Arianna Savall, arpa i Waldorf
«Dono gràcies per fer una cosa
que em dóna tanta pau»
que em dóna tanta pau»
14-10-2006
L’arpista, cantant i compositora de Bellaterra, Arianna Savall Figueras, 34, donarà un concert amb el seu germà el proper 11 de novembre a Sant Cugat en favor de l’escola Waldorf de Bellaterra. Dels 7 als 12 anys, ella també va rebre la seva educació en l’escola Waldorf de Basilea on va néixer.
Filla de músic universal i investigador de música antiga Jordi Savall, i la reconeguda soprano Montserrat Figueras, ella ja ha enregistrat nombrosos discos.
—De veritat una nena pot triar l’arpa amb només 10 anys?
—En el meu cas abans i tot.
—Per influència familiar?
—Indubtablement. Però també de l’escola Waldorf de Bassel. De ben petits ja teníem a l’abast moltissims instruments i cada cap de setmana ens en podíem endur un a casa.
—I vostè va triar l’arpa.
—La lira. Perquè és màgica, molt agraïda, de seguida sona bé. I en aquella època una arpista assajava a casa amb els pares.
—Com era aquella escola?
—Molt gran, amb quasi mil alumnes, i prop d’un bosc enorme perquè els nens interactuin contínuament amb la natura. Com la de Bellaterra.
—Acaba esdevenint una escola el·litista?
—No perquè els pares amb pocs recursos aporten menys diners que els altres. Tothom paga segons les seves possibilitats. Hi té accés tothom.
—En tornar a Espanya vostè tenia 13 anys i no va seguir a la Waldorf.
—Em van haver de matricular a 6è d’EGB d’una escola normal perquè a Espanya aquesta pedagogia no acaba d’arrencar.
—Encara ara?
—Sí i no ho entenc. Hi ha Parvulari i Primària Waldorf, però Secundària fins els 18 anys costa molt. Als països nòrdics i Centreeuropa aquesta escola funciona molt bé, però a Espanya anem molt endarrerits.
—En desconfien els pares?
—No, qualsevol pare que conegui a fons aquesta pedagogia en queda encantat.
—Llavors quin és el problema?
—Potser hi ha conceptes que xoquen com que cada alumne té un mateix tutor durant set anys, no et donen llibres...
—Però com es pot estudiar sense un llibre?
—Ell llibre te’l fas tu. El mestre t’ho explica i tu prens notes en la teva llibreta. Al final estimes tant la teva llibreta que jo encara les guardo totes.
—Així s’aprèn menys?
—Potser aprens menys quantitat però allò que aprens se’t queda per tota la vida perquè ho has escrit tu amb la teva mà i el teu esforç.
—Si té fills, aniran a Waldorf?
—Totalment.
—Per què en diuen pedagogia crítica?
—Potser per temes com la televisió. Demanaven als nostres pares que ens la dosifiquessin. A casa el meu germà i jo només veiem la tele els caps de setmana.
—I malgrat tot en té bon record.
—Molt perquè tu, quan ets nen, només veus que estàs en un món de joc i fantasia. Et passes el dia pintant, fent teatre, recitant poemes de Goehte... I si fas matemàtiques, ho fas al mig d’un bosc i ni te n’adones.
—Tot diversió?
—Tot són estímuls que entusiasmen al nen, però, alhora, vas adquirint una estructura mental que et servirà per la vida.
—Disciplina?
—Tota. I a mi em feia falta perquè jo era molt somiadora, eixelebrada i indisciplinada.
—Com ho van arreglar?
—Quan jo tenia 10 anys, els pares, orientats pels mestres Waldorf, em van encarregar que m’ocupés de les dues cabres i el poni de casa. Haver d’alimentar, netejar i passejar éssers vius em va donar una disciplina sense càstigs, adquirida amb amor.
—Avui encara és somiadora?
—Sempre (riu). Avui per exemple somnio en tenir un dia tranquil i disfrutar-lo aquí a Bellaterra abans del concert de diumenge a Bremen. Ja temo tot l’estrès de l’aeroport, els viatges...
—Segur que el tindrà. Per la seva manera assossegada de parlar sembla una dona molt tranquil·la.
—No creguis, també passo els meus nervis. Sort en tinc de la música que, per mi, és una teràpia. Dono gràcies de poder fer una cosa que m’agrada i em dona tanta pau.
—Què li dona pau, composar o interpretar?
—Les dues coses. Amb el cant, com amb el ioga, he aprés a respirar.
—Fa ioga?
—Des dels 19 anys. La tècnica Alexandre i el ioga em van recuperar totalment d’una tendinitis molt greu en mà, colze i dit. M’ho va recomanar el metge homeòpata de l’escola Waldorf que encara avui és el meu metge quan vaig a Suïssa. Em vaig estalviar el quiròfan i mai més no he tingut problemes.
—El seu disc Bella Terra està dedicat a la nostra Bellaterra?
—Només de nom. En realitat és un viatge interior per recuperar els meus orígens mediterranis que tenia una mica perduts.
Benvinguda a casa
GOTS BUITS
Tocar l’arpa en el grup sabadellenc de música celta, Gots Buits, als 17 anys, li va fer perdre la por a l’escenari.
«Jo era molt tímida i assajava a Sabadell amb els músics Roc Carnicer, Roger Prunés, Jordi Obradors, Arnau Renom... eren tan llençats que m’encomanaven la seva alegria a l’escenari».
Durant dos anys van actuar sobretot per balls i avui no l’espanta tenir una desena de concerts de mitja cada mes per tot Europa.
«Jo era molt tímida i assajava a Sabadell amb els músics Roc Carnicer, Roger Prunés, Jordi Obradors, Arnau Renom... eren tan llençats que m’encomanaven la seva alegria a l’escenari».
Durant dos anys van actuar sobretot per balls i avui no l’espanta tenir una desena de concerts de mitja cada mes per tot Europa.