Abel Marsal, professor de surf
«El surf m’ha canviat
la vida»
la vida»
12-1-2008
Les dues úniques escoles de surf de Catalunya portades per un mestre titulat són propietat de ’apassionat surfer sabadellenc, instal·lador d’aïllaments tèrmics de professió, Abel Marsal Tomàs 31.
Per la primera escola, creada a Montgat fa quatre anys, ja han passat 80 alumnes. La segona s’acaba d’inaugurar a Vilanova i la Geltrú (www.escolacatalanadesurf.com). A totes dues te professors especialitzats al seu càrrec.
—Perquè estar a la cresta de l’onada és una sensació indescriptible: voles!
—Molt poètic.
—Cap esport del món et fa flotar d’una manera tan màgica. A mi el surf m’ha canviat la vida.
—Com?
—Només penso en llevar-me a les 6 per ser a l’aigua amb el primer raig de sol i tenir una onada per mi sol.
—Però el surf no era a Hawai, Tarifa i Cantàbric?
—I Catalunya. Sobretot de setembre a maig.
—No ens falta onada?
—L’onada de Montgat és molt potent. Com Premià i Vilassar, té un graó molt sobtat al fons on l’onada trenca de forma tan violenta que crea autèntics tubs.
—Gaire grans?
—Al Maresme, amb sort, pots trobar tubs de metre i mig d’alçada per 20 de llargada.
—I a Vilanova?
—El fons és més progressiu i per tant la seva onada és més llarga, però més fàcil.
—Què ha de tenir una bona onada?
—Una bona direcció, que a les nostres costes és Nord-Est i Sud-Est, i vent de Llevant però allunyat de la costa. L’ideal és fer surf sense vent.
—Pots perdre tot un matí esperant una onada?
—No. Et pots informar abans. Jo sé llegir mapes isobàrics, forces de borrasques i direccions de vent i, amb tot això, et puc fer una previsió exacte des de Girona fins el Delta.
—Sempre trobes una bona platja?
—Per internet sempre. Algunes webs de previsió marítima fins i tot et diuen l’alçada de l’onada en aquell moment.
—La de Pals no és bona?
—Gens. Massa vent. Ni Roses, ni Tarifa. Tot això és pel windsurf que no te res a veure. Jo necessito el vent perquè em creï les onades, però com més lluny millor.
—El millor lloc d’Espanya?
—Ara he estat a Balears i he trobat uns fonts de roca i eriçons espectaculars. A França, Les Landes, a... Però hi ha molt secretisme.
—Us amagueu els bons llocs com els boletaires?
—I tant! Tothom vol la onada per ell sol. A ningú li agrada la gent nova a casa seva. Jo a Canàries he tingut problemes.
—L’han fet fora?
—Hi ha una certa violència de localisme. Les meves escoles ensenyen això: a comportar-se.
—Quins errors cometen?
—Hi ha unes normes. Però ara la gent es compra una taula i es llença a l’aigua sense tenir ni idea de les normes mínimes.
—Normes ètiques?
—De seguretat. El qui esta més a prop de l’escuma, és a dir de la part més alta de l’onada, te preferència respecte a tots els altres. És lògic perquè és el que té més recorregut. Però això molta gent no ho sap.
—Evita accidents?
—Clar. Si això no es respecta hi pot haver col·lisions, fractures, punts de sutura. Si jo estic remant i l’altre surfeja i xoquem, el culpable sóc jo.
—Hi ha onades impossibles?
—Un surfer molt bo pot agafar una onada de 8 o 10 metres que jo no agafaré mai a la vida.
—Per què no?
—Jo si un dia veig una onada de 10 metres tindré tanta por que se m’acabarà l’oxigen. I sense oxigen no pots fer surf. Tu saps la força que te tota aquella aigua junta? I la castanya que et claves si caus?
—Fa mal?
—Pot fer mal o no, però quan surts a respirar et venen tres onades més que t’ofeguen i d’allà només et treuen amb moto d’aigua.
—Tan difícil és?
—El surf, en dificultat, li dona trenta mil ‘patades’ a qualsevol altre esport. És un continu esforç de millorament.
—Sacrifici?
—Jo des de fa dotze anys sacrifico tots els estius, totes les hores que puc, tots els caps de setmana.
—A Espanya els bascos són els reis?
—Sens dubte i per dos motius: Primer perquè tenen un oceà amb constància d’onada i nosaltres només tenim un mar. I segon perquè reben una morterada de diners en subvencions públiques.
—Catalunya necessita millorar?
—L’associació catalana és ara mateix la que te més socis d’Espanya.
—De la quantitat no hauria de sortir la qualitat?
—Ells surfegen 300 dies a l’any i nosaltres 90.
—És realment surfer el signe de Ronaldinho?
—Totalment. Si plegues els tres dits del mig, sense tancar-los del tot, estàs fent un tub.
Sa Majestat La Ona
ÚÜnic a Catalunya
Havia practicat atletisme a la JAS, ping-pong al Ciervo, futbol als Maristes i snowboard. Però descobrir el surf fa 12 anys li va obrir un món apassionant que encara el té fascinat.
Un curs d’onze dies a Gijón li va donar el títol de Tècnic de Surf que a Espanya només tenen una trentena e persones i a Catalunya només ell.
També és director tècnic de l’Associació Catalana de Surf i, en els campionats de Catalunya sol classificar-se entre els set primers «perquè competim contra els bascos».
Un curs d’onze dies a Gijón li va donar el títol de Tècnic de Surf que a Espanya només tenen una trentena e persones i a Catalunya només ell.
També és director tècnic de l’Associació Catalana de Surf i, en els campionats de Catalunya sol classificar-se entre els set primers «perquè competim contra els bascos».