Josep-Lluís Carod-Rovira, president d’ERC
««No em consten tibantors
a ERC de Sabadell»
a ERC de Sabadell»
21-10-2006
El president d’Esquerra Republicana de Catalunya, ERC, i candidat a la presidència de la Generaliatt de Catalunya en les eleccions del dia 1, el filòleg de Cambrils, Josep-Lluís Carod-Rovira, 54, va fer campanya divendres a l’Hotel Verdi de l’Eix Macià.
—Fa temps que no us sento dir la paraula independència.
—Deu ser que no ens escolta gaire.
—No veig que hi avancem.
—Segur que fa més temps que no sent la paraula socialisme en boca dels socialistes.
—La paraula república en boca de vostès també fa temps que no la sento.
—Si a un partit no se´l pot acusar d’infidel als seus principis és ERC.
—Tampoc veig que ens acostem a una república.
—Doncs ho fem. Però no a la república espanyola, sinó catalana.
—Arran dels aldarulls contra el PP a Martorell vostè va dir que no pot anar per Espanya. El peguen?
—Fora de Catalunya i el País Vasc, és impensable que jo pugui fer un acte públic. Hi hauria d’anar amb protecció policial.
—Necessita protecció?
—Naturalment. Aquell 2 de novembre en què vam anar a pesentar l’Estatut a Madrid, jo vaig arribar al Parlament amb una furgoneta antiavalots de la Policia Nacional al davant, una altra al darrera i jo dins un cotxe amb Mossos d’Esquadra de paisà.
—Van actuar?
—No, però hi havia centenars de persones amb banderes espanyoles que em rebien al crit acollidor de «Carod Rovira la horca está vacía». Cap força política va protestar.
—Estem en plena campanya, jo sóc el millor i tots els altres molt dolents... Però si acabareu pactant tots plegats!
—Miri, jo a la política no hi tinc ni amics ni enemics. Els meus amics, sortosament, són a fora de la política. I pactar és l’essència de la democràcia.
—A ERC de Sabadell hi ha tibantors entre els sectors Civis i Forcadell. És el reflexe d’ERC a tot Catalunya?
—No conec la tibantor a la que vostè es refereix. A Catalunya hi ha 942 municipis i, com vostè comprendrà, no estic al corrent de detalls tan específics.
—Ho preguntaré d’una altra manera: està ERC avui tan unida com fa tres anys?
—Molt més. Hem patit una experiència de govern que ens ha fet veure en quins aspectes hem d’insistir i quins ens podem estalviar. I això uneix.
—Ara som al Govern ara no hi som. Ara ens abstenim al referèndum, ara diem que no. Aquesta trajectòria erràtica us perjudica en les eleccions?
—El que perjudica a Catalunya és que uns polítics venguin l’Estatut a Madrid per 20 quan valia 100. A partir d’aqui ERC només ha intentat salvar els mobles.
—Després de la seva entrevista amb ETA a Perpinyà (...o on sigui) vostè tenia la consciència tranquila. Correcte?
—Molt tranquila. I la continuo tenint.
—Llavors per què va dimitir com a conseller en cap?
—No vaig voler aferrar-me al cárrec per una qüestió personal. No volia que un govern que acabava de començar amb tanta il·lusió es veiés frustrat des del primer moment per culpa meva.
—L’actual procès de pau el va començar vostè?
—Jo això no li diré. Però sí que li diré que des de llavors no hi ha hagut ni un sol atemptat amb víctimes ni a Catalunya ni a Espanya. Jo vaig fer el 2004 el mateix que fa ara el govern el 2006.
—La policia els va enxampar. A quí seguien: a vostè o a la ETA?
—Potser ni a mi ni a ells. El procediment a travès del qual això va trascendir els sap qui els ha de saber i punt.
—Tots els turistes es posen una corona d’espines a una botiga de souvenirs i es fan una foto. Per què es va disculpar?
—Miri, ahir a mi em van estar escridassant a una universitat de Barcelona i no va sortir cap comentariu a cap mitjà de comunicació. Hi ha gent a qui li riuen totes les gràcies i n’hi ha a qui, com jo, no li riuen cap. Ja ho tinc assumit i no li dono mes importància.
—Per cert, vostè és pro-irsraelià o pro-palestí?
—Jo sóc català.
—Home, això ja ho sé.
—No tinc per què donar explicacions sobre la meva visió del tema.
—Estaria bé que ho fes.
—Hi ha moltes coses que estarien bé.
—Quin percentatge del seu temps dedica a conflictes de partit i estratègies electorals i quin a millorar el país?
—Segurament per error meu, al partit i a estratègies un temps ínfim.
—No m’ho crec.
—Això (rient) ja és una qüestió de fè. Miri, jo als 12 anys ja fundava el meu partit que erem dos, un altre i jo. I als 21 ja estava a la presó.
—Quan serem independents?
—No li puc dir. Potser quan la gent em voti a mi de manera majoritària.
Una altra qüestió de fè
—
CRITICAR I ÀCTAR
La gent que té paraula no cal que vagi a un notari perquè se’l creguin», diu Carod-Rovira en clara referència a Artur Mas.
Quan li demano com pot parlar així d’una persona amb la que pot pactar d’aquí a quatre dies, explica aquella lògica dels polítics que a la resta dels mortals ens costa tant d’entendre:
«Una cosa és la crítica política i una altra l’agressió o l’ofensa personal. Jo puc criticar i pactar».
Doncs endavant.
Quan li demano com pot parlar així d’una persona amb la que pot pactar d’aquí a quatre dies, explica aquella lògica dels polítics que a la resta dels mortals ens costa tant d’entendre:
«Una cosa és la crítica política i una altra l’agressió o l’ofensa personal. Jo puc criticar i pactar».
Doncs endavant.