Carmen Fernández, jove cervell
«Vaig tenir la idea patint una ciàtica»
26-07-2006
La guanyadora absoluta del premi d’idees publicitàries Jóvenes Cerebros de Cutty Sark, ha estat la veïna de Castellar, Carmen Fernández Mercado, 29.
Gràcies a una iaia amb piercing a la llengua ha guanyat 4.000 euros i un training d’un mes a l’agència Contrapunto de Barcelona.
—Per què el jurat ha seleccionat la teva obra entre 5.000?
—No ho sé. Els va agradar la idea.
—Com els hi vas presentar?
—La presentació per mi va ser un moment horrorós. Tenia que parlar davant d’uns senyor mentre em filmaven amb càmeres i rodejada de focus. Estava tan nerviosa que vaig acabar en cinc minuts.
—Com tothom suposo.
—No. Els altres finalistes necessitaven mitja hora per presentar el seu projecte. Parlaven de concepte, de target, de briefings, de posicionament...
—Et van seleccionar per «diferent»?
—És possible perque jo allà cantava. Em trobava una mica fora de lloc. Tothom anava de disseny i jo amb texans. Tothom savia treballar amb Mac i jo no en tinc ni idea. Tothom havia estudiat publicitat...
—...i tu no?
—No. Jo he estudiat psicologia i després de la carrera un màster de psicocreativitat, res més.
—També et van fer treballar allà mateix, a Madrid, no?
—Sí, als quatre finalistes ens van tancar en un despatx durant tot un matí i haviem de fer un anunci de Cutty Sark.
—Seguint les mateixes normes del concurs?
—Sí. Demanaven una imatge trencadora i un text amb tres lectures i dues paraules clau.
—Que en el teu cas eren Vicios Inconfesables.
—Sí, la primera frase havia de ser «Dicen que el-ella...» i la segona «Pero sus verdaderos amigos saben que...»
—I la iaia del piercing?
—Jo vaig posar: «Dicen que es demasiado mayor para tener VICIOS. Pero sus verdaderos amigos saben que sigue haciendo cosas INCONFESABLES».
—La foto és teva?
—No. La vaig treure de la web www.gettimage.com. Són fotografies de molta qualitat que et pots descarregar gratis.
—Amb dret a publicar-les?
—Sí perquè és un banc d’imatges gratuït. Molts cops veig a revistes fotos de gettimages.com
—Com trobes el que busques a gettimage?
—Hi ha un cercador, una mena de Google. Jo vaig posar ancianos i, entre moltes altres, va sortir aquesta.N’hi havia una altra d’uns avis fent esport que també m’agradava.
—Cutty Sark farà servir el teu anunci en premsa i tanques?
—Potser sí. Tenen tots els drets i poden fer-ne el que vulguin.
—On vas trobar la inspiraciól?
—En una ciàtica (riu).
—Perdó?
—No em podia moure, el metge em va receptar un mes de repós i me’l vaig passar davant de l’ordinador.
—I aquesta altra foto?
—És el que vaig fer a Madrid: «Dicen que le pierde su mal GENIO. Pero sus verdaderos amigos saben que tiene muchas cualidades POR DESCUBRIR». És a dir «Genio por Descubrir»
—Els hi va agradar?
—Molt. El van ampliar i el van penjar al lliurament de premis.
—El que tens a la ma esquerra (foto) és el premi que et van donar?
—Sí, un cervell per allò dels Jóvenes Cerebros.
—Has causat sensació, eh?
—Tant de bó. El que vull és posar-me a treballar. A veure si, després del training d’un mes a Contrapunto, m’agafen.
—Hauràs d’estar genial.
—Sí, hauré d’expreme’m al màxim (riu). Treballar molt i anar a totes.
—Les agències estan desitjoses de sava jove.
—Sí, sí. Molt desitjoses, però no ens contracten ni en broma. I si ho fan paguen molt malament.
—Tan difícil està el mercat laboral publicitari?
—Dels 30 becaris del màster que vam treballar en agències, només ha trobat feina un. Amb una currada d’hores i un sou molt baix. T’ha d’agradar molt.
—Què es pot fer per entrar-hi?
—Hi ha tanta competitivitat que la gent presenta currículums en una etiqueta d’ampolla o dins d’una sabata amb l’eslògan «ya tengo un pie dentro» per demostrar que són originals i que tenen idees.
—Com ho faries tu?
—Jo per entrar a fer pràctiques a Mccan Erickson els hi vaig fer un calendari amb un anunci meu a cada mes.
—Quin tipus d’anunci?
—Inventats. Del meu book. Per exemple un de Greenpeace amb un dofí a la banyera i un pingüí a la nevera que deia «puedes hacer más».
—Un altre.
—En un d’Anuntis.com, que és una agència d’anuncis d’amistat, es veu un home orquestra i diu «¿Por qué están desapareciendo los hombres orquesta? Porque han encontrado compañeros para formar grupo».
Psicocreativa!
EL MEU ESTIL
Tot just comença a donar les primeres passes en aquest món, però ja és capaç de definir el seu estil.
«M’agrada posar sempre una nota d’humor. Fer conya de tot».
I no només això: Té clar que en el procés creatiu, el millor camí és el més llarg. Li costa molt explicar-ho, però al final ho aconsegueix.
«Procuro no anar mai en línea recta. Si he de colocar bé aquesta cadira penso que primer la puc tirar enlaire. Quan busques una idea, el camí més esbojarrat sempre és el millor».
«M’agrada posar sempre una nota d’humor. Fer conya de tot».
I no només això: Té clar que en el procés creatiu, el millor camí és el més llarg. Li costa molt explicar-ho, però al final ho aconsegueix.
«Procuro no anar mai en línea recta. Si he de colocar bé aquesta cadira penso que primer la puc tirar enlaire. Quan busques una idea, el camí més esbojarrat sempre és el millor».