Jordi Almezcua, malabarista i pare
««Hi ha molts okupes amb fills»
27-12-2006
Va estudiar electrònica a Gavà, però ara viu d’okupa a La Floresta amb la seva companya i el seu fill. Ell aporta a la família el seu sou com a malabrista de carrer i des de fa un any accepta somriures i diners de la gent de Sabadell.
Jordi Almezcua Martínez, 25, és un altre tipus de pare.
—Que no tè futur? Home sí que té futur.
—Quin futur té?
—Algun dia puc fer cercaviles amb alguna companyia, bolos, circ.
—«Algun dia»?
—I si no, no passa res. Al carrer estic bé.
—El que passsarà algun dia és que tindràs obligacions familiars.
—Ja les tinc. Visc amb la meva companya i l’Unai, el seu crio de 7 anys.
—Fas de pare amb el teu sou de malabarista?
—Sí.
—Com pagues la vivenda, la roba...?
—Vivenda no en paguem. Som okupes a una casa de La Floresta.
—De la que us faran fora qualsevol dia.
—No crec que mai ens facin fora. És una casa que porta 15 anys okupada i ningú la reclama. Abans hi vivia molta gent, però ara estem sols la meva companya el nen i jo.
—Teniu llum, aigua, calefacció?
—Calefacció no. Estufes.
—I el nano?
—Content. Va al col·legi a La Floresta, l’he portat a molts cabarets per crios a La Makabra i li encanten els malabars i el circ.
—Tanta provisionalitat no pot ser bona pel nen.
—Hi ha molts okupes amb fills. I quan els fan fora d’una casa van a una altra. No passa res.
—A Sabadell no en coneixem.
—Perquè no es mostren tant. Els que tenim fills ni reiostim, ni combatim ni ens enfrontem. Només volem un lloc per viure el màxim de temps possible.
—I això és possible?
—Sí. Hi ha moltes cases segures. Al Registre t’informen de tot.
—Ella cobra un sou?
—Cobra una ajuda i fa un curs del PIRMI. Però va tenir un accident i ara mateix està de baixa.
—Un curs de què?
—Per aprendre a estar en menjador de colegi, grups d’esplai, nens especials...
—Coneixes el moviment okupa de Sabadell?
—No. Jo vinc, em busco la vida, agafo el tren i me’n vaig.
—Ha estat un cop dur pels malabaristes el desallotjament de La Makabra?
—Pels malabaristes i tota la gent que aprenia circ allà. No només era escola, sinó també local d’assajos. Ara als trapecistes només els queda l’escola de Noubarris que és de pagament.
—Però el circ no està morint? Als de Sabadell cada dia hi va menys gent.
—És clar perquè és caríssim. Ni un trapecista o malabarista pot pagar 30 euros per veure un d’aquests circs italians.
—Llavors per què tanta afició al trapeci i al malabar si el circ no és cap sortida professional.
—Perque és art. Si et poses a practicar, disfrutaràs i voldràs seguir.
—Per què els malabars estan tan vinculats al moviment alternatiu?
—Perquè el circ és nómada com els okupes.
—Okupes, malabars, bongos, piercings i rastes. Tot un pack?
—Tampoc és així. Hi ha gent que fa malabars i té una estètica totalment normal.
—Vols dir un jove amb pinta d’estudiar 3er d’Econòmiques?
—Sí. Hi ha gent amb aquesta pinta que fan malabars. Reconec que és raro, eh? (riu). Però n’hi ha algun.
—La teva opció de vida fa patir als teus pares?
—Una mica.
—L’has triat per hippi?
—Jo no sóc ni hippi ni punki ni m’identifico amb cap ideologia.
—Què ets?
—Jo als 13 anys ja feia malabars.
—El que estudia 3er d’Econòmiques té la vida més encarrilada que tu?
—No. A ell li pot anar fatal. En canvi jo amb el que sé fer, cada dia puc sortir al carrer i tenir quatre quartos per menjar. Ell ha d’acabar la carrera, esperar dos anys a l’oficina de l’INEM...
—No li enveges res?
—Res. Si jo vulgués també podria estudiar Econòmiques. Però m’agrada més fer això.
—Ningú no mira les teves grenyes amb mala cara?
—Sí, em miren i reneguen. Els canvia la cara. Suposo que no els agrada que demani pel carrer. Però jo no demano res. Simplement faig la meva feina.
—Com et va amb la policia?
—A Sabadell no he tingut gaires problemes. Per això hi vinc tant. Algun dia m’han fet fora, però sempre amb bones paraules. Ens saludem i tot. Jo un bon dia no li nego a ningú.
—I a altres ciutats?
—Em demanen documentació o m’amenacen amb prendre’m els malabars.
—No és més bó el carrer de Gràcia que aqui?
—Aqui estic més tranquil.
—Però es tracta de fer negoci.
—Sí. Segons a quines hores per aqui també passa molta gent. Però... també vull estar tranquil.
Hippi, sí
OKUPA CÍVIC
La seva gossa és diu Brea, ja és gran i només dorm. El gos és un element més del conjunt iconogràfic del nu hbipisme: okupa-rasta-piercing-malabars-bongo.
Ara bé, aquests elements no són, diu, signe d’incivisme como tanta gent creu.
«La Brea fa les seves necesitats com tots els gosos però és molt més cívica que molts gossos de ciutat perque normalment espera, a fer-ho a La Floresta, però si ho fa al carrer jo li recollo les caques amb una bossa», diu Jordi Almezcua.
Ara bé, aquests elements no són, diu, signe d’incivisme como tanta gent creu.
«La Brea fa les seves necesitats com tots els gosos però és molt més cívica que molts gossos de ciutat perque normalment espera, a fer-ho a La Floresta, però si ho fa al carrer jo li recollo les caques amb una bossa», diu Jordi Almezcua.