Matthew Tree, escriptor
«Avui em sento optimista»
29-07-2006
Afincat a Barcelona des de fa vint anys, l’escriptor Matthew Tree, 47, creador de la sèrie de TV3 Passatgers, que dimecres serà a Caixa Sabadell, és ja tot un personatge de la cultura catalana.
Tot i ser anglès de naixement, escriu directament en català llibres com La puta feina (Ara Llibres), Aniversari, quatre reflexions sense cap mena d’importància (Columna) o Memòries (Columna).
—
—Diumecres vindrà a Sabadell per parlar d’«Els arguments més foscos i truculents de la literatura catalana». M’ho explica?
—Tot es basa en un article de Quim Monzó de fa uns anys que deia «els catalans no pixem i si pixem pixem aigua beneïda».
—Què volia dir?
—Que tot el que s’escriu en català ha de ser net, pulit, ben educat i molt correcte. Hi ha una tendència a amagar el costat fosc de la literatura catalana.
—Vol dir sexe i violència?
—Sí. A la literatura catalana hi ha molta violència, molt sexe i moltes paraules grolleres.
—Però bé es publica.
—Sí, però el mateix Quim Monzó és censurat a les escoles secundàries catalanes.
—Més exempl?
—Moltíssims. L’obra de Manel de Pedrolo és plena d’escenes violentes i sexuals. I el Cavall salvatge de Jordi Cussà és un llibre fascinant que ha estat totalment oblidat.
—De què va?
—Explica de primera ma tota la Catalunya underground dels anys 80, especialment el tràfic de drogues entre capitals de comarca.
—Ja és un erudit en literatura catalana?
—Ni molt menys. No tinc tantes pretensions. Però llegeixo en català des que als 19 anys em va caure a les mans Diccionari per ociosos de Joan Fuster.
—I des de llavors obsessionat amb Catalunya?
—Ja no. Catalunya ja és el país adoptat. Tot el que passa aqui ja em pertany a mi tan com a la resta de catalans.
—Vol dir que ja no ens veu des de la perspectiva britànica?
—Depén de amb quí estic parlant. Quan parlo amb estrangers m’adono de fins a quin punt he adoptat un punt de vista catalano-cèntric.
—I al revès?
—També. Quan estic uns dies a Londres, automàticament començo a veure les coses com un anglès.
—Camaleònic?
—Una mica.
—Mai no s’ha cansat d’aquesta pobra, bruta, trista i dissortada pàtria i ha desitjat allunyar-se nord enllà?
—En absolut, mai. Només em faria marxar de Catalunya (i no per tornar a Anglaterra) una nova dictadura militar espanyola.
—Mai no descartable?
—No del tot impossible.
—En el fons el seguim veient com un estranger?
—És clar, és que és el que sóc.
—El tornarem a veure a TV3?
—Aquest setembre s’emetran nous episodis de Passatgers. És més personal i més canyero.
—Al català li queden dues generacions per desaparèixer?
—Jo mai no he dit això. Només dic que, segons els lingüistes, una llengua pot morir en només dues generacions. A la ciutat de València s’està demostrant.
—Està o no en perill d’extinció el català?
—La meva opinió al respecte varia segons el dia. A vegades em llevo optimista i a vegades pessimista.
—Com sent avui?
—Optimista perquè jo parlo català amb tothom, bilingües, monolingües, estrangers... i ben poques vegades m’han dit «no te entiendo» o «I dont’understand you».
—És el que hauriem de fer tots?
—Jo no ho faig per militància, però sí: tots els estrangers que volen aprendre català diuen que el seu principal problema són els catalans.
—Els parlem massa en castellà?
—Sens dubte. És l’herència del feixisme.
—El castellà aclaparador de la ciutat de Barcelona és la principal pedra al camí de la supervivència?
—No crec que el castellà es parli tant més a Barcelona. Barcelona com a capital europea fa que el català estigui en tots els corrents internacionals.
—Quin és el gran tòpic fals que pensen els anglesos dels catalans?
—Associen nacionalisme amb dreta tancada i xenòfoba.
—I els catalans dels anglesos?
—Que sòn ben educats i puntuals. Tampoc és sempre cert.
—Catalunya es plena d’anglesos. Us trobeu especialment bé aqui o és que n’hi ha per tot el món?
—Jo crec que hi ha anglesos a tot el món. Però tots per motius diferents.
—Fugen més els anglesos d’Anglaterra que els catalans de Catalunya?
—No. També et trobes catalans arreu del planeta. Un amic meu es va trobar un matrimoni de catalans al mig del desert del Sudan. Vivien allà!
Segur que eren de Sabadell
SORBETS A LA FRESCA
L’escriptor anglo-català serà als jardins de Caixa Sabadell en el cicle Sorbets a la Fresca aquest dimecres, dia 2, a les 7 de la tarda per parlar d’ “Els arguments més foscos i truculents de la literatura catalana”.
És només un dels molts actes que fa aquest agost l´Obra Social Caixa Sabadell: contes per nens, xerrades tallers de cuina, massatge infantil, maquillatge o batuka.
La cita estiuenca es consolida enguany després que 6.330 persones passessin per les 100 sessions de la primera edició.
És només un dels molts actes que fa aquest agost l´Obra Social Caixa Sabadell: contes per nens, xerrades tallers de cuina, massatge infantil, maquillatge o batuka.
La cita estiuenca es consolida enguany després que 6.330 persones passessin per les 100 sessions de la primera edició.