Jordi Rubio, fabricant d’esprais per grafitis
«Tota ciutat viva i moderna
tindrà grafiti»
tindrà grafiti»
1-07-2006
La fàbrica d’esprais per grafitis que el sabadellenc Jordi Rubio Rocabert, 39, té a Sant Vicenç de Castellet (Bages), Montana Colors, és la més important del món.
En pocs anys, ell, com a director comercial, i el seu soci, el també sabadellenc Miquel Galea Ollé, han passat de joves rebels a empresaris i líders mundials del sector.
—El Miquel i jo erem veïns, bons amics des de petits i tots dos treballavem junts a una empresa de pintures.
—I en 12 anys heu muntat un imperi.
—Com que el nostre cap no va creure en la nostra intuició, vam decidir marxar i fer-ho nosaltres.
—Ningú havia intentat abans una cosa així?
—No. L’objectiu era ser la primera empresa al mon que fabriqués esprais exclusius pel grafiti.
—I ho heu aconseguit. No teniu competència?
—Ara ja sí. Algunes empreses alemanes han començat a competir.
—Fins i tot hi ha una altra Montana.
—Des de fa 5 anys tenim un conflicte judicial contra una empresa alemana, la mes gran d’Europa en pintura en esprai per cotxes, que ens va copiar el nom. Mentre no hi hagi sentència ells continuen fabricant.
—Ereu grafiters vosaltres mateixos?
—Jo mai. La meva afició sempre ha estat l’escalada, però quan anava a Barcelona, a comprar a una botiga que venia material d’escalada al barri de Gràcia trobava guapíssims aquells primers graffits artístics.
—I ara?
—Pinto de tant en tant. Però no tinc gaire talent artístic.
—Què tenen les vostres pintures que no tinguin les altres?
—Són les millors per moltes raons, perè principalment cumplim el que diem, donem un preu baix i tenim un bon equip que les fabrica
—-També feu líquid per esborrar pintura de la paret?
—No, per què?
—Per què ha de ser viscós un bon aerosol?
—L’important és que no regalimi. Encara que això depén molt de la mà de l’artista.
—Parleu de conceptes com duresa, finura, permanència del brillo, assecat ràpit, resistència a la calor... Investigueu?
—Evidentment. Vam començar potenciant l’I+D per obtenir la millor pintura respectant sobretot salut i medi ambient. Hem obtingut homologacions fins i tot a països tant estrictes com Suïssa o Canadà.
—I heu inventat el dònut i la boina.
—La boina és una anella de plàstic que indica el color de la pintura encara que es perdi el tap. I la boina un protector de la vàlvula. Però, tot i tenir-los enregistrats, ens els han copiat tots dos empreses de tot el món.
—El grafiti ja és un art?
—Una pintada política o una gamberrada també es pot fer de manera elegant i artística.
—I les lletres dels «escriptors»?
—L’escriptura també sempre ha estat un art.
—L’Ajuntament de Sabadell reconeix aquest art?
—Està actuant d’una manera molt inteligent.
—Per què?
—L’experiència a altres països demostra que a les ciutats que dónen més permisos, hi ha menys pintades que embruten.
—O sia que ens estem posant a nivell europeu?
—Tota ciutat moderna i viva que hi visqui força gent jove hi haurà grafiti, gent patinant, música, bicicletes, festes... Només cal dialogar.
—Quines pintades li agraden ara mateix de Sabadell?
—Ara n’hi ha moltes i de molt bones sobre tot a la Gran Via, al costat del Club Natació
—També veneu retoladors.
—Sí, dels més gruixuts.
—Què recomanaria al propietari d’una casa a qui cada dia li embruten la façana amb firmes de retolador?
—Que tingui paciència...tots hem estat joves i alguna malifeta haurem fet. Algun dia li passarà el mateix a aquest noiet que ara pinta i llavors entendrà la ràbia que fa.
—Què pensa dels que assalten cotxeres de trens a mitja nit per pintar tots els vagons?
—Es molt perillós per ells, pero es curios com sense trencar res i fer mal a ningú es pot fer un atac pacífic de color al “sistema”.
—La última moda és signar en els vidres d’aparadors amb un àcid que no marxa amb res. Has de canviar el vidre.
—Això va començar a Nova York i a Paris ja fa molt temps, després d’una forta represió contra tot tipus de grafiti. És un extrem i, com tots els extrems, no és bo
—On s’ha de llençar un aerosol per no contaminar?
—Si és buit al contenidor groc. Si és ple o mig ple a un punt blau.
—Els grafiters ho fan?
—És un tema d’educació. Però penseu que per cada esprai de pintura se’n consumeixen 100 de cosmètica, ambientadors o neteja.
—D’on surt el nom de Montana?
—La Tana és la nostra gossa. La vam trobar al carrer i ara treballa amb nosaltres.
Guau
L’IMPERI
De la fàbrica de Sant Vicenç de Castellet, on treballen 70 empleats, surten cada dia 35.000 aerosols de pintura cap a 30 països dels cinc continents, tot amb el seu distribuidor.
L’èxit de l’empresa radica simplement en haver estat els primers del món en crear tota una indústria orientada exclusivament cap a l’art del grafiti.
Darrere dels grafiters s’ aprofiten també de Montana, professionals de Belles Arts, aeromodelisme i decoració.
L’èxit de l’empresa radica simplement en haver estat els primers del món en crear tota una indústria orientada exclusivament cap a l’art del grafiti.
Darrere dels grafiters s’ aprofiten també de Montana, professionals de Belles Arts, aeromodelisme i decoració.