Josep Renalias, el Tour amb caravana
«Al Pla de Beret
erem un miler de caravanes»
erem un miler de caravanes»
15-07-2006
..
—Aquest és el seu tercer Tour de França. Els segueix amb la seva dona M. Dolors Llobet, des de l’autocaravana, com a plan de vacances. Trobar bon lloc és tan difícil que aquest any només veurà dues etapes.
Tot i que el creualtenc Josep Renalias Capella, 68, ja està jubilat, ajuda a la seva dona durant tot l’any a repartir El Periódico de Catalunya a Rubí.
—Sí, ahir vam veure passar el Tour i ara a les 9’00 del matí, després d’un bon esmorzar, tirarem cap a Suïssa tot xino-xano.
—Com va viure l’etapa d’ahir?
—Oh. Oh. Sensacional, escolti.
—Escolto.
—Un ambient, una gentada. Pensi que aqui al Pla de Beret erem, almenys, un miler de caravanes.
—Així no vau veure res.
—I tant que vam veure! Tot ho vam veure! Nosaltres erem els primers de la fila. Pensi que fa quatre dies que som aqui guardant lloc. Vam triar el millor.
—Quin és el truc?
—Ens organitzem. El mes de gener ja mirem per internet quines seran les etapes i quedem.
—Amb qui?
—Tenim dos amics amb caravana, uns francesos i uns alemanys. Ens vam coneixer al primer Tour i ja anem junts cada any.
—I aquest any vau quedar al Pla de Beret.
—Sí, ens va fer gràcia perquè és la primera vegada que els ciclistes pugen fins aqui dalt.
—I l’última?
—Segur que no perquè això és maco de veritat, eh? Maco, maco. És digne de visitar-ho encara que no t’agradi el Tour.
—Total que fa quatre dies que sou aqui.
—O cinc. Jo divendres ja dormia a Vielha i dissabte ja era aqui dalt per prendre lloc.
—Què és un bon lloc?
—El que veus molt. On som ara veiem tota la carretera fins a Vielha, l’Aneto, el Port de la Bonaigua, tot. Una panoràmica!
—Prop de l’estimbat?
—Això sí. Has de nivellar bé la caravana. Nivellar és el més important. Si no nivelles bé una caravana, tot fa pendent i les coses no funcionen com és degut.
—I així quatre dies al Pla de Beret esperant el Tour.
—Doncs sí, però no es pensi que ens avorrim, no. Un dia vas a buscar aigua a una font, un altre dia, un altre dia... en fi mates el temps com pots, oi?
—És d’aquells que ruixa els ciclistes amb aigua?
—No. Això de tocar-los a mi no m’acaba de convèncer. Ara, els animo molt. A tots eh?
—Com?
—Doncs em poso al mig de la carretera i quan s’acosten, vinga nano! vinga va, fort aqui, mecagoen... (riu) Sóc el primer d’animar jo.
—Els admira?
—Molt. Aquesta gent són de ferro. Nosaltres que vam pujar fins aqui dalt a pas d’autocaravana plena de queviures per dues setmanes, lentíssim... I els veus a ells pedalant pim-pam, pim-pam i pup! ja són dalt. Me’n faig creus. De veritat li dic que és una cosa digna d’admirar.
—Vostè és o va ser ciclista?
—No, jo només sóc del Barça. Però m’agraden tots els esports. Veure’ls eh?
—No podeu seguir la resta de l’etapa?
—Sí perquè a la caravana tenim parabòlica i amb els amics francès i alemany ho veiem tot per la tele fins que passen per davant de la caravana.
—Què li va semblar l’etapa d’ahir?
—Al final va guanyar un espanyol, no?
—Un rus.
—Ah! Un rus? És que vegades no ho pots veure tot, sap?
—I ara cap a Suïssa?
—Sí, tot xino-xano. Marxarem les tres autocaravanes cap a Morzine, als Alps, que és l’avantpenúltima etapa del dia 20.
—Com us enteneu amb el francès i l’alemany?
—Miri, ha-ha, amb bona voluntat. Sobre tot amb gestos. De francès encara entenc una mica perquè s’assembla al català, però d’alemany ni papa.
—Però teniu converses?
—Ja ho crec. Cada nit ens quedem xerrant fins a les tantes. Quan hi ha amistat... Miri. Sap que està fent ara l’alemany, pobre?
—Què està fent?
—M’està netejant els vidres, pobre. Això sí que és amistat. Per això ens agrada tant anar a l’0ktober Fest que, per cert, no es fa a l’octubre.
—Ah no?
—No. Els hi plovia tant que els munichesos la van passar al setembre. Allò és una cosa sensacional, única, la festa de la cervesa més gran del món.
—Enganxa?
—A nosaltres sí. Hi anem cada any. Primer perquè ens agraden molts els Alps de Baviera i segon per la cervesa que és molt bona.
—No la troba massa fluixa?
—Hi ha de tot. Però sobretot és la festa, l’ambient, aquella música que no para en tot el dia, el menjar... Pensi que hi van 7 milions de persones en 15 dies.
Digne de veure
EL MILLOR, AMB PARELLA
L’amistat del francès i l’alemany és important, però cadascú a la seva caravana i ambv la ruta ben clara d’entrada.
Josep Renalies té molt clar que el millor es viatjar sol, amb la parella i prou.
«Amb més gent sempre hi ha embolics, que si tu vols anar cap aqui, que si jo vull anar cap allà...», diu aquest repartidor de diaris.
«En canvi a la meva senyora també li agarda seguyir el tour d’aquesta manedra. Ens entenem molt bé».
Josep Renalies té molt clar que el millor es viatjar sol, amb la parella i prou.
«Amb més gent sempre hi ha embolics, que si tu vols anar cap aqui, que si jo vull anar cap allà...», diu aquest repartidor de diaris.
«En canvi a la meva senyora també li agarda seguyir el tour d’aquesta manedra. Ens entenem molt bé».