Josep M. Pérez, aficionat F-1
«Anar de copilot d’Alonso és una experiència adrenalínica»
23-12-2006
El cap de vendes de l’empresa que distribueix begudes Heineken i membre de la directiva del Centre d’Esports Sabadell, Josep Maria López Terns, 46, va tenir l’immens honor de seure al costat del campió del món de Fòrmula-1, Fernando Alonso, mentre pilotava al circuït valencià de Xest.
Era el premi que donava Buckler 0’0, que esponsoritza a l’asturià, als màxims venedors de la seva cervesa. Cap com ell, però, el va rebre amb tanta alegria.
—Des dels mítics Pérez-Sala i Adrian Campos. I el dia que Gené va fer dos punts vaig destapar una ampolla de cava.
—Amb Fernando Alonso, 2 punts no són res.
—Es clar per això ara tothom entén en F-1.
—Però no tothom pot seure al seu costat mentre ell pilota.
—Em sento un autèntic privilegiat. He tingut una sort immensa. ÉRs difícil explicar l’alegria tan gran que vaig tenir.
—El dia més feliç de la seva vida?
—Després del naixement dels meus fills, sí. Va ser una experiència adrenalínica increïble.
—El veig il·lusionat com un nen petit.
—Sí. M´ha agradat comprovar que a la meva edat encara puc tenir il·lusions tan grans.
—No em faci patir més. Explíqui- m’ho tot.
—Quan vaig saber que els màxims venedors de Buckler serian premiats amb un curs de pilotatge amb Fernando Alonso vaig parlar molt seriosament amb els meus comercials.
—Li van fer cas?
—Molt. I vam obtenir el màxim creixement de vendes entre 40 distribuïdors de Catalunya, Balears i Aragó.
—Com ho va aconseguir?
—Vaig motivar molt als comercials i es van esforçar a vendre el màxim. Som una pinya i quan vam guanyar els hi vaig agrair amb un bon esmorzar i merchandising de Renault.
—I per fi arriba el gran dia.
—Ens porten a un hotel de València, tot pagat, i l’endemà en autocar cap a Xest a 20 més com jo.
—Era un curs de conducció?
—De conducció segura. Primer ens fan una classe teòrica i després vam conduïr un turisme, un Renault-Clio. Quatre o cinc voltes al circuït.
—I Fernando Alonso?
—Va venir després. Ens va donar consells: com es treu el volant, com van les marxes sincronitzades...
—Es tan xulo com diuen?
—Gens. És un noi agradabilíssim, senzill, estava per nosaltres, es deixava fer totes les fotografies, signava tot el que li posàvem pel davant... Va tenir una paciència de sant.
—Llavors aquella imatge...?
—Jo crec que és un xicot tímid, introvertit i potser això no va bé amb amb els periodistes del cor. Amb nosaltres sempre va tenir un somriure.
—Us va confessar les claus del seu èxit mundial?
—Ens va explicar les qualitats del trajo ignífug, com posar-te el «verduguillo» sense agafar cabells, les seves maníes...
—Té manies?
—Té la mania de cordar-se ben fort el cinturó de seguretat. Tan fort que li ha de cordar el més gros i fort de l’escuderia. Al principi és incòmode, però més incòmode és quan se’t destensa al primer revolt de 4G.
—Què vol dir 4G?
—És la unitat per la que es medeix la inèrcia. Quatre vegades el teu pes.
—Diuen que als revolts es lesionen el coll.
—Es clar. Ell té un coll super-gruixut perquè l’entrena al gimnàs. I això que condueixen amb un Hans, allò que s’enganxen al clatell per no desnucar-se.
—I al final vau pujar al mateix cotxe. Com va anar?
—Pujàvem a un Clio en grups de tres i jo vaig tenir la sort de seure al seu costat.
—I?
—Va ser una experiència única. Mai més viure una sensació així.
—Va viure l’ambient d’alta competició?
—Totalment perque només sortir de boxes ja ens passa un altre Clio de proves i l’Alonso es va picar. Li va anar guanyant metres i abans d’un terç de circuit ja el va avançar així, fiu-fiu.
—Com fiu-fiu?
—Va tenir la picardia d’entrar per l’esquerra a una curva de dretes en paralel a l’altra cotxe i així la curva següent la va poder agafar en línia recta i avançar-lo.
—Això excita?
—Va ser tan ràpid que l’altre no va tenir ni temps de tallar-lo.
—Però com ho fa?
—Traça tots els revolts tan rectes com pot i no toca mai el frè per res. Només redueix marxes i, per cert, amb un canvi petit que es mou només amb el dit polze.
—I amb Fòrmula 3.000?
—Després un pilot de proves ens va pujar d´un en un a un Fòrmula 3.000 reconvertit en biplaça. Molt incòmode i una mica claustrofòbic, però vas tan arran de terra que la sensació és extraordinària.
—Millor que el Dragon Khan?
—Per favor!
Ui, perdó. I bon Nadal
EL NÚMERO 1
Després d´haver donat una volta amb un Clio al circuit de Xest Josep Maria López tgé clar per què fernando Alonso és el millor del món:
«No té por, és inteligent, no comet errors, sap anar al màxim possible a cada metre d´asfalt i, per ell, conduir, és com per nosaltres caminar. Anavem a 200 per hora i reia i parlava amb nosaltres com si res. Ni jo tenia por al seu costat».
«No té por, és inteligent, no comet errors, sap anar al màxim possible a cada metre d´asfalt i, per ell, conduir, és com per nosaltres caminar. Anavem a 200 per hora i reia i parlava amb nosaltres com si res. Ni jo tenia por al seu costat».