Carles Xuriguera: Teatre de Guerrilla
«Sabem perfectament què significa dir Bemba des de l’Ajuntament»
07-09-2006
Vam pensar que la nòvia sabadellenca del Xuriguera era tan imaginària com els seus sogres, tot plegat un recurs enginyós d’un guió inteligent. Fals.
El membre del Teatre de Guerrilla que va fer el pregó de Festa Major, Carles Xuriguera Hostench, 34, ex-peixeter de Torroella de Montgrí i actual veí d’Arbúcies fa cinc anys que surt amb la sabadellenca Marta Margenat. I els seus sogres, protagonistes involuntaris d’un pregó divertidíssim, també eren entre el públic.
—Així que realment tens nòvia a Sabadell?
—Sí. Va ser una circunstància real que vam aprofitar per fer el guió.
—O sia que quan parles en el pregó del Morrosko, la Teteria, la República i demés locals és perque els coneixes de debó.
—Es clar, són els bars on vaig sempre que surto de nit per Sabadell, que és molt sovint.
—Al Bemba també?
—Al Bemba hi havia anat molt, sí.
—Hi eres aquell 27 de setembre de 2003?
—No. Hi podia haver sigut, perquè al començament de sortir amb la meva estimada Marta hi anava mol. Però aquella nit no hi era.
—Saps què va passar?
—Sí. Sé que hi van haver corredisses amb la policia perquè conec gent que hi era.
—Llavors també deus saber l’efecte que causa sentir la paraula Bemba, així com de conya, des del balcó municipal.
—Ho sabem perfectament. Per això ho vam dir.
—Amb quina intenció?
—Cap. Si només anonemes el Bemba així de passada i ho deixes estar, passa desaperecebut.
—Xuriguera!
—Què? Tampoc ens pronunciem pas sobre aquells fets.
—La gent pensava aquests tios són tontos o són molt llestos?
—Ha-ha. Home, venim dels pallassos. El clown sempre diu coses. Pot semblar inocent, però mentres parla va treient i aquesta és la característica de Teatre de Guerrilla.
—Què vols dir?
—Que quan diem des dalt del balcó el nom del Bemba i aquests altres bars, al costat de l’alcalde i els regidors, sabem molt bé el que estem fent. És la nostra manera de fer i la que ens interessa.
—Una clara provocació a l’alcalde que tenieu a tocar?
—Ens ho podem permetre. Si això no ho fan els pallassos, quí ho ha de fer?
—Ningú de l’Ajuntament us havia corregit amablement el text abans només per si hi havia algun error?
—No perquè en la primera reunió ja ens van dir que podiem parlar del que vulguessim, que no hi hauria problema.
—I no veu filar prim.
—Si no faltem al respecte a ningú, sempre podem fer referències a coses punyents que han passat a Sabadell. Sense implicar, però implicant.
—Potser no us contractaran mai més a Sabadell.
—Penso que sí que ens tornaran a convidar. Si la gent està contenta i l’espectacle de després el van veure 2.500 persones. Seria un error no tornar-nos a programar.
—No vé d’un.
—Però és que hi va haver molt bon rotllo. Després del pregó, l’alcalde i el regidor ens van saludar molt amablement i vam riure plegats. És que si no fos així seria molt greu. Voldria dir que aquest ajuntament te alguna mena de problema.
—La gent a la plaça també va riure molt.
—Sí, nosaltres ho veiem des de dalt. Ens va agradar fer-ho. Va ser una sensació molt guapa.
—«I per Nadal al quinto de l’Indus amb la Dolors». Només faltava això.
—Sabem que l’Indus és un feu anti-Bustos considerable. Però és que hi he passat tantes nits sensacionals allà... Aquell quinto és un univers tremendo!
—A l’Empordà teniu la quina.
—Calla, calla, no té res a veure. La quina de l’Empordà ja sembla un bingo. No té cap gràcia.
—Amb el Centre d’Esports que tantes llàgrimes costa als arlequinats, vau ser cruels.
—Cruels no. Conec molts socis del Sabadell i sé el drama horrorós que van patir a final de temporada. Si els hem ofés els convido a La Teteria perquè ens perdonin. Però quan la broma és tan blanca no crec que s’ofengui ningú.
—Els que van de tontos són els més inteligents?
—No és anar de tonto. És la manera de fer del clown. Enfotre-se’n de la realitat i d’un mateix és higiènic.
—Has guanyat punts a ca’l sogre?
—Ha-ha. Al sogre el tinc content, sí. Ells hi eren allà a baix i no en sabien res. Ni la meva companya tampoc. Es van quedar molt parats.
—Es cert que votava «a l’altre, el comunista»?
—No perquè ell està empadronat a Sant Llorenç Savall i vota allà.
—Us casareu a l’Ajuntament de Sabadell?
—Ni ella ni jo pensem en casar-nos. De fet, després de cinc anys és com si ja estiguessim casats.
Ai Xuriguera!
FINS MAI
No només la gent reia a la plaça a cor que vols, cosa que ja és tota una novetat en pregons.
També demostrava un coneixement del Sabadell no-oficial al que no estem gens acostumats.
Una tercera i última sorpresa és que, entre broma i broma, es deixaven caure crítiques a tort i a dret.
L’única cosa que ignora sobre Sabadell el Teatre de Guerrilla és com funcionen les llistes negres a Cultura. Que es vagin acomiadant de tornar a actuar aqui mai més. Algú vol apostar?
També demostrava un coneixement del Sabadell no-oficial al que no estem gens acostumats.
Una tercera i última sorpresa és que, entre broma i broma, es deixaven caure crítiques a tort i a dret.
L’única cosa que ignora sobre Sabadell el Teatre de Guerrilla és com funcionen les llistes negres a Cultura. Que es vagin acomiadant de tornar a actuar aqui mai més. Algú vol apostar?