Roser Codina, hostessa d’Emirates Airlines
«Fer el ramadà en ple vol
és complicat
és complicat
21-09-2006
Ser auxiliar de vol d’una de les companyies aèrees més grans del món, Emirates Airlines, li permet viure a un apartament de luxe a Dubai, veure món i guanyar un bon sou. Però es mor per treballar a Barcelona.
Roser Codina Garcia, 30, arribava ahir a Sabadell per unes curtes vacances disposada a gaudir de la família, d’un germà al que no veu des de fa 18 mesos i d’una bona Fanta de llimona.
—No. És el senyal d’identitat de la companyia. Mai no ens tapem i dins de l’avió anem sense vel.
—Com us veuen els passatgers?
—Molts ens tracten malament per ser dona. Si els dic que no fumin es reboten.
—Per ser dona?
—Sí. Per ells ets una criada, com un gos. Quan reps el passatge i vas dient good morning, al desè que no et mira a la cara, ja no dius res. No val la pena.
—Amables els àrabs.
—No tothom, eh? Hi ha de tot. I no només àrabs. Els indis o paquistanesos igual. És la seva mentalitat. No passa res.
—Carn de porc al menú?
—Gens. Mai.
—Poden resar a l’avió?
—Sí. Un dels 500 canals de vídeo indica sempre la direcció de La Meca. Alguns resen al seient, però els que volen estendre la catifa, ho poden fer davant la porta, on hi ha la cuina.
—Com es viu allà dalt el ramadà?
—No et mengen ni et beuen res dins de l’avió. Ara, com enganxis l’hora què acaba el dejuni... allò és el caos.
—Per què?
—Perquè un talla el ramadà a hora de Dubai, l’altra a l’hora de Nova York, l’altre... has de servir menjars a tota hora.
—Menja vostè quan ells dejunen?
—La companyia ens demana que si tenim companys musulmans a la tripulació procurem menjar amb discreció.
—Què complicat.
—El complicat és fer seure les dones locals. Si els toca al costat d’un home ha de ser familiar. Ja ens tens recolocant dones amb dones durant mitja hora amb una pila de targes d’embarcament a la ma.
—El costum àrab de descalçar-se és un problema olfactiu?
—A vegades así. Donem mitjons a qui ho demani i tirem esprai ambientador. Depén del vol.
—Per exemple?
—Si anem a Dhaka, la capital de Bangla Desh, ens pugen pagesos que no saben ni què es un lavabo. Algun ha fet les seves necessitats a la pica de rentar-se les mans.
—Idiomes?
—Amb l’anglès n’hi ha prou.
—L’ 11-S ho ha canviat tot?
—Sobretot les normes de seguretat. Jo estic preparada per reduir un passatger conflictiu. Però també sé que si algú m’amenaça, de la cabina de pilots no sortirà ningú a ajudar-me. Els pilots han de ser inaccessibles.
—Espantats?
—No gens.
—Va triar Emirates o hi és de casualitat?
—La vaig triar. No només et paga l’apartament de luxe amb piscina i gimnàs, sinó també les factures de casa i tots els trasllats a l’aeroport. A més de les dietes, clar. El sou és net.
—Un xollo.
—A canvi estàs molt lluny de casa. M’agradaria fer el mateix des de Barcelona, però aqui està mal pagat, contractes de sis mesos, moltes hores, vivenda caríssima...
—Quina és la importància d’Emirates Airways al món?
—És la que ha comprat més unitats d’aquest nou airbus de dos pisos supergegant: 40. L’any que ve passarem de 7.000 auxiliars de vol a 14.000.
—Parla en primera persona. Sent els colors?
—Sempre em sento part de l’empresa en la que treballo.
—Coneix tot el món?
—Cada set mesos podem triar uns destins preferents, però també estem en stand-by cada set mesos.
—Què vol dir?
—Que en qualsevol moment et poden trucar per volar immediatament a Nairobi, Melbourne, Hamburg...
—Jet lag permanent?
—Sí. Mai no saps ni a quin país estàs, ni si et toca dinar o sopar ni si has de fer una maleta d’hivern o d’estiu.
—A quina edat es jubila una auxiliar de vol?
—A Europa n’he vist de 50 anys llargs. Però algunes companyies espanyoles no en volen de més de 30.
—Arrelar a un lloc no és una necessitat humana?
—Sí, però si no pots... La feina bona és allà.
—Dubai és sec en tots els sentits?
—És una ciutat en la que tothom està de pas. El 90% són estrangers, quan fas un amic se te’n va i per la gent d’allà, les dones que treballem estem mal vistes.
Rodar el món i torna al born
MAI NO SAPS PER QUÈ
Després d’estudiar els cinc anys de Turisme, un amic pilot la va convèncer de fer-se hostessa. Dos anys a Air Nostrum la van cremar. Peròn any una solicitud a Emirates Airlines feta a Barcelona va arribar a bon port. «Mai no saps per qué t’accepten o et rebutxen», diu.
Cada companyia demana alçades diferents: 1’63, 1’65 o cap en particular com a Emirates «perquè som 7.000 auxiliars de vol de més de 100 nacionalitats i no pots demanar la mateixa alçada a un filipina que a una alemanya».
Cada companyia demana alçades diferents: 1’63, 1’65 o cap en particular com a Emirates «perquè som 7.000 auxiliars de vol de més de 100 nacionalitats i no pots demanar la mateixa alçada a un filipina que a una alemanya».