Ramon Carner: Coca Cola catalana
««Gràcies al boicot he venut 4.000 ampolles en un mes»
11-02-2006
S—El boicot als productes catalans ha perjudicat el cava, però ha beneficiat el llançament d’un nou producte nascut a la Catalunya Nord: la cola catalana Alter Cola que es ven com «la cola lliure».
La distribueix a tot Catalunya des de fa només un mes, i encara no se’n sap avenir del seu èxit, el propietari d’Apats Food i Rostisseria Ramon, de Sant Feliu de Codines, Ramon Carner Alibés, 39. Ahir va venir a proveir els seus clients de Sabadell
—Com va la venda?
—Fantàstic. No m’ho puc creure. En un mes hem venut 4.000 ampolles.
—Qui ho prova repeteix?
—Tothom. Aquell que un dia m’accepta una caixa només per provar, l’endemà me’n demana dues i després tres.
—Per patriotisme?
—Alguns sí. A vegades en algun lloc on estan sentint la ràdio, les tertúlies o les últimes declaracions del Zaplana, enrabiats, em diuen: «Doncs deixa-me’n cinc caixes!».
—És a dir que ha tret profit del boicot.
—I tant! A mi el boicot m’ha anat molt bé. Jo aquest producte l’havia de llençar després de festes de Nadal, però a la vista del boicot ho vam avançar i el dia de Sant Esteve ja distribuïa el primer camió.
—Els seus clients són casals independentistes?
—No, no. Aquests no els trobes mai al local. Jo serveixo a botigues de queviures, delicatessen, xarcuteries... els meus clients de la Rostisseria Ramon de tota la vida.
—I a Sabadell?
—Xarcuteria Vic i les dues parades del Mercat Central: Queviures Brossa i M. Teresa Mañosa... entre altres.
—Només es compra per ideologia?
—També hi ha l’amant de les coles, aquell que pren cocacola o pepsi a tothora, fins i tot per dinar, i li agrada la novetat.
—La puc tastar?
—És clar (obre l’ampolla i pum! surt disparat un doll d’escuma negra). És clar, l’hem sacsejat tant per fer la foto... (m’omple un got) Provi, provi.
—Mmm, sembla cocacola de veritat.
—Justa! És el que diu tothom.
—I la recepta secreta famosa?
—La recepta secreta només és per les quantitats. Els ingredients són els mateixos.
—Quins?
—Sucre, gassosa, àcid cítric, cafeïna, caramel i essència natural de cola.
—Què és la cola exactament? Una fulla, un fruit, una escorça d’arbre?
—Ostres! Mai m’ho havia preguntat. Esperi, trucaré al Gregor (treu el mòbil) Aló? Bon jour? Gregor? Qu’est-ce que c’est la cola?
—Què diu?
—Diu que és un gra, com el gra de cafè, que surt d’una planta de Sudamèrica o d’Àfrica. Nosaltres n’aprofitem l’extracte concentrat.
—Qui és el Gregor?
—El fabricant de la cola catalana.
—I és francès?
—Fill de catalans. Té una destil.leria de cervesa familiar a Argelés-sur-Mer i des de fa un any ven Alter Cola a tot el Sud de França. Li va molt bé.
—Per més que sigui la Catalunya nord, és curiós que la cola catalana és faci a França.
—És normal. El Gregor ha viatjat molt i sap que cada país, fins i tot cada regió, té una cola local o alternativa.
—Aquí només tenim la cola Som.os, i encara és més solidària que autòctona.
—Per això ell es va decidir. Els àrabs tenen la Mecca Cola, que és un èxit de vendes impressionant. Cuba, Alemanya... cada país té la seva, menys nosaltres.
—Com va conèixer el Gregor?
—A una fira de Mollet d’intercanvi d’artesans europeus. Aquest octubre passat.
—No s’enfaden els de la Coca Cola de veritat?
—Han amenaçat algun dels meus clients en no servir-lo si ven cola catalana. Ja veurem si ho fan.
—Per què té tap de gassosa?
—Hi ha tres models: el de litre amb envàs de plàstic, que aquí no arriba; aquest de tres quarts, que és de vidre i amb tap hermètic; i la petita pels bars, de 33 cl., també de vidre.
—Preu Venda Públic?
—Aproximadament 90 cèntims la petita i 1’90 la gran. I et quedes una ampolla de vidre amb tanca hermètica ben bonica.
—Casa millor amb ron o gin?
—Combina amb tot.
—Què hi diu la Generalitat?
—Estan tan atabalats amb l´Estatut que, per ara, no els he volgut molestar.
—I a la resta d’Espanya?
—Per ara, no. Tot just fa un mes que hem començat i per ara ens concentrem a Catalunya.
—Més endavant?
—Estem en contactes amb El Corte Inglés, però per ara no hi ha res segur.
El Club del Gourmet
EN EL POT PETIT
Tot i que un germà del seu avi va tenir la concessionària d’escombraries a Sabadell i ell encara té parents a la nostra ciutat, és molt de Sant Feliu de Codines i valora els pobles petits.
«Les grans superfícies et collen molt i paguen malament i a Barcelona et demanen explicacions. En canvi, els pobles petits accepten aquesta cola amb tota normalitat.
De fet, és la filosofia de l’empresa Apats Food, que ja distribueixen plats preparats i amanides amb producte de pagès per tot Ca-talunya.
«Les grans superfícies et collen molt i paguen malament i a Barcelona et demanen explicacions. En canvi, els pobles petits accepten aquesta cola amb tota normalitat.
De fet, és la filosofia de l’empresa Apats Food, que ja distribueixen plats preparats i amanides amb producte de pagès per tot Ca-talunya.