Oriol Comas, professional dels jocs de taula
«La vida és joc»
10-11-2006

Ha fet dels jocs de taula una professió. En col·lecciona i en té més de 3.000 classificats per autors, però també escriu llibres i articles i, sobretot, en dissenya. Ell inventa, és un creador de jocs de taula.
Oriol Comas i Coma, 50, (www.comascoma.com), fundador del Club de Scrabble de Catalunya, serà demà a les 24 Hores de Jocs de Taula que es fan al Consell de Joves (Emprius,11).

Oriol Comas, professional dels jocs de taula
—Els escacs són la mare de tots els jocs?
—No. Però són una bona tieta.
—Ha-ha-ha.
—Només tenen mil anys. El go és molt més antic i tots els escaquistes que el coneixen s’acaben passant al go.
—Psst! Això és tabú.
—Perquè van una mica de sobrats i són jugadors compulsius que estan tancats en el seu joc. A mi em va passar amb l’Scrabble.
—No compari.
—Es veritat que els escacs mou molts diners, que té un fals prestigi de persones intel·ligents i que aviat serà esport olímpic.
—...però...?
—Però avui cap editor s’arriscaria a publicar un joc tan complicat com els escacs. Fins i tot el Bobby Fisher ho reconeixia.
—Què reconeixia?
—Va inventar el Random Chess, uns escacs amb més atzar en que cada jugador pot col·locar com vulgui les vuit peces darrere els peons. Això anul·la totes les obertures i ho fa molt més divertit i imaginatiu.
—Ja veig que no li agraden els escacs.
—Sí home, jo els posaria a les escoles. Però un joc que per jugar-lo malament li has de dedicar dues hores al dia genera massa frustració.
—I el go?
—És simple, fàcil d’aprendre i d’una profunditat estratègica molt superior als escacs.
—De veritat vostè es guanya la vida creant jocs de taula?
—Home, se la guanya millor l’inventor de Los colonos de Catan, Klaus Teuber, un alemany que va passar de ser mecànic dentista a vendre 12 milions del seu joc. Avui és milionari.
—Un wargame?
—No. És el monopoly modern. El joc que ha canviat la mentalitat del joc a tot el món.
—De què va?
—Tu ets un explorador que arribes a la illa de Catan i, intercanviant cartes amb altres jugadors, has de construir carreteres, pobles, ciutats...
—Una mena de Sim City?
—Molt més simple. Va néixer el 1995, va arribar a Espanya el 2001 i ja és un clàssic. Ja te versions històriques, per diferents religions, novel·les...
—I a vostè li agradaria ser un Klaus Teuber, no?
—Doncs sí (riu). Per què no?
—Quins jocs crea vostè?
—He fet jocs de carrer, per encàrrec, per premsa, per convencions d’empresa i una dotzena llarga de cartes i de taula. En total una cinquantena.
—El de més èxit?
—Les rajoles de Gaudí. En vam vendre uns quants milers. També comissario exposicions de jocs, escric llibres, estic a l’aguait de les novetats, llegeixo moltes regles...
—Tot menys jugar.
—M’obligo a jugar, almenys un dia i mig sencer a la setmana.
—Quan el joc és una professió ja no se’n gaudeix?
—Els terminis i pressupostos et limiten. Però la part creativa sempre m’agrada fer-la.
—Segur que té especial afecte a un joc de poc èxit.
—Doncs sí. La indústria del joc espanyola arrisca poc en novetats i encara no he trobat qui em vulgui editar el Sator.
—Què és?
—Allò que em sortir quan em vaig proposar fer un joc el màxim de senzill possible.
—De taula?
—Sí, d’estratègia i engany per a dos jugadors. És un tauler de 5x5 caselles, cada jugador té cinc fitxes que es mouen i maten com els peons dels escacs, però dues d’elles estan pintades per sota. Si mates una d’aquesta et mors tu. Guanya el primer que porta un peó a l’altra costat i cap partida dura més de dos minuts.
—Com pots saber quines peces del rival estan pintades pel cul?
—Com en tots els jocs de bluff, póker i demés, coneixent mot bé el teu rival. Sabent com juga l’altre. És molt psicològic.
—Què fa bo un joc?
—Que quan acabis tinguis ganes de tornar a començar.
—Un bon joc que no sigui seu?
—Aventureros al tren, del nord-americà Allan Moon, ha venut 500.000 exemplars en dos anys. És una mena de remigio. O Exploradores, una joia, una meravella.
—El joc fa una societat més culta o més curta?
—Més culta. El joc és com llegir o anar al cine.
—La vida és joc o pura loteria?
—No és loteria. És un joc i pots gestionar-lo. El problema és que et canvien les normes cada poc temps.
Joc de risc



24 HORES
Demà dissabte, a les 10 del matí, i fins a les 10 del matí de diumenge, tindràn lloc les 24 hores de Jocs de Taula que organitza, al local del Consell de Joves (Emprius, 11), el club de rol El Refugio del Sátiro.
Es podrà disposar de centenars de jocs diferents, hi haurà torneig de la Fuga de Colditz, un Domino Day amb caiguda de fitxes de dominó en circuït i la presència d’Oriol Comas i Coma, convidat d’honor que presentarà el seu llibre El món en jocs.