Montserrat Coca: Festa del Vi Novell
«A molta gent
els agrada mes el vi novell que el vell»
els agrada mes el vi novell que el vell»
9-11-2006
Aquest dissabte, dia de Sant Martí, a la bodega Coca (Brutau, 108) es farà una festa tradicional mai fins ara celebrada a Sabadell, la Festa del Vi Novell.
S’honora en organitzar-la, seguint el costum de la terra dels seus avis, la propietaria de la bodega, Montserrat Coca Rocabruna, 48.
—Tradicionalment, als pobles de vinya, quan arriba Sant Martí es coloca una branca o ram al balcó.
—Amb quina intenció?
—És la manera de comunicar a tothom que ja h arribat el primer vi novell.
—Le beuajolais est arrivé?
—Això ho diuen els francesos. Nosaltres ho farem amb un blanc del Panadès, un base cava de la nostra terra.
—Què es celebra exactament?
—La fí del cicle vitivinícola. El raïm s’ha collit, s’ha premsat, ja ha fermentat, ja es vi i això donarà primícia de com serà aquest any el vi d’aquella casa.
—Donarà primícia?
—Es clar. En aquest primer vi ja podem veure totes les característiques del vi vell que serà.
—Què passarà aqui dissabte.
—Ui! (s’emociona), tinc un programa d’activitats sensacional. Primer penjarem la branca de pi a aquest balcó.
—Vostè?
—Jo no. Els castellers faran un pilar. Ho he hagut d’encarregar als Castellers de Cerdanyola perquè aquest cap de setmana els Saballuts tenen la seva diada.
—Què més?
—Llavors l’enòleg del celler d’on ve el vi, enceta la bota, el tasta i n’ofereix a tothom.
—A pal sec?
—No. Ho acompanyarem amb unes tartaletes de fideuà que ja ens prepara l’amic Joan, el cuiner del restaurant del carrer Tetuan, Boig per la Cuina.
—Si regaleu menjar això s’omplirà de gent.
—Es clar. Ja estem fent porres de quanta gent vindrà: 300, 400...
—No s’hi cabrà.
—Per aixó voliem tancar aquest tram del carrer Brutau o, almenys, un carril. Però l’Ajuntament nos ens ha donat el permís.
—Una llàstima.
—Diuen que per aqui passa l’autobús que va al Taulí.
—En fi, parlem de la festa.
—També he aconseguit que els dos actors de teatre i de TV3, Fermí Casado i Mariona Ribas, que son clients nostres, llegeixin un agraïment als clients.
—Famosos i tot?
—I espera (riu) que després la cantant d’òpera, Rosa Nonell, que també és clienta de la casa, ens cantarà el brindis de La Traviata.
—Aquesta sí que és bona.
—Una festassa. I la Glòria Marin, escriptora, dibuixant...
—...i clienta de la casa...
—Exacte (riu)... i també clienta de la casa, doncs ens ha fet l’Auca de Ca’l Coca.
—I si plou?
—Per Sant Martí no plou mai.
—Qui ho diu això?
—És una dita. Com «Per Sant Martí mata el porc i enceta el vi» o «Posa el ram i agafa el mam».
—Quin blanc del Penedés serà exactament?
—Encara no sé si serà un coupage, és a dir barreja de xarel.lo, macabeu i parellada o d’una sola d’aquestes varietats.
—Me’n fa l’anàlisi enològica?
—El vi novell manté una concentració de carbònic, és dir, aquella mica d’agulla que després desapareix. És fresc i segons els pagesos de Torrelavit «només té un grau més que l’aigua».
—Això vol dir que no emborratxa?
—No. Ves en compte perquè passa molt bé, però puja al cap. Són 11 graus. És molt franc.
—Com pot ser franc un vi?
—Quan un enòleg ha passat un vi vell per moltes fustes, l’ha canviat. Ja no saps d’on ve. Aquest es tan jove que no ha tingut temps de disfressar el seu gust original. És noble, franc, sensible.
—Sensible també?
—Sensible i delicat perquè en qualsevol moment et pot fer un tomb.
—És menys bó que el vi vell?
—De cap manera. Hi ha gent que els agrada molt més.
—Vostè porta el vi a la sang?
—Potser sí perquè els meus avis que vénen de Torrelavit, prop de Sant Sadurní d’Anoia, eren pagesos i treballeven en vinyes tots dos.
—Van tenir vinya a Sabadell?
—A Ca l’Hereu, cap a Santa Perpètua. Ibodega al carrer Bonavista cantonada Montcada.
—Predecessora d’aquesta?
—Sí, l’any 1942 es van traslladar aqui al carrer Brutau. Ja portem 65 anys.
—El vi novell caduca aviat?
—Abans sí. Abans anava de l’11 de novembre fins el gener com a molt. Però ara l’aguantem en fred en sitges d’acer inoxidable. Si el meu avi ho veiés se’n faria creus.
—Acer inoxidable?
—És molt més higiènic que qualsevol fusta. Allò de la bota vella fa el bon vi ja s’ha acabat.
Novell de Sabadell
DESTI INDEFUGIBLE
Va nèixer a Ca’l Coca, és a dir, entre uns efluvis que la predestinaven. Però després de despatxar un temps a la botiga, allò li va agradar tan poc que ho va deixar córrer.
Es va casar, va tenir un fill i... tot d’una va comprendre que per la seva sang corre raïm fermentat; que no podia defugir el seu destí.
No només es va llençar de cap a la bodega dels seus avis i pares. També va aprofitar uns estudis d’enologia de la Generalitat i avui estima el vi tant com ells.
Però hi posa, encara, més il·lusió.
Es va casar, va tenir un fill i... tot d’una va comprendre que per la seva sang corre raïm fermentat; que no podia defugir el seu destí.
No només es va llençar de cap a la bodega dels seus avis i pares. També va aprofitar uns estudis d’enologia de la Generalitat i avui estima el vi tant com ells.
Però hi posa, encara, més il·lusió.