Antoni Royo: Mauritània
«Mauritània ha perdut
molt més que un rally»
molt més que un rally»
16-1-2008
Quan tothom cancel·lava el seu viatge a Mauritània per l’amenaça terrorista al rally París-Dakar, ell volava cap aquell país. Ha estat una setmana caminant entre dunes.
El propietari de l’empresa de lloguer de maquinària Acces, espònsor precisament del corredor sabadellenc al Dakar, Josep Nicolàs, l’industrial Antoni Royo Altese, 55, ha copsat l’estat d’ànim dels mauritans després de l’espectacular anulació del Dakar.
—No. El París-Dakar els importa ben poc. I a la gent del desert no els agradava gens.
—Doncs tots els pilots deien que sentien l’anul·lació del rally, sobretot, perquè seria un daltabaix econòmic pels països africans.
—Ho ha sigut, però no per perdre el rally, sinó perque l’amenaça terrorista al rally ha espantat el turisme de la resta de l’any que és el veritablement rendable.
—El Parí-Dakar no era, doncs, un negoci per Mauritània?
—Era un negoci pels pilots i el circ que l’envolta. Per Mauritània ben poc. Molta gent una setmana deixa molt menys que un goteig constant durant sis mesos.
—Llavors es lamenten de...?
—De l’anulació de reserves la resta de l’any. Al meu avió s’havien reservat 200 places i només vam volar 40 persones. I això era després del rally.
—Tothom te por menys vostè?
—I altres que saben que Mauritània segueix sent tant segura com sempre pels europeus. No hi ha cap perill.
—Doncs pocs abans del rally van matar una família francesa.
—La mateixa policia francesa reconeix que allò va ser delinqüència comuna. Van tenir molt poca cura en treure diners del banc i els van robar.
—Llavors l’amenaça terrorista era falsa?
—Potser era certa. És possible que Al Qaeda volgués atemptar contra el rally. Però això no vol dir que ho faci ara contra els turistes.
—L’anulació del rally va ser desproporcionada?
—Jo crec que l’organització de Thierry Sabine va pensar que si l’estat francès els recomanava no anar-hi, ells no cobrarien l’assegurança si passava alguna cosa. La llei funciona així i segurament això va influir.
—Vostè va caminar cinc dies per les dunes i va entrar en poblats. Es respirava Al Qaeda?
—En absolut. Els mauritans són nòmades o ex-nòmades, i per ells l’Islam ho es tot. Però no senten la menor animadversió cap a l’occidental.
—Això no vol dir que un comando no pugui entrar i atemptar.
—Cert, especialment des d’Algèria. Però no per atemptar contra el turista perquè això no els dóna ressó internacional.
—La seva dona no va protestar?
—La meva dona i la meva filla, que ja és gran. Però les vaig convèncer de que no havia de passar res tal com m’asseguraven a mi. No es pot tenir por.
—Com us rebien els mauritans?
—A l’aeroport d’Atta ens esperava la televisió mauritana i les autoritats per ser els primers turistes des de la cancel·lació del Dakar.
—El que els afecta és doncs la psicosi terrorista que ha creat el Dakar
—Clar. Han perdut molt més que un rally perquè la gent ho està cancelant tot. Estan perdent el turisme que començava a ser la tercera indústria després del ferro i la pesca. Al nostre guia li han suspés totes les randoneés. Està a l’atur.
—Com és una excursió a peu pel desert?
—Caminàvem uns 25 quilòmetres al dia. Però sense pes perquè els camellers ens duien menjar i tendes.
—Tot organitzat?
—Sí, però amb un grup de només sis persones, tots coneguts meus i del meu soci francès.
—Cansa caminar per la sorra?
—Si és toba, cansa molt perquè se’t pot enfonsar la cama fins el genoll.
—Caminar per no anar enlloc?
—Efectivament. I per no veure cap paisatge diferent perquè les dunes en els primers deu minuts ja les tens vistes.
—Es va avorrir?
—Al contrari. Cinc dies sense cobertura al mòbil, t’ajuda a ordenar els arxius interns.
—Vol dir desconnectar?
—Sí. De cop i volta vius amb molt poca cosa i vas desaccelerant la teva vida dia a dia.
—I nit a nit?
—Dormir sota aquell cel estrellat és una meravella. Aquí no tenim un cel així.
Maleïda contaminació lumínica
LA BALAGUÈRE
L’agència francesa amb la que va viatjar a Mauritània es diu La Balaguère randonnée et voyages à pied (www.labalaguère.com), especialitzada en viatges a peu.
N’ofereix més de 300: del Pirineu a Montserrat, passant per Andalusia, Baviera, Escòcia, el Càucas, el Txad, Abissínia, Cuba, la Sierra Gorda mexicana o Austràlia.
T’hi porten en vols xàrters des de Marsella o París i, mentre camines, ells s’encarreguen de la maleta o motxilla que sempre apareix a l’hora de dinar i dormir.
N’ofereix més de 300: del Pirineu a Montserrat, passant per Andalusia, Baviera, Escòcia, el Càucas, el Txad, Abissínia, Cuba, la Sierra Gorda mexicana o Austràlia.
T’hi porten en vols xàrters des de Marsella o París i, mentre camines, ells s’encarreguen de la maleta o motxilla que sempre apareix a l’hora de dinar i dormir.