Alfons Aragoneses, observador a Kenya
«Ningú no s’esperava
aquest esclat de violència
aquest esclat de violència
11-1-2008
El professor de Dret del Franquisme a la Universitat Pompeu Fabra i membre de l’Entesa per Sabadell, Alfons Aragoneses Aguado, 34, acaba de tornar de Kenya on ha exercit d’observador internacional d’unes eleccions que han acabat amb 600 morts i 250.000 desplaçats.
—No. El nostre comunicat es va emetre quatre dies després de les eleccions, quan els aldarulls al carrer ja eren molt violents.
—Teniu prou proves del frau electoral?
—Érem quasi 100 observadors i alguns van veure com, per exemple, en alguns col·legis electorals havia votat el 115 % de la població.
—Què va veure vostè?
—Jo vaig seguir les votacions a deu col·legis electorals, de les 6 del matí a les 7 del vespre
—Quins detalls controla?
—Que s‘identifiquin bé tots els votants, que no hi hagi intimidació, que hi hagi dones a les meses electorals, que el personal estigui ben format, que es respecti el secret del vot...
—El secret és important?
—Molt perquè a Kenya molta gent ven el seu vot a canvi de menjar. Després el comprador vol assegurar-se que realment vota el que s’ha compromès i li mira la papereta.
—I la presència de dones?
—A Kenya hi ha dones polítiques que han estat apedregades als mítings només per ser dones. I moltes no tenen el recolzament ni del seu propi partit.
—Va assistir al recompte?
—Sí, fins a les 2 de la matinada. I va ser perfectament legal, tot i que no hi havia interventors de cap altre partit. Tots eren de l’ètnia kikuyu.
—Què va passar després?
—Vam acompanyar el transport d’urnes i còmputs a Githunguri on vam ser fins a les 11’30 del migdia del dia següent. I allà ja vam trobar les primeres reticències.
—Què vol dir?
—Que ja no ens deixaven observar. Deien que molestàvem.
—Per què molestàveu?
—Primer pensàvem que era per evitar tensions polítiques. Però després ja vam sospitar que retenien les dades per inflar els seus resultats.
—Què us feia sospitar?
—Que passava el temps i no ens donaven resultats. I que en molts col·legis hi havia una molt sospitosa participació del 100%.
—Què vau fer?
—Un observador no pot fer res. El nostre codi de conducta només ens permet observar.
—Però si no us deixaven...
—L’Equip Central d’Observadors ens va dir que abandonéssim el Centre de Compilació de Dades.
—Si eren kikuyu, votaven el president Mwai Kibaki?
—Exacte. Allà el 98% votaven la reelecció de l’actual president.
—I esperaven saber els resultats de l’altra zona, la luo. Correcte?
—Sí. Perquè el candidat aspirant, Raila Odinga, és de l’ètnia luo. Si tenia massa vots, ells haguessin inflat les seves dades.
—Que és el que realment va passar, no?
—Tot apunta a que sí.
—Diuen que Kibaki ha fabricat 300.000 vots falsos.
—No ho sabem ni se sabrà mai. Les urnes ja estan emmagatzamades i és molt fàcil manipular-les.
—Està clar que Mwai Kibaki no va guanyar?
—Tampoc. Potser sense les irregularitats també hauria guanyat. Però ell no ho sabia i volia assegurar-se’n. Odinga parla d’un milió de vots fraudulents, però ell tampoc és cap angelet.
—Què dieu els observadors?
—Que hi ha hagut irregularitats i falta de transparència.
—Ara cal recomptar els vots o reconvocar eleccions?
—Deixar que la justícia dictamini si hi ha hagut frau o no.
—Però mentrestant Kibaki ja ha format govern amb els seus.
—La UE el pressiona perquè accepti membres de l’oposició al seu govern i ho acabarà fent.
—També mentrestant han mort 600 persones. Tota la violència ha estat de luos contra kikuyus?
—No, perquè la policia és kikuyu i tenia ordres de disparar a matar.
—Però Kenya no era el país més estable de la zona?
—Ho era i ningú no s’esperava aquest esclat de violència. Havien de ser les eleccions exemplars en què s’emmirallessin els països veïns. Però ha estat tot el contrari.
—De què serveix una democràcia en la que tothom vota el de la seva tribu?
—Certament els partits no tenen una base ideològica, sinó ètnica. I si el que mana es de la teva ètnia, les teves carreteres estaran més asfaltades i les teves escoles seran millors.
—Cal inventar doncs un nou sistema?
—No. La democràcia no és un luxe dels rics, sinó un dret de tots. El creixement econòmic només és positiu en democràcia.
—Però un luo no votarà mai a la vida un kikuyu ni viceversa.
—Esperem que algun dia sí. Només cal acabar amb el discurs etnicista electoral dels africans.
Però si el tenim a casa nostra!
UNA IL·LUSIÓ
Ja ha observat eleccions a Palestina, Bielorússia, República Democràtica del Congo i Nigèria. Sempre com a enviat de la Unió Europea i en alguns països, i no precisament Kenya, ha sentit de massa prop els trets dels kalashnikov.
Prefereix Àfrica a qualsevol altre continent i somnia en anar a Guinea Equatorial «la meva gran il·lusió». Malauradament «és una falsa democràcia que no accepta observadors».
Prefereix Àfrica a qualsevol altre continent i somnia en anar a Guinea Equatorial «la meva gran il·lusió». Malauradament «és una falsa democràcia que no accepta observadors».