Txema Bofill: crític de la pel·lícula Salvador
««Al Salvador no li agradaria gens
la seva pel·lícula»
la seva pel·lícula»
29-09-2006
L’autor de l’article a internet, Puig Antich garrotat de nou per Escribano, Huerga i Mediapro (www.salvadorpuigantich.info), que va militar en la seqüela del MIL a Franca, GARI, on va ser empresonat per atracar un banc, nascut a La Bisbal de l’Empordà i veí de Barcelona, el doctor en pedagogia, Txema Bofill Condom, 53, va venir ahir a la ciutat del seus familiars, Sabadell.
—Que li sembla que Montilla Mas, Oranich i demés membes de l’establishement català vagin a l’estrena i es facin fotos sota el rètol«Salvador»?
—Normal. És la «seva» pel·lícula.
—Paguen ara el film per la mala consciència de no haver mogut un dit per ell quan els hi tocava?
—És possible.
—Triaria vostè a Puig Antich com l’heroi oficial de l’antifranquisme a Catalunya?
—No. Jo hauria tiat qualsevol lluitador anònim de les fàbriques, les manifestacions...
—Diuen que si visqués apenes ocuparia una nota a peu de pàgina en la història de l’antifranquisme.
—Ni nota a peu de pàgina. Els que vam estar en aquella lluita avui no som res. Res de res.
—Què vol dir?
—El meu company al GARI, que era el grup que va continuar al MIL, a França, en Jean Marc Rouillan, encara és la presó francesa.
—I aquí?
—Aqui els amics i companys de Puig Antich, els que de veritat el van conèixer, no surten ara a cap diari. Només surten les germanes que són massa protagonistes.
—Què diria ell de la pel·lícula?
—No li agradaria gens. Seria el primer d’estar en contra.
—Per què?
—Perquè deforma la seva personalitat de dalt a baix. És el retrat de l’actual burgesia catalana. Ell no va ser heroi ni salvador. Va ser la víctima d’un fracàs. I amb molta mala sort, per cert.
—Què seria avui Puig Antich?
—Segur que no estaria en política. Cap dels milis hem seguit en política.
—Vostè per exemple...?
—Jo quan vaig tornar de França no em podia adaptar a Catalunya i vaig estar deu anys amb els indis amazònics i uns quants més amb els sandinistes de Nicaragua.
—Què fa ara?
—Procuro no treballar que és el que he fet tota la vida. És la meva filosofia. Però és difícil perquè a vegades, per aconseguir-ho, tens més feina que si treballessis.
—Va conèixer Puig Antich?
—No, però a França vaig conéixer Felip Soler, Jordi Soler Sugranyes i els francesos quan van fugir d’Espanya a França per la caiguda del Salvador. Amb el Rouillan i el Jean Claude vam fundar el GARI.
—De veritat el MIL donava als treballadors en vaga els diners que treia dels atracamens bancaris?
—Almenys un cop, als treballadors de la indústria del Besós, Harry Walker, segur que sí.
—I els altres cops?
—Molts diners s’invertien en la pròpia infraestructura. S’havien de pagar armes, pisos, cotxes, viatges...
—Però si gastem en atracaments a bancs tot el que robem als bancs en atracaments, no avancem en cap lluita. Això és un fracàs.
—És que allò va ser un fracàs. De tota manera... depén de com es miri.
—Com es pot mirar?
—Per començar, nosaltres d’atracar un banc en deiem «recuperació» perquè robàvem a aquells que ens havien robat.
—Cent anys de perdó.
—I a més, el GARI invertiem molt en publicacions, llibres, còmics, la revista CIA...
—Ha dit CIA?
—Conspiració Internacional Anarquista (riu), una broma. A Toulouse imprimiem molta teoria per entrar a Espanya.
—Quin era l’objectiu final?
—Pagar advocats als presos d’Espanya. També veniem quadres d’artistes i posavem bombes a interessos espanyols a França. Ni la CNT no volia saber res de nosaltres. Deien que erem uns gàngsters.
—Puig Antich era catalanista?
—No. Anavem als concerts de Raimon, però res més. I en la seva biblioteca només s’ha trobat documentació anarquista, no marxista. De fet, estavem contra totes les etiquetes.
—Però en tenien una, el MIL. De quina Iberia i de quina Liberación, així en castellà, parlen les sigles MIL?
—Tot això era una altra broma. No entenc com la gent no s’adona que aquestes sigles eren un joc i prou. Erem molt joves i només saviem en contra de què estavem. Però no a favor de què.
—Poca idelogia, vaja.
—Un era maoísta, l’altre trotskista de la 4ª, l’alte trotskista de la... Era divertit per discutir, pero res més.
—Existeix el carceller bó de la pel·lícula?
—Sí, avui es un dirigent de CC.OO. Però no hi ha testimonis de que fos tan bó, tan valent ni tan sensible. Tota la pel·lícula és una ficció.
Qui controla el present controla el passat (G. Orwell)
CARN DE SEMINARI
Txema Bonet està orgullós dels sis anys que va estudiar al Seminari de Girona. Escrivia català abans que ningú. Va estudiar Preu i Filosofia a Barcelona i, sent membre d’Estudiants Llibertaris, el van detenir per pintar al carrer «No a la dictadura». Fugir a França li estalviava la mili i el gener de 1973 s’instala a Toulouse. Contacta amb la CNT i repressaliats espanyols i a París atraca un banc amb el Grup Autònom Revolucionari Internacionalista, GARI. Torturat i empresonat durant quasi un any a França, torna a Catalunya el 1977.