Damià Pujol, l’home de CASSA a Cabo Verde
«Fem més pel país l’empresa privada
que les ONGs»
que les ONGs»
14-12-2006
L’enginyer de Sant Quirze de Besora (Osona), Damià Pujol Alibés, 37, dessalinitza mil metres cúbics d’aigua cada dia pels caboverdians, o turistes caboverdians, a l’illa de Sal. Els beneficis són per la Companyia d’Aigues de Sabadell, CASSA.
Viu allà des de fa cinc anys, amb companyia femenina i li apassiona la seva feina.
—Sap El hombre de La Habana? Doncs jo sóc l’home de CASSA a Cabo Verde. Faig de tot.
—Tot, tot...
—Oficialment sóc el gerent de la concessionaria Aguas de Ponta Preta. Desenvolupem un projecte d’energia, aigua i sanejament.
—A totes les illes?
—No. Tenim la concessió d’un terreny de cent hectàrees amb forta concentració hotelera a l’illa de Sal.
—-Tracteu les aigues residuals?
—Sí i intotroduïm les energies eòlica i solar que a a Cabo Verde tenen un gran potencial.
—Els alisis bufen de valent, no?
—Només amb vent podem obtenir més kilowats⁄any aqui que en tota la península ibèrica.
—Els ecologistes contents?
—L’any 2000 els preocupava que l’aigua que tornem al mar és més salada. Però ja han vist que no és dolent.
—Països com els Emirats Àrabs sobreviuen gràcies a les dessaladores d’aigua de mar?
—I tants d’altres. És que l’aigua és el primer factor de desenvolupament econòmic.
—Però Cabo Verde viu de subvencins mundials. O no?
—Cada dia menys. Segons el Fons Monetari Interancional, ja no és Tercer Món, sinó País de Densenvolupament Mitjà.
—Tot gràcies a dessalar l’aigua de mar?
—I altres factors com la religió catòlica i l’alta alfabetització de la població que permeten les inversions privades o público-privades.
—Què té a veure la religió amb les inversions?
—Una cultura europea, una llengua portuguesa i una societat sense conflictes religiosos dóna confiança als inversors. Sobretot als operadors turístics.
—Ha dit alta alfabetització?
—Tots els nens van a escola. Herència dels salessians.
—El desenvolupament del país passa doncs més per l’economia privada que per les ONGs?
-—Modestament, penso que fem molt més pel país les companyies privades que les ONGs.
—M’ho explica?
—Nosaltres transferim tecnologia i la implementem tot formant nois joves del país als que inculquem una cultura industrial que s’ha demostrat que és la que funciona.
—Vol dir que això és millor que rebre una subvenció?
—Sí. Els nostres 20 treballadors no fan de paleta, sinó d’operaris qualificats. En poc anys vesteixen bé, s’han comprat un cotxe i ja s’estan canviant de casa.
—I això a tot el país?
—És clar. Es paguen sous tan bons que molts emigrants ja estan tornant a a Cabo Verde.
—Les ONGs també poden fer aquesta feina.
—Jo he vist molts programes de solidaritat que consisteixen en comrar una màquina. Al cap d’un temps passes per allà i la màquina ja està abandonada per falta de manteniment.
—Per exemple?
—Dessaladores i motors per fer energia elèctrica que és el que dónen les ONGs.
—Què saben a Cabo Verde de Sabasdell?
—Molt perquè el Ministre d’Economia ha visitat Sabadell personalment. Ha estat al carrer Concepció, a la seu de CASSA.
—Ja es veu a Cabo Verde per la resta de la seva vida?
—Home... (riu) diguem que la meva estada aqui és d’una «temporalitat eterna».
—Diuen que pel carrer el saluda tothom.
—És cert. Des del venedor de xocolatines de la cantonada fins el Ministre d’Economia.
—Amics?
—Sí. Amb els caboverdians es pot arribar a tenir molta confiança personal.
—És feliç a Cabo Verde?
—Estic satisfet. Trobo a faltar la familia i els amics catalans. Però pel demés estic molt satisfet.
—Ja porta cinc anys i quasi no ha vingut mai a Catalunya.
—És veritat. Són cinc anys que han passat molt ràpidament. Però és que el projecte és molt maco i hi ha molta feina per fer.
—I li agrada treballar.
—Molt. Aquesta feina m’entusiasma.
—I esta ben acompanyat.
—Evidentment. Tenir una persona al teu costat és fonamental. Sense la meva companya, Deolinda, no hauria aguantat més d’un any.
—El lliga més al país la Deolinda o la feina?
—La feina. Amb ella tinc previst passar-hi la resta de la meva vida i tenir fills. Però si convé pot venir a Catalunya.
Saudade
CREIXEMENT METEÒRIC
Just al davant del cap senegalès que li dona nom, aquest arxipèlag de deu illes amb 400.000 habitants dins i 400.000 a l’emigració, té el seu model de futur en Canàries, molt semblant geogràficament, només 2.000 quilòmetres al Nord.
«Gràcies al turisme, el progrés econòmic de Cabo Verde és espectacular. El creixement és molt més ràpid de com va ser en el seu dia el de Canàries», adverteix Pujol.
La cadena Riu, per exemple, ja ha construit dos resorts gegants, un al costat de l’altre en ple desert i en només nou mesos. Omplen.
«Gràcies al turisme, el progrés econòmic de Cabo Verde és espectacular. El creixement és molt més ràpid de com va ser en el seu dia el de Canàries», adverteix Pujol.
La cadena Riu, per exemple, ja ha construit dos resorts gegants, un al costat de l’altre en ple desert i en només nou mesos. Omplen.