Selver Dzigal: la postguerra a Bòsnia
««Les religions s’utilitzen
per moure masses»
per moure masses»
6-10-2006
Nascut a Sarajevo i ex-jugador de bàsquet a Sabadell, el bosni musulmà, Selver Dzigal, 22, diu que ni practica la seva religió ni creu en cap altra. Actualment estudia 3er de sociologia a Gènova amb una beca Erasmus.
—No, però quan va començar, l’any 1992, sí que vaig fugir amb les meves germanes i la meva mare a Skopje (Macedònia).
—Per què a Macedònia?
—Els meus avis hi tenien una casa. Hi vem viure vuit mesos amb moltes dificultats i necessitats perquè la situació económica dels meus avis no era tant bona.
—Macedónia també va patir el conflicte.
—Sí, es vivia en una constant inseguretat. Per aixó la meva mare, les meves germanes i jo vem decidir marxar a Espanya.
—Directament a Mollet?
—No. Vem anar a parar a Pedrola (Saragossa) fins a finals de la guerra, el 1995. Però en tornar a casa vem trobar un país totalment canviat i destruït on era difícil sobreviure.
—Res a veure amb el Sarajevo que tu recordaves?
—Els meus records de Sarajevo sempre són agradables. Hi tinc tota la família i viure-hi moments difícils m’ha ajudat.
—Morts a la família?
—Un tiet meu i un tiet del meu pare. I al meu pare el van ferir dues vegades, a la mà i a la cama, però es va recuperar quasi del tot.
—Et va marcar aquella guerra?
—Et fa madurar. Però després no et trobes segur del tot mai ni enlloc. I m’ha fet perdre parts de la meva vida amb amics i família.
—Doncs els vas tornar a deixar per tornar a Catalunya.
—Va ser un dels moments més difícils de la meva vida. Aquell 1999 Sebastià Mayol, de Mollet, que havia treballat a Sarajevo amb una ONG, em va acullir com un més de la seva família. Però els moments i anys d’estada amb els pares ja els he perdut per sempre.
—Bòsnia comença a ser un país estable. Per què no hi tornes ara?
—Quan tingui el títol m’ho plantejaré. Però ja tinc la vida força muntada a Barcelona.
—I a Gènova.
—També. Ara mateix estic a Gènova i em concentro en gaudir i viure en aquesta ciutat... Vull tornar a Barcelona, però... mai se sap.
—Com li va a la teva família a Sarajevo?
—A nivell econòmic i tenint en compte la resta del pais, no estan mal. Pero han de treballar molt per aconseguir-ho.
—Com et vas adaptar a Catalunya?
—Cap problema. Al començament tenia problemes amb el català perque la gent em parlava en castellà. Però ja no. La meva adaptació a l’ entorn ha sigut total. Mai no m’he sentit diferent a la resta dels meus companys.
—Jugaves al Barça i tot.
—Sí, tres temporades. De 1999 al 2002. Després al Club Natació Sabadell i els dos últims anys vaig estar vinculat a la Unió Bàsquet Sabadell. Però sense jugar perquè no tinc la nacionalitat espanyola.
—S’ha acabat el bàsquet a la teva vida?
—No. Això mai. Ja estic buscant equip a Gènova.
—Et sents musulmà?
—No practico l’islam, però conservo coses d’allo que s’em va ensenyar.
—Per què no el practiques?
—Perque massa sovint les religions s’utilitzen per moure masses i per introduir-nos idees que no són sanes per l’èsser humà.
—No hi ha Déu?
—Només dic que cal racionalitzar més i funcionar amb valors de respecte mutu. Totes les grans religions parlen del respecte a la persona.
—T’has sentit discriminat per bosni o per musulmà a Catalunya?
—A Barcelona i Mollet no, mai.
—Això vol dir que a Sabadell, sí?
—Sí. Va ser una situació puntual de la qual no m’agradaria parlar i la persona en questió ja ho sap. Em va saber greu per venir precisament d’aquesta persona.
—A Bòsnia encara hi ha racismes subterranis que poden aflorar violentament qualsevol dia?
—Bòsnia encara viu una situació d’incertesa i inestabilitat econòmica i política. L’estat bosni esta composat per dues parts: la Republika Srpska dels ortodoxos serbis i la Federacija Bosne i Hercegovine dels musulmans i catòlics. Funcionen per separat, però dins d’un estat únic.
—Què complicat, no?
—Molt perquè és un sistema que no representa a la perfecció els interessos de cap de les tres parts. No hi ha una democràcia transparent i els polítics en general son corruptes.
—Hi ha racisme o no?
—Hi ha discriminació religiosa, no ètnica com diuen els mitjans. La Republika Srpska ha netejat tots els que no eren seus.
—I l’altra?
—La Federacija Bosne i Hercegovine no ha fet tantes barbaritats, pero només «no tantes». Realment en aquesta part conviuen molt més les tres parts.
Bàsquet de tres punts
TURISME A BÒSNIA
No li molesta que tothom li parli de la guerra de Bòsnia. Ho té assumit i li agrada aclarir conceptes. Però sí que es relacioni el seu país, exclusivament amb la guerra.
Considera que « potser no tot funciona tant bé com alatres països de la U.E, però és un país mot bonic per fer-hi un viatget, amb platges netes i molt tranquiles».
Ell mateix organitza rutes per Bòsnia, lloga pis a Sarajevo i ofereix la possibilitat de que els seus familiars cuinin pels turistes catalans.
Considera que « potser no tot funciona tant bé com alatres països de la U.E, però és un país mot bonic per fer-hi un viatget, amb platges netes i molt tranquiles».
Ell mateix organitza rutes per Bòsnia, lloga pis a Sarajevo i ofereix la possibilitat de que els seus familiars cuinin pels turistes catalans.