Manel Mayoral, col.leccionista «El mercat dels encants de Sabadell és el segon de Catalunya» 21/12/2005

És propietari de la galeria d'art que du el seu nom al carrer Consell de Cent de Barcelona. Però Manel Mayoral Alavedra, 61, també poseeix la més gran col·lecció d'objectes de futbol de tot el món i el Museu de Joguets i Autòmates de Verdú, el poble de lleida on va néixer i va fer de pagès.

-Qué és aquest cartell (foto)?

-El de la Festa Major de Sabadell de 1912. Em va costar mig milió de pessetes.

-Mig milió!?

-Hi ha cartells que s'ho valen i aquest n'és un. El més antic que tenia de Sabadell era de 1932. Aquest és anterior, del gran Vila Arrufat i a més modernista.

-Quants en té?

-De Sabadell vint, és una de les ciutats que marca la pauta en cartells de festa juntament amb Girona i Vilafranca.

-On l'ha comprat?

-Me'l va vendre un marxant que em coneix. Aa mi m'agrada més comprar en fires o encants, però...

-Coneix el mercat dels encants de Sabadell?

-Hi vinc molt sovint. M'agrada el seu populisme perque jo també vinc del món dels brocanteurs.

-Quina importància té el mercat de Sabadell?

-Ara ha baixat una mica degut als anys que ha estat treslladat. Però continua essent el segon fixe de Catalunya després de Barcelona i molt per damunt de Girona, Lleida o Reus.

-Què hi troba?

-Per exemple cartells de festa major. Hi ha un llibreter de vell, molt pulcre, detallista i discret, que me n'ha venut dos. Aquí a Sabadell em coneixen molt.

-Que el coneguin no puja el preu?

-Clar que sí (riu). Si et coneixen malament.

-Fa veure que s'interessa per una altra peça i...

-I tant que ho faig i a vegades encara cola. Miri, en una subhasta que em coneixien massa vaig fer comprar l'objecte a una altra persona.

-Per què?

-M'interessava molt, però com que jo ja havia pujat el preu cinc vegades, els altres tambe pujaven. Al final vaig dir prou i ningú més va pujar. Només el meu amic, que al final s'ho va quedar per mi.

-Quin objecte era?

-Una màquina de futbol.

-Vol dir un futbolín?

-No. De futbolins també en tinc de tota mena, desenes, valuosíssims.

-Però?

-Això era una màquina de futbol. Hi tiraves una moneda i movies uns jugadors i una pilota. En tinc 30 o 40. Veu? (ensenya fotos en un llibre de luxe de 350 pàgines a tot color).

-The Great Football Collection of Manel Mayoral? Però què és això?

-La meva col·lecció de futbol és la més gran del món. 5.000 objectes. Per això n'hem editat un llibre.

-La millor del món és dir molt.

-No hi ha cap dubte. La galeria de subhastes de Londres Sotheby's n'ha fet set lots. I només de peces repetides.

-Farà un museu del futbol?

-No ho descarto. Però hi haurien de col·laborar el Barça o l'Espanyol, o les institucions.

-Seria millor que el Museu del Barça?

-Diferent. Jo tinc banderins històrics, pilotes de mundials, objectes mítics, ...

-Per exemple?

-La bandera de 4 metres amb que es va homenatjar els jugadors morts en accident del Manchester United.

-Com sap quan ha de pagar per cada objecte?

-A vegades em diuen sobretot no passis de 500.000. Doncs jo, flás, pago 600.000 i ja és meu.

-Els col·leccionistes mai no us canseu de acaparar més i més.

-És un risc. Jo ara ja em nego a anar a certes subhastes o fires per no tornar carregat d'«enredos».

-És una ruïna?

-No perquè també sé vendre. Per poder comprar has de saber vendre.

-Per quina peça faria una bogeria ara mateix?

-L'altre dia vaig oferir 4 milions de ptes. per una màquina de futbol d'Estats Units. Però em van dir que no, que en volien 7.

-No s'enfada la seva dona?

-A la llarga m'han anat entenent tots. Sóc ximplet, però controlat.

-De veritat era pagès?

-De veritat. Jo vaig treballar al camp fins els 26 anys. Amb la mula i de sol a sol.

-Què va passar?

-En casar-me vaig a Tarragona i m'associo amb un antiquari. Li agafo el gust... i d'això fa 28 anys.

-Què el va enganxar?

-L'emoció de posseïr certs objectes. Vas per tota Espanya, veus un objecte preciós, t'enamores, el compres per quatre duros i, si el saps guardar, al cap d'uns anys val cent vegades més.

-Ara no sé si és vostè un romàntic o un especulador.

-Es pot ser les dues coses a la vegada. No hi ha cap contradicció.

L'emocio, el millor negoci

«EL MUSEU DE VERDÚ En 2.000 metres quadrats i cinc plantes, el Museu del Joguet i els Autòmates de Verdú esdevé, en menys d'un any el més visitat de la província de Lleida (24.000 persones).

Té quasi tants autòmates com el Tibidabo i dedica tota una planta al futbol i una altra als jogaters de llauna de Gràcia considerats els millors d'Europa. «A diferència del de Figueres i el de Sant Feliu Guixols, el de Verdú no és la història del joguet, sinó la història d'un col·leccionista que era chamarilero i que li agrada el que li agrada», diu ell mateix.