Núria Lozano, nen etíop no acollit
«L’ambaixada d’Addis Abeba no em deixa passar el Nadal amb Semtayu»
21-12-2006
A la comercial de laboratori farmacèutic, Núria Lozano Saló, 42, veïna de Sant Llorenç Savall, soltera i mare adoptiva d’una nena etíop de 6 anys, li han destrossat el Nadal.
Després de nou mesos de tràmits i gestions prop de l’ambaixada espanyola a Addis Abeba per «acollir en estudis» un altre nen etíop de 10 anys, a última hora li han dit que «les condicions per l’acolliment no són favorables». Samtayu no arribarà divendres i no podrà passar el Nadal a Barcelona tal com tots, aqui i allà, esperaven.
—La seva filla ja està integrada?
—I tant. Només està aqui des de l’11 d’abril i ja va al col·legi, ja parla català perfectament i ja esta començant amb el castellà.
—Com la va adoptar?
—A través de l’associació Iniciativa Pro Infància, IPI, acreditada per la Generalitat com una ECAI (Entitat Col·laboradora en Adopció Internacional).
—I ara vol acollir en estudis un altre nen.
—Sí, al Samtayu. A Etiòpia sembla que sóc pionera, no ho ha fet ningú abans. Però a Rússia i Ucraïna ja s’han donat altres casos.
—Quina fòrmula legal és aquesta d’acolliment en estudis?
—Vol dir que jo porto el nen a Catalunya i en sóc la tutora, l’acullo a casa, li pago els estudis i totes les despeses i als 18 anys ell decidirà què vol fer.
—Vostè mai no tindrà drets ni ni deures de mare?
—No perquè el Semtayu no té pare, però sí que té una mare a Addis Abeba, tot i que està molt i molt malalta.
—Si morís...
—Si morís la mare biològica, jo el podría adoptar oficialment.
—Ho faria?
—I tant. És clar que sí. Però per ara no puc.
—Com viu ara mateix el Semtayu?
— És un nen del carrer. Dorm en una barracota amb la seva mare i un germà i es guanya la vida com pot.
—Com el va conèixer?
—Quan vaig viatjar a Etiòpia per adoptar a la nena em vaig hostatjar al Ghion Hotel d’Addis Abeba. A la porta sempre hi ha nens venent polseres, postals, mapes o oferint informació.
—Semtayu era un d’ells?
—Sí i la veritat és que ja és famós. Molts pares adoptius a Etiòpia ja el coneixen perqué és espavilat i tendre i sempre demana per anar a estudiar a Barcelona.
—En quina llengua?
—Parla anglès perfectament. I jo hi vaig connectar de seguida. Em va acompanyar a les botigues, em va explicar la seva vida i el vaig convidar a dinar.
—Què l’explicava?
—Que ell veia com altres nens anaven a Barcelona a estudiar i que ell també volia anar a Barcelona a estudiar. Que volia ser com l’Efren, l’advocat que ens portava l’adopció.
—I se’n va enamorar.
—Sí, però jo no hagués fet cap pas sinó fos per la meva filla que, amb només 6 anys li va agafar molt carinyo. La pobra només deia Mama Núria Samtayu-passport-Barcelona, Samtayu-passport-Barcelona, Samtayu també té gana...
—Això la va enternir?
—Em va decidir a fer tots els possibles. I és clar, el comiat d’Etiòpia va ser un mar de llàgrimes catastròfic. Allà ploravem tots. No em deixava marxar, em tirava de la jaqueta i no se m’agenollava perquè jo no el vaig deixar. Quan veus allò se’t desfà l’ànima.
—Un cop a casa va començar els tràmits d’acolliment per estudis?
—Immediatament. Vaig bellugar papers a l’Ambaixada espanyola a Etiòpia immediatament.
—Directament amb l’ambaixada o a través de l’ecai IPI?
—Directament amb l’ambaixada. M’han demanat de tot. Fotografies, comptes corrents, idoneitat, fins i tot una asegurança mèdica mundial.
—Ha complert tots els tràmits?
—Tots. Un darrera l’altra, sempre a través de la secretària del cònsul Borja Corté. Durant nou mesos no han parat de demanar-me papers. M’ha costat molt de temps i diners, però el Samtayu ja té passaport espanyol.
—Com acaba la història?
—Aquest dijous em diuen que només he de pagar el visat i que divendres podrà venir. Li compro bitllet d’avió i ens entusiasmem amb l’idea de passar el Nadal junts a casa. La nena era feliç.
—I doncs? Que ha passat?
—Que aquest dilluns em diuen que el cònsul ha canviat d’opinió i li donen al meu advocat una carta en anglès que diu que les condicions per l’acolliment no són favorables.
—Per què?
—Alguna cosa a veure amb el Tracat de Schengen i diuen que tinc dos mesos per apelar. Però no expliquen més.
—I aixó no ho savien abans de començar els tràmits?
—Es clar. Per això penso que hi ha d’haver un altre motiu.
—Poster la mare biològica s’hi nega.
—La mare estava contentíssima que el seu fill vingués a Catalunya.
Doncs a apel·lar
Trist Nadal
La filla de Núria Lozano, la nena etíop de 6 anys que coneix personalment a Semtayu i desitja la seva arribada, no para de plorar.
La mare ja no sap com mirar l’armari ple de roba que tenia preparat per ell.
Havien comprat bitllet per trobar-se a l’aeroport d’Amtserdam i volar junts al Prat just a temps per passar el Nadal a casa.
«Em diuen per telèfon que el Semtayu porta 48 hores sense moure’s de la porta de l’hotel esperant un miracle», diu Núria Lozano.
La mare ja no sap com mirar l’armari ple de roba que tenia preparat per ell.
Havien comprat bitllet per trobar-se a l’aeroport d’Amtserdam i volar junts al Prat just a temps per passar el Nadal a casa.
«Em diuen per telèfon que el Semtayu porta 48 hores sense moure’s de la porta de l’hotel esperant un miracle», diu Núria Lozano.