Enric i M. Carmen, col·leccionistes de Tintin
«Els tintinaires de tot el món
tenen bons sentiments
tenen bons sentiments
11-10-2006
Divendres s’obria al públic, a la galeria de carrer que Fundació Banc Sabadell té a la Plaça Catalunya, l’exposició Tintin en 3-D, una petita selecció de les 800 peces de la col·lecció de Can Tonet propietat del matrimoni d’impressors barcelonins, Enric Reverté Llorca, 46, i Maria Carmen Mellinas Arroyo, 48.
Ja és la tercera exposició de Tintin que es pot visitar a Sabadell amb motiu de la 2ª Trobada Tintinaire del proper dia 22, diumenge.
—Quasi dos mil·lions de pessetes, sí. Però és que un esmalt del coet de Tintin d’1 metre quadrat es va pagar a 34.000 euros.
—Per què tan car?
—Perquè era una tirada reduïda de només 50 exemplars. Ho fan expressament per pujar el preu.
—Belgues i francesos s’ho emporten tot?
—Tot.
—Diuen que a Itàlia i Gran Bretanya Tintin no és gaire conegut.
—Ni a Andalusia, ni a Galícia. I als catalans ens vé de la proximitat amb el mòn francòfon.
—Quina bogeria heu arribat a fer per la col·lecció?
—El tauler d’escacs. Són de plom i tots els peons blancs són el Milú d’angelet, i tots els peons negres, el Milú de dimoniet.
—I el rei i la reina?
—Els blancs el Tintin i la Castafiore i els negres el Rastapopoulos i la dona del general Alcàzar. Va signat per Alexis Poliakoff, només se’n van fer mil i la setmana passada se’n va vendre un per 3.500 euros.
—No el veig per aqui. Per què no l’heu portat a l’exposició de Banc Sabadell?
—És massa valuós. I tot i que ho tenim assegurat...
—Encara no entenc que sigui tan car.
—Es valora la firma. Si és d’un estatuista com Marie Leblon, Alexis Poliakoff, Patrick Regout o Fariboles, en poden demanar el que vulguin.
—Tots belgues?
—Tots. Només un no-belga, un canadenc, te llicència de Fundació Moulinsart per fer estàtues de Tintin amb fusta i resina. Entre col·leccionistes hi ha bofetades per aconseguir-ne una.
—Com sabeu que es va vendre un joc d’escacs per 3.500 euros.
—Per què es va vendre davant nostre, a la trobada tintinaire de Chabeuil (França) d’aquest cap de setmana.
—Una trobada com la de Sabadell del proper diumenge dia 22?
—Sí, molt semblant. Hi vam anar onze socis de TintinCat i ens ho vam passar molt bé. Vam descubrir tintinaires que són exilats espanyols a França, el diari d’allà va parlar de nosaltres...
—Diuen que tot el poble està decorat de Tintin.
—Aquest any es dedicava al Lotus Blau i les dependentes de totes les botigues anaven disfressades de xineses i altres personatges d’aquell àlbum.
—Divertit no?
—Molt. Fan una cercavila amb tothom disfressat i cada any exposen un coet de 10 metres en una rotonda, un tanc lunar a tamany natural, el submarí del Tornassol, l’Unicorn, el Ford-T de Tintin al Congo... però això no és el millor.
—Què és el millor?
—El factor humà. En els ambients de Tintin sempre trobem un factor humà impressionant. La gent que els agrada Tintin és gent normal, , com tu i com jo, però molt afectiva. Hem tornat de Chabeuil profundament emocionats. Els tintinaires de tot el món tenen bons sentiments.
—Quina importància té TintinCat al món?
—Quan vam dir a Chabeuil que som més de 200 socis i que editem dues revistes l’any, es van quedar de pedra. A tot el món només Les Amis d’Hergé i nosaltres editem dues revistes l’any.
—Us ho reconeixen?
—Sí. Allà hi havia representants de totes les entitats tintinaires de França i Bèlgica i totes van ser aplaudides. Però a nosaltres ens van ovacionar! Va ser tremendo.
—La Fundació Moulinsart i la vídua Hergé no posen pegues?
—A Chabeuil no. I és estrany perquè posen pegues a tot. És com per escriurels-hi una carta i dir-los doncs miri senyora, ara ens farem de l’Astèrix (riuen).
—Què hi ha al darrera de tanta prohibició?
—L’elitisme. Volen fer de Tintin un tema elitista i mantenen un control ferri sobre qualsevol iniciativa tintinaire a tot el món. Mai no donen els drets d’autor per res. Ni els venen!
—Ja han fet els diners?
—Doncs sí, la vídua Hergé ja és la 25ª fortuna d’Europa.
—Moltes dones de col·leccionistes no aguanten més i s’acaben separant.
—A nosaltres això no ens passarà perquè tots dos vivim la mateixa passió.
—S’adona de la sort que té Enric?
—Perfectament. Si no fos per ella aquesta col·lecció no seria el mateix. Sé que gràcies a la Mari Carmen sóc un home afortunat.
Demostrat: Tintin no és misògin
UNA DE LES MILLORS
Fa de mal dir si la col·lecció tintinaire de Can Tonet és o no la millor d’Espanya i, per tant, superior a la del periodista de Catalunya Ràdio, Jordi Tardà. El que ningú no dubta, dins l’hermetisme col·leccionista habitual, és que és «una de les millors».
El que va començar ella, llavors poc tintinaire, regalant-li a ell peces pel seu aniversari, ha crescut fins a esdevenir una col·lecció tan important que fins i tot es manté en secret, per seguretat, el lloc on es conserva: «un petit poble de la Catalunya interior».
El que va començar ella, llavors poc tintinaire, regalant-li a ell peces pel seu aniversari, ha crescut fins a esdevenir una col·lecció tan important que fins i tot es manté en secret, per seguretat, el lloc on es conserva: «un petit poble de la Catalunya interior».