Montse Campmany, bijuteria «La imitació no és falsedat» 23/12/2005

Paral.lelament a la moda de les marques, és a dir gastar més per devoció al logo, creix també el fenòmen contrari, o no, de les imitacions. Rellotges Rólex que no són Rólex o joies d'or que no són d'or es venen cada dia més obertament. La bijuteria és ja un prestigiós sector de la moda. Filla d'una coneguda família del ram a Badalona, Montse Campmany Osete, 54, ha començat l'expansió del negoci familiar obrint bijuteria primer a Barcelona i després al 3 del carrer de La Rosa de Sabadell.

-Es compren imitacions per enlluernar als amics?

-No sempre.

-No es tracta de presumir amb l'engany?

-Molta gent no. Moltes de les meves clientes podrien comprar-se la peça original molt més cara.

-Per què no ho fan?

-Perquè saben què passarà de moda i l'hauran de guardar a un calaix. Amb els diners d'un original es compren tres imitacions... o quatre o...

-De quines marques de rellotge veneu imitacions?

-De les de moda, el que es porta cada temporada.

-Ara mateix.

-Per exemple Chanel. Pot anar amb corretga de ceràmica blanca, o combinar ceràmica amb acer o amb cautxú.

-A quin preu?

-Els ben fets a 120 euros.

-I el mateix Chanel però autèntic?

-4.900 euros. I amb brillanteria, 12.000.

-Més marques.

-Tenim els pseudo-Hublots que fa la casa Dogma.

-I en el lloc d'Hublot diu Dogma.

-Sí. Dogma era una casa de rellotges de tota la vida i ara s'ha especialitzat en imitar rellotges clàssics.

-Per exemple?

-Doncs d'Hublot fa tota la gama: cronòmetre, esportius, acer, daurats... I tota la gama dels Montblanc, Cartier, Rólex, Bvlgari...

-I el famós Techno Marine?

-També el tenim. Va ser el primer en combinar brillants autèntics amb plàstic. Després totes les cases l'han imitat.

-Vol dir que les grans marques també es copien entre elles?

­-I tant! Ells són els primers de copiar-se. Aquesta temporada al pobre Techno Marine ja l'han igualat Channel i Chaumet.

-I vostè els té tots a només 100 euros.

-Exacte. El Chaumet més barat i sense pedres que no baixa de 1.800 euros, nosaltres el tenim en imitació a 100 euros.

-Però això és legal?

-Sí perque no diu el nom de la marca original. En el rellotge no llegiràs mai Channel o Hublot.

-No és cap plagi?

-No. Mai no hi ha hagut cap denúncia legal. Per això el podem tenir a l'aparador i vendre'l sense cap problema.

-Però n'hi ha que porten el nom de Rólex i no són Rólex.

-Allò sí que són plagis, però nosaltres no els tenim. Són còpies pirata i el negoci és il·legal i està perseguit. Nova York n'està ple.

-Els vostres rellotges no s'espatllen?

-Gens. La maquinària és molt bona. i si és de quarç fins i tot pot ser la mateixa i tot. Un Hublot de veritat dóna més problemes.

-N'està segura?

-Tinc una amiga que ha passat tot l'estiu sense el Chanel autèntic perquè li estaven arreglant.

-També imiteu joies?

-Tenim imitacions de Dior, Chanel i l'últim disseny italià... però tot en plata enlloc d'or.

-Això vol dir més barat?

-Molt més. Un anell d'un milió de pessetes aqui val 200 euros.

-Ostres.

-Si té pedres naturals com cuarç rosa, ònix o àgata negra, que per cert aquest any es porta molt, pot ser una mica més car.

-Quí compra aquest tipus de joia?

-Potser una senyora que només vol unes arrecades per un dia i, evidentment, no es vol gastar un mil·lio de pessetes.

-Com es el vostre client tipus?

-De classe mitja i mitja-alta. De clase baixa ningú.

-I de veritat no fan passar bou per bèstia grossa?

-No. Els agrada la peça i si algú els hi pregunta reconeixen sense complexes que és bijuteria. No passa res.

-Això alguns-es. Altres no?

-Altres no, és clar. També hi ha el que quan li diuen «apa quina joia», s'ho calla i ja està.

-N'hi ha que compren imitacions per princpis.

-Què vol dir?

-Que són anti-marquistes i es neguen a pagar el sobrepreu d'un logo.

-Jo no conec ningú que ho faci per ràbia. El motiu principal és estalviar per comprar-te'n més.

-Què en fan?

-Ho ha col·lecionistes de rellotgs d'imitació. Jo mateixa en tinc més de 40. Hi ha gent que se'n compra dos o tres per temporada. Així sempre vas a la moda.

-És tonto qui es gasta millonades en una peça original?

-No. Es un altre mercat. Hi ha gent que té tants diners que li agrada gastar-se 25 mil·lions de pessetes en un rellotge i ho fa. No els hi ve d'aqui.

I nosaltres esperant la loteria

«CÒPIA SÍ, I QUÈ? Avui en dia es copia tot. Quí és avui en dia el millor copiador de roba del món? Doncs Zara. Zara compra col·leccions senceres a les millor marques. Les compra, i las copia senceres».

Així s'explica la badalonina Montse Campmany que ve a la seva botiga de Sabadell un dia per setmana. «El problema és que la moda passa tan ràpidament que no val la pena gastar-se diners. A vegades nosaltres mateixes quan rebem la co-l·lecció a la botiga ja ha passat de moda. El consumisme és així».