Xavier Gabriel, turista espacial
«Ens han reservat cinc minuts d’ingravidesa a cada un»
23-09-2006
El primer turista espanyol que volarà a l’espai més enllà de l’estratosfera és l’administrador de loteria de Sort, propietari de la Bruixa d’Or, màxim venedor de loteria i màxim premiat a tot l’estat. Virgin Galactics ja li ha cobrat 200.000 euros, perque vegi la Terra des de dalt.
Xavier Gabriel Lliset, 49, té molts amics a Sabadell on venia sovint abans de morir d’èxit. Però sobretot en té un de molt especial, el dibuixant del Diari de Sabadell i autor de la seva Bruixa d’Or, Albert Escoda.
—Ho sóc, però no per tenir una TV de plasma de 1’80 x 1’80 metres, sinó perquè tinc una dona i uns fills que em fan feliç. I perquè conec molta gent maca.
—Entre ells el dibuixant sabadellenc Albert Escoda?
—Ell per mi és més que un amic.
—Per què?
—No té cap ambició, és superlegal, és autèntic. Li tinc tant apreci que li vaig comprar un Legend Car per ell. I que disfruti. Com si jo fos el seu pare.
—Quan a un totes li ponen ha de ser difícil valorar quí és amic de veritat i quí no.
—No. És molt fàcil. Hi ha un filtre que no falla. Quan tens problemes, la majoria s’allunyen de tu. Els pocs que es queden són els teus amics de veritat. Jo, gràcies als problemes, he pogut descobrir la quantitat de mentiders que tenia al costat.
—No l’imagino amb problemes.
—Doncs en vaig tenir un de molt greu amb Hisenda. Però els vaig guanyar. Sóc la única empresa de Lleida que ha guanyat a Hisenda.
—A quina guixeta es compra un bitllet per l’estratosfera?
—És molt complicat. Precisament perquè ho vaig veure tan complicat em vaig dir no pararé fins aconseguir-ho. Portava dos anys lluitant-hi.
—Per què tan interès?
—Per la Fundació la Bruixa d’Or que atén a nens amb síndrome de down i malalties inusuals, d’aquestes que només pateixen dos nens a tot Espanya.
—Tot per publicitat?
—Indirectament. Serà la campanya més bona i més barata que s’haurà fet mai a Espanya.
—Barat 200.000 euros?
—Qualsevol marca de primera línia com Nutrexpa o El Corte Inglés gasta 2.000 mil·lions de ptes. en TV només per continuar sent el que són. Pensi que, des que vaig llençar la notícia, porto 400 entrevistes en 18 dies.
—Qui paga la fundació?
—Som 25 empresaris però jo, de cada dècim que venc per internet, reservo un euro per la fundació.
—Quan volarà a l’espai?
—El desembre del 2008. Seré dels primers perquè jo no he comprat només un bitllet com aquests 30.000 que estan a la cúa. Jo, pel que he pagat, m’han donat el títol de soci fundador.
—I això el converteix amb VIP. Volarà amb Tom Cruise i Cindy Crawford?
—O Brad Pitt, o Angelina Jolie o Sigourney Weaver. Fins i tot m’han donat la targeta d’or de Virgin Galactics.
—Això vol dir que sí, que volarà amb aquesta gent?
—Encara no s’ha fet el sorteig dels meus sis companys. La setmana que ve aniré a Nova York i potser ja m’ho diran.
—Qualsevol està preparat per fer-ho?
—Durant dos anys m’estaré enviant mails per un correu intern amb tot aquest personal i els directors del vol per concretar detalls.
—Vull dir si no cal una preparació física prèvia?
-—Abans de sortir farem deu dies de preparació intensiva amb simuladors i avions caces al desert de Nevada. Ens donaran molta canya.
—Tot amb l’Angeline Jolie.
—O el qui toqui. Cada dia ens portaran de l’hotel al desert en helicòpter i ens faran sopar amb els pilots i personalitats.
—Què veureu allà dalt?
—El planeta Terra, com s’hi fa de dia i de nit, les estrelles de prop que fan tanta llum com si fos de dia...
—Flotant per dins de la nau?
—No tota l’estona. Ens han reservat cinc minuts d’ingravidesa a cada un.
—L’aterratge?
—En caiguda lliure fins que a 20 kilometres del terra es despleguen unes ales, aterres al desert i et fan una superfesta a l’americana.
—Quantes hores de vol?
—Dues i mitja.
—Només?
—És tot tan impactant que semblarà molt més. Potser tampoc resistiriem massa temps més. Segregues una quantitat d’adrenalina difícil d’assumir.
—Potser ni tant sols superarà les proves físiques prèvies.
—Això segur que sí. He perdut 12 kilos, he deixat de fumar i estic la mar de bé. Però es que si comencen a rebutxar candidats, desapareix el concepte de viatge turístic.
—Hi confia?
—Sí. Richard Branson, de la Virgin, ho fa tot bé.
—I si abans del 2008 es posa malalt o li passa alguna cosa?
—Hi anirà el meu fill que és pilot comercial i li fa molta il·lusió.
—Portarà càmara de fotos?
—No, ja ens en faran allà. No vull perdre temps fent fotos.
Compte amb el porró
EL NEGOCI A LA SANG
Als 9 anys, com a cambrer de piscina, ja va fer guanyar més diners a l’hotel venent nous refrescos.
Després de passar de botones a director en oficines de tres bancs, a la mili també va aconseguir que la cantina de la caserna, a Canarias, fos un negoci rodó.
En la loteria tothom li presagiava el fracàs perquè l’estat li exigia una venda mínima que, des de Sort, era impossible. Visitant personalment tots els pobles dels dos Pallars i la Noguera, ho va aconseguir superar el mínim de lluny.
Després de passar de botones a director en oficines de tres bancs, a la mili també va aconseguir que la cantina de la caserna, a Canarias, fos un negoci rodó.
En la loteria tothom li presagiava el fracàs perquè l’estat li exigia una venda mínima que, des de Sort, era impossible. Visitant personalment tots els pobles dels dos Pallars i la Noguera, ho va aconseguir superar el mínim de lluny.