Ferran Albajar: de la fissió a la fusió
««El plasma és com un donut gasós
que dóna voltes»
25-07-2006

L es centrals nuclears tradicionals divideixen, parteixen en dos, fissionen, el nucli de l’àtom. Si tot va bé, les centrals energètiques del futur el fusionaran, és dir, n’ajuntaran dos. Amb això fabricarem la mateix energia, però neta, sense contaminaciò ni perills radiactius.
Un dels científics que treballarà al primer laboratori de fusió del món, l’ITER, a punt de viatjar a Munich per preparar-ho, és el doctor en enginyeria nuclear sabadellenc especialitzat en fusió, Ferran Albajar Viñas, 33.

 Ferran Albajar: de la fissió a la fusió
.
—Quí va descubrir que es millor ajuntar dos nuclis que dividir-ne un?
—Ja fa temps que se’n parla. Els anys 50 ja es van fer els primers experiments de fusió, però van ser un fracàs.
—La fusió també es fa amb urani?
—No. A la fusió els àtoms han de pesar poc, per això usem hidrògen a partir del qual formen àtoms d’heli que són més estables.
—Per què ajuntar dos àtoms allibera energia?
—Són propietats fonamentals dels àtoms i en particular dels nuclis dels àtoms. La famosa fórmula d’Enstein E=mc2 ens ho explica
—En el futur el simple hidrògen susbtituirà al plutoni, a l’urani, al petroli i al gas.
—Possiblement.
—Una central energètica de fusió no podrà mai explotar com Txernòbil?
—És impossible. En les centrals nuclears actuals hi ha àtoms molt radiactius i molt inestables. La fusió, en canvi, crea àtoms estables i inofensius. La via que investiguemparteix del principi que la fusió no es pot descontrolar
—Amb quins elements químics es juga.
—Isòtops que s´obtenen de l´hidrògen de l´aigua i l´inofensiu heli dels globus de festa major.
—Una fuita d’heli no pot perjudicar la població?
—En absolut. Tot i que tampoc és del tot cert que la fusió sigui absolutament neta.
—Quins perills té?
—-Tot i no generar residus directes perillosos, s’està investigant amb reactors formats per materials que tinguin una baixa activació quan les partícules que surten de la fusió topen amb ells.
—Europa, Estats Units, Canadà, Corea del Sud, Rússia, Índia, Japó i Xina hi aposten fort. També ells s’han «fusionat» per fer l’ITER.
—L’ITER no es començarà a constuir fins el 2008 i entrarà en funcionament el 2016. A Cadarache el reactor i a Barcelona l’oficina de l’ ITER Legal Entity.
—On vostè confia treballar en el futur?
—És la meva idea.
—Però per ara viatja a Munich la setmana que vé.
—Sí a l’Institut de Plasma Física on hi ha la seu europea de fusió.
—Què investigarà allà?
—L’escalfament del plasma. Ja sabem com es comporta i com interactua amb les ones. Ara em de construir prototips.
—A mi plasma només em sóna a televisor.
—Vé a ser el mateix. Li diuen 4t estat de la matèria perquè no és ni sòlid, ni líquid ni gasós.
—Doncs què és?
—Una mena de gas però amb una particularitat a altes temperatures. A altes temperatures els electrons i nuclis es separen. Si aconseguim seguir calentant el plasma aconseguirem la fusió.
—Com d’altes?
—Milions de graus cèlsius. Per això hem de treballar amb plasma flotant perquè cap material aguantaria aquestes temperatures.
—Tant altes són?
—És la temperatura de les estrelles. A estrelles com el sol això passa constantment. Per això desprén tantíssima energia.
—I el plasma sí que aguanta aquesta temperatura?
—Per ara és la millor manera que se’ns ha ocorregut de reperoduir el que passa al sol. escalfar l’àtom. Però dins una caixa i sense i sense tocar cap paret. Si toqués es fondria.
—Com?
—Amb bobines magnètiques donem forma al plasma. És com un anell, com un donut gasós del tamany d’aquesta habitació, que dóna voltes.
—I si toca la pared?
—La fondria.
—I això no és un accident?
—No. Això, en el pitjor dels casos, aturarà la fabricació. Res mes. Un plasma brut es refredaria inmediatament.
—Fareu petites estrelles?
—Correcte. És la mateixa energia de creació de la vida a l’univers.
—Què hi haurà a l’ITER?
—Un reactor a escala industrial que demostrarà, tecnològicament, que la fusió és una realitat.
—Científicament ja està de mostrada?
—Sí. Els americans i posteriorment els europeus, amb un aparell ideat durant els anys 60’s pels russos, ja han aconseguir 12 megawats de potencia durant 3 segons, despré de forces anys d´investigació.
—S’obre una nova era de l´energia?
—Correcte.
Correctíssim

POC A POC I NONA LLETRA
.Els terminis són desesperadament llunyans. L’ITER s’inaugurarà el 2016 i encara només per fer les primeres proves. Ningú no gosa pronosticar quan es començarà a fer electricitat amb la fusió de l’àtom.
Però això, que pel comú dels mortals és mala notícia, per Ferran Albajar és garantia de seguretat.
«L’energia nuclear es va fer malament perquè van anar massa ràpids. Aqui tenim tant temps que podem pensar molt bé cada passa que fem