Jordi Casals, president F. C. Santboià
«Trobo correcte que els aficionats
animin des de fora»
animin des de fora»
4-11-2006
L’afició del Centre d’Esports Sabadell no vol entrar demà diumenge a l’estadi del Santboià perque considera abusiu el preu de 15 euros l’entrada. Hi aniran, però «escoltaràn» el partit des de fora de l’estadi. És el final d’una setmana de crítiques creuades entre els dos clubs i, sobretot, de bastants malentesos.
El president des de fa cinc anys del Futbol Club Santboià, Jordi Casals Vilalta, 60, explica aqui la seva versió dels fets.
—No és una pujada de preus. A principi de temporada ja vam aprovar en assemblea tres jornades econòmiques que són Reus, Girona i Sabadell.
—Això vol dir que pagaran els 15 euros tant la gent del Sant Boi com del Sabadell?
—Evidentment, tot i que dels 800 que habitualment venen a veure el Sant Boi, la majoria són socis i aquest no paguen.
—I 10 euros els nens a partir de 3 anys?
—Quí ho ha dit això?
—A Sabadell ho diu tothom.
—És una altra confusió. Els nens fins a 18 anys, si van acompanyats, entren gratis. I els de menys de 12 encara que no vagin acompanyats també. Mai no han pagat i mentre jo sigui president no pagaran.
—Ni a Castelldefels, ni a Manresa, ni a Balaguer mai no s’ha cobrat 15 euros per entrada.
—No és cap preu desmesurat. És el que cobren Gavà, Reus i Vilanova cada diumenge.
—No vau voler fer descompte per venda anticipada.
—Aqui va començar tot. Fa uns deu dies, el senyor Genís Garcia, conseller del Sabadell, ens va demanar un descompte en les entrades.
—Per véndre-les abans a les taquilles de la mateixa Creu Alta. És el que s’acostuma a fer en els desplaçaments. Tots els altres clubs ho han acceptat.
—Em sembla perfecte. Cada club pot fer el que vulgui. Però nosaltres li vam haver de dir que no perquè no tenim el costum de fer descomptes. Mai n’hem fet.
—La guspira que va encendre el castell de focs.
—El que no m’explico és com avui el senyor Garcia surt a la premsa amb unes declaracions que diu que si jo no vull sentir paraules gruixudes que vagi a missa.
—Perquè vostè s’ha ofés pel que diuen al fòrum d’internet (www.cesabadell.org)
—Home! ens diuen «atracadores, gentuza, ladrones...»
—El Centre d’Esports no és responsable d’aquestes paraules. Els fòrums d’internet són lliures.
—Miri, jo no sóc cap especialista, però aquesta web és la oficial del Centre d’Esports. I, si és la oficial, algú del club hauria de controlar el llenguatge i censurar-ne els continguts.
—No n’hi ha per tant.
—Se’ns amenaça i tot, eh? Diuen «pobres de ellos cuando vengan a nuestro campo».
—Són paraules d’un aficionat a internet. Res més.
—Però les declaracions del senyor Genís dient que anem a missa són paraules d’un conseller de l’entitat.
—És amb aquest ànim que espereu a la directiva del Sabadell?
—Estem encantats de que la directiva del Sabadell vingui a casa i seran tractats esplèndidament.
—Què li sembla el boicot de l’afició arlequinada, és a dir, que els aficionats «escoltin» el partit des de fora de l’estadi sense passar per taquilla.
—Molt bé. Tothom pot fer el que li sembli. Per mi no hi ha cap problema. Si animen des de fora les instalacions ho trobaré molt correcte i molt normal.
—Llavors per què ha enviat una carta a la Federació queixant-se...?
—Hem enviat una carta al Sabadell i a la Federació Catalana queixant-nos de les provocacions per internet.
—I suggerint a la Federació que la remetin al Comité Antiviolència. Però si encara no ha passat res!
—Nosaltres no ens volem responsabilitzar de qualsevol cosa que pugui passar i fem saber els precedents a la Federació. Una amenaça és una provocació de violència.
—Aquí es considera provocació adreçar-se al comitè antiviolència quan no ha passat res.
—No ens volem arriscar a que ens tanquin el camp.
—Però per què ha de passar res?
—Jo li garantitzo que per la nostra part no passarà res. Però és una precaució que prenem per les amenaces rebudes. Jo el que no entenc es que es doni tanta importància a que nosaltres no fem descompte d’entrades.
—Fa por l’afició del Sabadell?
—No home no. Miri, jo el Sabadell és un club que, per molts motius me l’estimo de veritat.
—Ah si?
—És clar que sí, home. I desitjo que pugi a Primera i ocupi el lloc del Nàstic que és el que li correspón per història i per grandesa.
El joc dels disbarats
FILLS DE SABADELL
Va ser tinent d’alcalde d’Urbanisme per CiU a Sant Boi fins el 1999. Actualment és empresari de serveis en el món de la construcció i vé sovint per negocis immobiliaris a la nostra ciutat.
Sempre ha estat vinculat al futbol. El 1997 va ser a l’oposició de Núñez al Barça i, d’infantil, va guanyar una final de Catalunya a la Vella Creu Alta.
Però la seva principal vinculació amb Sabadell és el naixement dels seus fills, tots dos a l’antiga Quinta de Salut l’Aliança.
Sempre ha estat vinculat al futbol. El 1997 va ser a l’oposició de Núñez al Barça i, d’infantil, va guanyar una final de Catalunya a la Vella Creu Alta.
Però la seva principal vinculació amb Sabadell és el naixement dels seus fills, tots dos a l’antiga Quinta de Salut l’Aliança.