Isabel Marquès: l’altra Srebrenica
«Tres anys abans,
els musulmans havien assassinat 400 serbis
els musulmans havien assassinat 400 serbis
13-09-2006
ALlicenciada en periodisme per la universitat Ramon Llull, la sabadellenca Isabel Marquès Palau, 21, ha fet un postgrau universitari a Bòsnia organitzat per l’associació, amb seu a la UAB, Kevla.
Desprès de parlar amb musulmans i serbis durant tretze dies d’agost ha tornat convençuda que la matança de Srebrenica en la que van morir 5.000 musulmans (8.000 desapareguts) a mans de les milícies sèrbies el 1995 té, com antecedent, uinalra matança de signe contrari el 1992.
—Erem 30 estudiants de periodisme. En arribar a Bòsnia, ens vam repartir en diferents grups de treball i a mi em va tocar aquest.
—Parlaveu amb la gent?
—Vam parlar amb molta gent de tots els bàndols amb l’ajut d’intèrprets. Alguns parlaven català i tot perquè havien passat la guerra a La Garriga.
—I vau coincidir amb la troballa d’una nova fosa amb 1.300 nous cadàvers a Srebrenica.
—Va ser una casualitat. Quan ho vam saber vam anar directament de Mostar a Srebrenica per cubrir-ho en directe.
—Què us vau trobar?
—Un centre d’identificació de cossos molt ben organitzat i el Memorial on es fa un funeral solemne cada any.
—On us allotjaveu?
—A cases particulars. Això ens va permetre trobar testimonis del genocidi i parlar amb ells.
—Per exemple?
—Una de les entrevistes més interessants va ser amb el mateix alcalde de Srebrenica, Abdulrahman Malkic, un musulmà jove que ens va reconèixer que exercia el càrrec «per venjança».
—Alcalde per venjança!?
—Així mateix. I ens ho va dir rient. deia que portaven massa anys atacats pels serbis i que la venjança és un camí cap a la pau i la convivència.
—Paraules buides dels polítics?
—Totalment perquè de convivència no n’hi ha gens ni mica. Un serbi mai no anirà a casa d’un musulmà ni a prendre cafè. Amb prou feines es saluden pel carrer.
—Com segueix l’entrevista amb l’alcalde?
—Ens va dir moltes coses, però l’interessant és que en sortir de l’ajuntament, ens atura un home molt gran per dir-nos que la població sèrbia també havia patit molt.
—El vau escoltar?
—És clar, voliem contrastar i escoltar les dues parts. Ens va donar un exemplar de la revista radical La Gràn Sèrbia i un llibre que parlava d’una gran matança que van fer els musulmans entre la població sèrbia el 1992.
—No em sóna.
—És que quasi no se n’ ha parlat. El cas es que ens va posar en contacte amb un radical serbi, un home molt culte que havia tingut una cadena de TV local i una casa de cultur, però que ara no rep cap subvenció europea per feixista.
—En vau treure alguna informació valuosa?
—Una: que l’alcalde de Srebrenica, amb el que haviem parlat, havia participat personalment en la matança de serbis de 1992.
—És cert?
—No ho vam poder confirmar. Vam seguir el fil fins el poble del costat, Podravane, que estava totalment arrasat, en el que només queden quatre cases habitades (de cent que havia tingut abans de la matança) i que mai havia rebut la visita de cap periodista.
—Quin interès tenia Podravane?
—És un dels quinze pobles petits de muntanya en què els musulmans van assassinar 400 serbis el setembre de 1992.
—Però això està confirmat?
—Absolutament. Fins i tot el criminal de guerra bosni, el comandant Naser Oric, a qui s’acusa d’haver dirigit aquella carnisseria, ha estat jutjat a La Haya en el Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Yugoslavia, el TPIY.
—I l’alcalde ha estat jutjat?
—Sí, però l’únic testimoni que hi havia en contra seva, Radic Nedelzko, amb qui nosaltres també vam parlar, ho va negar tot davant del TPIY. Se suposa que el van subornar.
—Què us va dir a vosaltres?
—A Naser Oric segur que el va veure, però no va ser gens clar sobre l’alcalde. El que sí vam confirmar és que en aquell poble, Podravane, els musulmans havien matat 42 persones i vuit més encara estan desaparegudes.
—Com recorda els fets el vostre testimoni?
—Diu que ell tenia 19 anys i que estava dormint quan, a les 7 del matí, va sentir trets i va veure com baixaven de les muntanyes uns 2.000 soldats musulmans.
—Com va reaccionar la poblacio?
—Tothom va fugir com va poder. Uns quants homes es van quedar al poble per protegir-lo, però els musulmans els degollaven, els decapitaven, cremaven cases...
—Justifica això els 5.000 morts de Srebrenica tres anys més tard?
—De cap manera. Però ho explica una mica.
—Has tornat pro-sèrbia?
—No. He tornat més neutral.
I més crítica
—
POR A TORNAR
Srebrenica tenia 36.000 habitants abans de la guerra. Ara en té 10.000. Dels que falten, no tots han mort. Molts van marxar i no han tornat mai més.
Els motius per no tornar són variats: han refet la seva vida a un altre país, o la seva casa ha estat bombardejada, o els desanima el nul futur econòmic.
A Srebrenica, a més, els musulmans són minoria (40%) amb totes les discriminacions, explícites o subtils que això comporta.
«Un serbi mai no donarà feina a un musulmà...», diu la Isabel, «...i al revès tampoc».
Els motius per no tornar són variats: han refet la seva vida a un altre país, o la seva casa ha estat bombardejada, o els desanima el nul futur econòmic.
A Srebrenica, a més, els musulmans són minoria (40%) amb totes les discriminacions, explícites o subtils que això comporta.
«Un serbi mai no donarà feina a un musulmà...», diu la Isabel, «...i al revès tampoc».