Xavier Muntal, usuari de segway
«El faig servir cada dia
per anar a tot arreu»
per anar a tot arreu»
21-11-2006
El primer usuari privat de segway de Sabadell és el comercial de ferreteria industrial, Xavi Muntal Rivas, 24. El fa servir cada dia per anar a treballar, fer encàrrecs, visites als amics...
—Perquè em van retirar el carnet per un any i necessitava un vehicle per moure’m per la ciutat.
—Vehicle alternatiu?
—Totalment. El tinc des de juny i no en tinc cap queixa.
—La bicicleta és més barata.
—Però sóc comercial, he de vestir bé i no puc arribar suat a la feina cada dia.
—També es pot agafar l’autobús, anar a peu...
—Em feia gràcia la novetat.
—Quin trajecte fas?
—Visc al carrer Estrella i treballo a la Zona Hermètica, tocant a l’ultima gasolinera de la Gran Via. Faig aquest trajecte quatre cops al dia.
—Amb quin temps?
—Deu minuts. Vaig per la carretera de Molins de Rei, fins al carrer Rocafort i des d’allà fins a la rotonda del Paladium.
—Per què aquest itinerari i no un altre?
—Busco voreres amples per no molestar els vianants.
—I amb rampes?
—És clar. Sempre que puc trio voreres amb rampes per cadira de rodes. La Ronda Zamenhof em va molt bé.
—Si va per la carretera de Molins de Rei passa per davant de la Prefectura de la Policia Municipal.
—Cada dia. Em veuen i mai m’han dit res. Em saluden molt amablement.
—Velocitat?
—Vaig a un màxim de 20 quilòmetres per hora.
—On el guardes a casa?
—Al garatge del cotxe. Només arribar, ja l’endollo perquè es vagi carregant la bateria. Com qui carrega un telèfon mòbil.
—I a la feina?
—Al fons de la nau, també endollat.
—I si treballessis o visquessis a un cinquè pis?
—Cap problema. Entra en tots els ascensors i passa per totes les portes. Ho faig sovint quan vaig a veure amics. Ocupa el mateix espai que una persona.
—I si no hi ha ascensor?
—El tibes escala amunt com si fos el carret de la compra, però més d’un pis o dos és pesat.
—Mai t’has quedat sense bateria al mig del carrer?
—Mai. Té una autonomia d’uns 23 quilòmetres. L’altre dia el vaig carregar a casa d’un amic amb un cable normal d’ordinador. Cap problema.
—Li dónes altres usos?
—Per la tada, si quedo amb algú vaig amb segway, si he de fer algun encàrrec, comprar, sortir a la nit, anar a casa de la meva àvia que viu a la Creu de Barberà...
—Surts de Sabadell?
—El pujo al tren i ningú no em diu res. Desplaçar-se per Barcelona amb segway és un gust.
—Ho has fet?
—Sí. Havia de canviar un banyador al Portal de l’Àngel i el vaig pujar a la plataforma central dels Ferrocarrils de la Generalitat. Em vaig quedar dret al seu costat i un cop a Barcelona... a rodar.
—Aprofites totes les facilitats llargament reivindicades pels disminuïts físics?
—La veritat és que sí. Mai com ara havia estat tan conscient de la importància dels ascensors i les rampes.
—On deixes el segway mentre estàs comprant?
—Dins la botiga. En un raconet. Demano permís per deixar-lo una estona i sempre et diuen que sí.
—Al cine?
—Ja no l’agafo.
—No t’atreveixes a deixar-lo al carrer?
—També ho he fet i no passa res. La gent ni el toca i els lladres tampoc sabrien com fer-lo anar sense clau, però... El nou model ja porta de sèrie un sistema de bloqueig antirobatori.
—Aniries per carretera?
—No, mai.
—Pots portar la nòvia?
—Per ara no tinc nòvia formal (riu), però hi he portat alguna persona. No és gaire correcte, però ho he fet.
—Però això es mou per equilibris. Què passa si un s’inclina cap a l’esquerra i l’altre cap a la dreta?
—T’has de posar d’acord amb l’altra persona i compenetrar-te molt per tombar els dos cap el mateix costat. Ella va flipar.
—Ella! El segway serveix per fer-se veure, impressionar... lligar?
—No es pot negar que et fas mirar. Però la gent mira més la màquina que la persona.
—No et diuen fantasma o presumit?
—Que va (riu), molts diuen mira el tonto aquell. I altres et demanen per pujar-hi. L’altre dia una senyora, embarassada i tot, el va voler provar.
—I de nit?
—M’he comprat un lum segway.
—Mai no has caigut?
—Un dia. Vaig agafar un sot i vaig rodar per terra. No em vaig fer res, però amb els sots s’ha d’anar molt amb compte.
Compte
AMB EL COS
Aquest vehicle de dues rodes, sense frè ni accelerado, que es mou amb el mopviment del cos i carregat de sensors ja ha estat adoptat per cossos policials com el de Xicago o Torremolinos, per posar només dos exemples ben variats. La Policia Municipal de Sabadell també està estudiant la seva possible aplicació.
De les 24.000 màquines que s’han venut a tot el món, 750 corren per Espanya i totes han sortit de Magic Llums, l’empresa sabadellenca amb seu a Sant Oleguer que en té la distribució en exclusiva per a tota la península.
De les 24.000 màquines que s’han venut a tot el món, 750 corren per Espanya i totes han sortit de Magic Llums, l’empresa sabadellenca amb seu a Sant Oleguer que en té la distribució en exclusiva per a tota la península.