol rock, sinó el més dur, pur heavy.

-Jo en dic rock vitalista i de fusió. Mesclo metal amb ritmes africans, hip-hop, godspell o fragments de gregorià.

-Gregorià amb metal! Això no és ofensiu?

-No sé. A mi em va sortir així en la cançó Nada sin tí i no he sentit cap queixa. Queda molt bé.

-Què escolta?

-Les meues arrels són Guns'n' Roses, Metallica i The Ramones.

-Doncs quan tocava amb els Seminari Boys aquests no existien.

-Llavors m'inspirava en Led Zepellin i Deep Purple.

-Nada sin tí està dedicada a una persona o a Déu?

-A Déu. Jo canto a un amor bastant més gran que el sexual, més proper a la fraternitat. És el que m'he trobat a la vida.

-Què vol dir?

-Quan he estat de missioner a Àfrica o Centreamèrica he trobat la necessitat d'aquest amor.

-Per ells són els diners que recull en la seva carrera musical?

-Sí, he creat la Fundacio Provocant la Pau per treure de la delinqüència els nens del carrer de Chinautlan (Guatemala). Estem creant un centre per ells.

-En quina fase es troba?

-A base de concerts i drets del disc ja he recaptat uns 11.000 euros, la tercera part del pressupost.

-De veritat creu que Jesús és Rockn' Roll?

-És un títol que em va sortir molt naural. Una manera de dir que per mi Jesús és el màxim.

-Com ha anat la gira d'estiu?

-Molt bé. Hem actuat a Bilbao, Pamplona, Madrid, Saragossa... El millor el de Vigo que vaig tocar amb el Rosendo.

-Deuria flipar.

-Va al·lucinar. Jo no li quadrava. Em va fer moltes preguntes i al final em va animar a seguir endavant.

-I a l'endemà del concert, missa de 12.

-I de 10 i d'11. Cada diumenge he de dir tres misses a les tres parròquies. Hi ha nits que no dormo.

-Almenys no va begut.

-Home (riu), intento cuidar-me. Tan interiorment com físicament.

-El miren com un bitxo raro en el món del rock?

-Evidentment.

-És veritat que fa misses afterhours?

-A vegades, per adaptar-me a l'horari juvenil. Són unes misses molt animades. Quan hi ha rock la missa és una festa que és el que ha de ser.

-I el bisbe de Tortosa encantat.

-Sí perquè veu que també em trec bé la feina de les parròquies. Hem dialogat molt i també al·lucina, però me respecta.

-Tothom comprendria que es quedés un percentatge de la seva carrera musical.

-Potser sí, però jo he decidit fer-ho així i ja està. Per coherència personal he de destinar tots els beneficis a uns nens de Guatemala que conec massa bé.

-Però vostè hi posa diners de la seva butxaca.

-I de la butxaca dels meus pares. Tot el disc l'he pagat jo.

-Cap segell discogràfic li ha volgut pagar la producció?

-Me'l van rebutxar 27 discogràfiques abans que una independent no es decidís a publicar-ho. Ja ningú aposta pels nous valors.

-Quant cobrarà a Sabadell?

-Res. Això ho fem per la pau i la solidaritat. Només serà un acústic.

-Sincerament, que ténen a veure Bob Marley i Teresa de Calcuta?

-Jo els admiro a tots dos igual. Cap dels dos entén la vida si no és per ajudar els altres.

-Però si el Bob Marley era un porrero.

-Jo respecto el que fumin els altres. L'important és que a ell sempre li van preocupar els més necessitats.

Get up, stand up

«CREÏBLE El seu miracle és resultar creïble. Ha ajuntat naps amb cols, és a dir Teresa de Calcuta amb Bob Marley, i ha tingut 20 anys per conformar un cos teòric prou sòlid com per a que s'aguanti un discurs a priori demencial. Convenç a tots dos públics, roquers a l'escenari i feligresos a la parròquia.

Convenç fins i tot a la jerarquia eclesiàstica que el deixa fer amb l'esperança de captar joves. La clau està en la honestedat. Per més que remenem els periodistes, no trobem ni un gram de vanitat, sobèrbia o avarícia.