Francesc Arellano: televisors antics
«Els televisors d’abans
cuidaven més el disseny»
cuidaven més el disseny»
20-12-2006
El Mercantic de Sant Cugat exposa una de les millors col·leccions del món de televisors antics.
I en realitat només és una part d’una de les 15 col·leccions de l’antiquari de Barcelona, Francesc Arellano Elias, 73, amb botiga de material científic antic i arqueologia industrial, Anamorfosis, al carrer Baixada de Santa Eulàlia, 4, al barri gòtic d’aquella ciutat.
—Bé, això es diu sempre. La veritat és que en tinc 140 i no ens consta que n’hi hagi cap de superior.
—A Estats Units, a Japó?
—Pot ser. Mai se sap. Però sospito que cap altre boig s’haurà dedicat a comprar televisors de tot el món durant 25 anys.
—De tot el món?
—Jo he anat per França, Bèlgica, Anglaterra, Alemanya... i allà n’he comprat de russos, mexicans i molts altres països.
—La més gran d’Espanya segur?
—Això segur.
—La seva exposició coincideix amb el 50 aniversari de TVE.
—Exactament i ells presenten els seus primers programes. Ells posen el contingut i jo el continent, la caixa.
—La caixa tonta.
—O caixa sàvia (riu) segons com es miri. A la gent li fa molta gràcia veure’ls.
—Pura nostàlgia?
—Sí, però també es pot observar com els acurats dissenys dels antics fabricants. Ara la tele només és un quadre per penjar a la paret, però abans eren autèntics mobles.
—Per exemple?
—Per exemple un que la tele s’amaga dins el moble només tocar una palanca. O aquell telecine.
—No sé què és.
—Surt un canó que dispara la imatge contra un mirall i es reflexa en una pantalla. Tot en un sol moble.
—Algun funcina?
—Des de les 625 línies dels anys 70 cap aqui sí. En blanc i negre, és clar.
—Més curiositats.
—Aquest en forma de casc d’astronauta. Es de 1970 només un any després d’arribar a la Lluna.
—I la lupa?
—N’hi ha vàries que la pantalla és tan petita que s’han de mirar amb lupa d’aigua.
—Com les aconegueix?
—He recorregut tot Europa per fer les altres 15 col·leccions i de passada agafava teles.
—Totes d’invents?
—Sí, de màquines d’escriure, telèfons, màquines de cosir, ràdios fonògrafs, telègrafs...
—On buscava?
—Mercadillos, antiquaris, fires especialitzades d’Anglaterra. I hi havia gent que m’avisava quan trobava alguna cosa.
—A Espanya hi havia molts fabricants de televisors, no?
—Iberia, Vanguard... i fins i tot Phillips construia a Espanya. I en tinc un de la General Electric fet a Espanya el 1957 que es diu Televisor Nacional.
—Abans les teles duraven més?
—Ja ho crec. Per això és tan difícil datar-les amb exactitud. La gent comprava un aparell el 1960 i li durava fins el 1975.
—El seu preferit?
—Miri tinc un llibre de 1936 que es titula «haga usted su propio televisor».
—Però si el 1936 no hi havia tele a Espanya.
—Aquesta és la gràcia. T’ensenyaven a fer un receptor i un emisor, per emetre imatges d’una habitació a l’altra de la casa.
—Els avançats tecnològics de l’ època?
—Sí perquè he trobat un d’aquests televisors mecànics quasi complet.
—Com és?
—Un disc amb 30 forats. Cada forat tenia una cèl·lula fotoelèctrica que emetia una línia d’imatge. Era un televisor de 30 línies.
—És la joia de la corona?
—És el més antic. Però jo m’els estimo tots.
—Quin l’ha costat més?
—El telecine. El vaig trobar a França i no me’l volien vendre. Quan al final el vaig comprar, em van venir uns senyors francesos dient que allò no podia sortir del país.
—Com va acabar la història?
—Els vaig haver de convèncer de que jo era col·leccionista i, per tant, no hi havia res a discutir.
—Segur que n’ha venut algun.
—Doncs sí perquè és la meva feina. Jo visc de vendre antiguetats. El casc d’astronauta el tenia repetit i me’l van pagar molt bé. I la meva intenció és vendre’m la col·lecció sencera algun dia.
—A quin preu?
—Ui! Ni idea. Això ho hauria de calcular la meva dona que és la que domina la pela.
—Només un museu li podria comprar.
—És clar. És que França, Anglaterra, Holanda... tot els països menys Espanya tenen el seu museu del televisor.
—Quin objecte recomanaria ara que comencés a recolectar un antiquari jove?
—Ordinadors sens dubte. Canvien cada setmana. D’aqui 25 anys ja es podran exhibir.
Mític Spectrum
l’exposició
Televisors Antics que han fet història es pot visitar fins el 4 de febrer al Mercantic (Rius i Taulet, 120, Sant Cugat del Vallès) de dimarts a dissabte de 9’30 a 20’00 hores i els diumenges de 9’30 a 15.
S´hi poden veure més de 60 aparells dels anys 30 als 80.
Es presenten també altres aparells relacionats amb el món de la televisió com antenes de banyes, vídeos, transformadors d’UHF, càmeres i un set complet de televisió amb material antic.
S´hi poden veure més de 60 aparells dels anys 30 als 80.
Es presenten també altres aparells relacionats amb el món de la televisió com antenes de banyes, vídeos, transformadors d’UHF, càmeres i un set complet de televisió amb material antic.