Salvador Giner, president IEC
«Em sap molt de greu
ser nacionalista
ser nacionalista
8-11-2006
L’Institut d’Estudis Catalans, IEC, celebra el seu centenari i el seu president, el sociòleg Salvador Giner de San Julián, 72, acaba de rebre el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política que atorga el Centre d’Investigacions Sociològiques, CIS, del govern central.
—En què ja no podem crear serveis pel país tan importants com abans la Biblioteca Nacional, el Museu Nacional de Catalunya, els serveis meteorològics i cartogràfic o la Universitat Autònoma de Barcelona.
—En què no ha canviat?
—En què continua sent la gran acadèmia nacional que ha de tenir tot país normal com l’Academie Française o la Royal Society.
—Continueu fent recerca?
—I tant. I en camps tan distants com la bioquímica, la microbiologia, l’arqueologia, la filologia o la matemàtica.
—La cultura catalana té més empenta quan està més oprimida?
—A vegades l’heroisme serveix per produir obres més expressives o més dramàtiques. Però no crec que ens hagin d’oprimir per produir.
—Hi ha opressió ara mateix?
—En moltes coses no. Si el cinema se’n va de Catalunya és un problema de la indústria.
—La llengua és un problema?
—Pateix un greu problema de recessió en l’ús social.
—El partit Ciutadans diu que el problema de llengua el tenen els castellano-parlants.
—Pobrets. Miri, nosaltres vam patir un genocidi cultural durant 40 anys. A nosaltres el professor només ens parlava castellà. Aquests senyors han d’entendre que ara els nens tenen dret a l’educació en els dos idiomes.
—Veuen imposició què primer se’ls parli en català.
—Si interpreten com una opressió que se’ls parli en la llengua del país que vagin a la Catalunya Nord i veuran en quin idioma ensenyen els nens; en francès i prou.
—Vol dir que és el mateix?
—A mi em va sorprendre que cridessin «¡libertad, libertad!». Mentre no expliquin al Parlament què els oprimeix, jo seguiré sense saber exactament quin problema tenen. Encara no ho entenc.
—Diu Mas que no és gaire democràtic que no governi el partit més votat.
—És totalment democràtic. Les regles de la democràcia diuen que pot governar la coalició que té majoria al parlament. De coalicions existeixen a Holanda , Bèlgica... A Itàlia van tenir pentapartit i tot.
—El nou tripartit serà un altre desgavell?
—No. Espero que hagin aprés que l’estabilitat és fonamental i la imatge de Catalunya és sagrada. Ningú els hi perdonarà que no governin amb seriositat i eficàcia.
—L’IEC en depèn?
—No. Som independents. Rebem fons del govern català com en rebem de les caixes d’estalvis.
—L’abstenció ha estat del 44%. Fins on ha de baixar aquest percentatge perquè la democràcia deixi de ser legítima?
—Fins enlloc. Hi ha països molt democràtics on només vota el 35% de la població.
—És preocupant?
—Gens. A mi l’abstenció no em treu la son. He escrit molt sobre aquest tema i li puc assegurar que l’abstenció no dóna la mesura de la democràcia.
—Què fa una societat més o menys democràtica?
—El seu número d’ONGs, la vitalitat de la seva societat civil, el seu associacionisme cívic altruista... Si tots els que no han votat són als Lluïsos de Gràcia, al Centre Excursionista de Catalunya o el Centre de Lectura de Reus és que la democràcia funciona.
—O sia que els països àrabs i africans on la democràcia no encaixa no són cívics ni solidaris?
—Miri, quan un país como Arabia Saudí porta el nom de la família que els mana, els Saud... és que són els propietaris del país i que estan a l’Edat Mitjana.
—Els hi hem d’imposar la democràcia?
—De cap manera. Els hi podem predicar bonament, però no imposar. I menys amb bombes com fa Bush a l’Iraq. Ara bé, no em fa gens de vergonya dir que el sistema cívic occidental és superior. Som fills de Pericles i la democràcia és el sistema de govern menys bàrbar.
—Hi ha nacionalismes bons i dolents?
—Sí. El nazisme alemany va ser molt dolent. I el rus estalinista també. Però el nacionalisme català és cívic i defensiu. Mai no ha fet cap mal a ningú.
—‘Ciutadans’ creu que sí.
—Doncs que vinguin i m’ho expliquin. Si no entenen, pobrets, que quan un idioma està amenaçat se l’ha de protegir...
—Vostè és nacionalista?
—Sí i em sap molt de greu. M’agradaria ser universalista. Jo vull ser ciutadà del món. Però no em deixen.
—Qui no el deixa?
—Cada vegada que em trepitgen la butllofa, em surt la vena i m’he d’aferrar a la meva tribu.
Hau!
DEMÀ A LA BOSCH I CARDELLACH
Salvador Giner parlarà de «Catalunya a la cruïlla» demà dijous, a dos quarts de 8 del vespre, a la seu social de la companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA), carrer Concepció, 20.
És la Sessió Inaugural del curs 2006-2007 de la Fundació Bosch i Cardellach i serà presidit per l’alcalde de la ciutat i president del patronat Fundació Bosch i Cardellach, Manel Bustos.
Després de l’entrevista vol aclarir que moltes de les seves opinions han estat expressades només a títol personal.
És la Sessió Inaugural del curs 2006-2007 de la Fundació Bosch i Cardellach i serà presidit per l’alcalde de la ciutat i president del patronat Fundació Bosch i Cardellach, Manel Bustos.
Després de l’entrevista vol aclarir que moltes de les seves opinions han estat expressades només a títol personal.