Àngels Navarro: jocs d’enginy
««Els jocs d’enginy et fan més savi»
20-09-2006
L’enigmística dels nens, autora de nombrosos llibres de passatemps i altres jocs d’enginy, pedagoga i psicòloga, trebaladora cultural a l’Ajuntament de Barcelona i veïna de Sant Cugat del Vallès, Àngels Navarro Simon, 48, serà aquesta tarda, a les 7, a l’Auditori de l’Obra Social Caixa Sabadell per parlar de “Jocs d’enginy, un repte mental”.
—Un nen despert que resolgui tots els seus jocs d’enginy, triomfarà a la vida com adult?
—Pot ser.
—De què depén?
—Si és un superdotat no ho serà pels jocs d’enginy. Però si és normal, els jocs el faran, no més inteligent, però sí més savi.
—Trobar les 7 pífies et fa savi?
—Desenvolupa unes aptituds mentals que farà servir tota la vida. Potser no sabrá la llista dels reis gods, però sabrà memoritzar de manera ràpida.
—La creativitat i la imaginació es poden aprendre?
—També. Altres piscòlegs diran que no, que el nen ja està fet des que neix. Però jo, de formació psicoanalista penso que sí.
—De quin jocs estem parlant?
—Jocs de dissecció com el Tangram, de lógica, matemàtics, laberints, il·lusions òptiques, d’observació, de percepció...
—Receptable cada un d’ells per diferents teràpies?
—És clar, cada un desenvolupa una habilitat cognitiva diferent.
—Per a què serveixen, per exemple, les il·lusions òptiques?
—A part de l’efecte màgic que tenen, desenvolupen la percepció que és precursora de la memòria.
—O sia que la persona que no sap veure en un mateix dibuix a la castanyera vella i a la jove guapa...
—No passa res. Hi ha gent que disfruta posant-se reptes i solucionant-los, però n’hi ha que s’hi neguen. No passa res.
—S’hi neguen perque no en saben?
—Molts diuen que els posa nerviosos. Normalment són aquells que tenen una mentalitat molt racional, amb poc pensament lateral.
—Què és pensament lateral?
—El pensament no racional, el creatiu, el que mira les coses de reüll,
—Però és que hi ha gent que no vol jugar ni al parxís. A res.
—Potser tenen por de perdre. Però els jocs d’enginy són en solitari o sia que no et guanya ningú.
—Passarà aviat la febre dels sudokus?
—A mi em van enganxar fa dos estius, però ara m’avorreixen una mica.
—Tot i que en crea.
—Sí. El Periódico m’ha demanat sudokus samurai, de cinc quadres i sudokus hara kiri de nou quadres.
—Per què ha triomfat?
—Perquè és fàcil, perquè és interclassista i perquè la gent pensa que està fent matemàtiques.
—I no n’està fent?
—En absolut. Exercita la gimnàstica mental, pero és un joc de pura situació espaial. Serveix perquè després t’orientis en l’espai i puguis interpretar un plànol.
—És cert que les dones no entenen els plànols?
—No. Això es diu, però és un mite. En la nostra societat, la dona mitja acostuma a ser la copilot del seu marit.
—També dissenya jocs per telefonia i internet. Cert?
—Començo a fer-ho ara. Fins i tot per uns concursos televisius que es presentaran aviat.
—Però no es tractava de desenganxar els nens de les pantalles?
—Mira, a mida que em vaig fent gran, cada cop tinc menys prejudicis. A més, mai no he atribuït a les pantalles influències violentes ni de cap tipus. Un nen pot mirar pantalles sempre que també faci altres coses a la vida.
—Quin dels seus jocs recomanaria a un nen hiperactiu?
—Si un nen está nerviós, el primer és calmar-lo. Després ja li donaràs un joc d’enginy.
—Com s’ha convertit en la Màrius Serra dels nens?
—Vaig començar solucionant passatemps en aquests quaderns que compres al quiosc.
—Solucionar-los no és crear-los.
—Això va venir sol. Mica en mica vaig anar comprant llibres d’enginy de tot el món (ja en tinc uns 1.500) i un bon dia, fa tres anys, vaig editar el meu primer llibre.
—Aquell Enginy al quadrat del 2003?
—Sí. Se’n van vendre tants (38.000) que des de llavors he fet nou llibres més i cinc quaderns escolars.
—Només per nens?
—Els primers eren per un públic de 9 a 99 anys perquè els adults ajudessin. Però ara les editorials em demanen llibres per nens.
—Tots els jocs són d’autor?
—Tots tenen el meu estil, però no tots són creats per mi. Faig molt treball de recopilació i de recreació.
—Què ens passa als que no resolem un joc de lògica ni que ens matin?
—Res. De la mateixa manera que cadascú és més apte per un esport que altre, també cadascú és més apte per un joc d’enginy que altre.
—No em falla res?
—Res.
Molt amable
BOGGLE
Criats en el joc des de ben petits, els seus fills, ara ja de més de 20 anys, encara juguen amb ella molts vespres i molts dissabtes i diumenges a la tarda.
«Ara ens ha agafat molt fort el Boggle, diu Àngels Navarro, una mena de Scrabble amb daus amb lletres».
De petits, perquè no s’avorrissin als museus, ella inventava jocs. «Han vist tot el MOMA i el Metropolitan ??? de Nova York sense protestar perquè els feia triar a cada sala el quadre que agradaria a cada membre de la familia». Un joc.
«Ara ens ha agafat molt fort el Boggle, diu Àngels Navarro, una mena de Scrabble amb daus amb lletres».
De petits, perquè no s’avorrissin als museus, ella inventava jocs. «Han vist tot el MOMA i el Metropolitan ??? de Nova York sense protestar perquè els feia triar a cada sala el quadre que agradaria a cada membre de la familia». Un joc.