Alfons López Tena, jurista valencià de Sagunt
«Hi ha jutges que diuen
‘a los catalanes ni agua’»
‘a los catalanes ni agua’»
19-1-2008
El jurista valencià de Sagunt, Alfons López Tena, 50, que va ser notari de Tàrrega, Xàtiva i Barcelona, independentista català i autor del llibre Catalunya sota Espanya, l’opressió nacional en democràcia, és també vocal del Consejo General del poder Judicial, CGPJ, a proposta de CiU.
—Perquè se suposa que no estem a les ordres del partit i podem actuar, almenys teòricament, amb independència.
—Però la veritat és que sempre voteu en funció de la seva afinitat política.
—Normalment sí. Però no sempre.
—Vostè, allà dins, te la sensació d’estar contra tots?
—En temes de Catalunya, sí. Quan es parla de llengua catalana, drets de Catalunya o comunitats autònomes sí, sóc jo contra tots. En els demés, puc tenir afinitats amb altres membres del Consejo.
—Tenen ells la sensació de què els hi han infiltrat un talp a casa seva?
—Només el bloc del PP que ve de l’època més dura d’Aznar. Amb els socialistes les relacions són més fluïdes.
—Doncs deia Josep Pla que el que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.
—Quan es parla de Catalunya sí, indiscutiblement. Però quan es parla de, per exemple, matrimoni homosexual o la guerra d’Iraq, hi ha molta diferència.
—Catalunya serà independent?
—Sí. Jo crec que sí. Espanya és molt mal negoci per Catalunya.
—Podem parlar de mercats, de balances fiscals, d’infrastructures... però el problema de fons és el desamor?
—Sí.
—Sí i prou?
—Totes les qüestions econòmiques, que cada vegada es manifesten d’una manera més crua, venen per aquí.
—M’ho explica?
—Miri, Si Madrid estigués situat on hi ha Barcelona, totes les infrastructures s’haurien realitzat de cara a Europa. Però com que Madrid està a Madrid, no es fa.
—Per un motiu més emocional que racional?
—Evidentment. Hi ha una barreja de rebuig i menyspreu cap el català. I de refiar-se’n. La discriminació ve de la desconfiança.
—És dur per vostè fer un cafè a Madrid o agafar un taxi?
—Malauradament anar amb guardaespatlles m’impedeix fer aquestes coses.
—«Catalán hijoputa» és el més normal en ambients futbolístics i de carrer. Però fins a quin nivell cultural i social es troba aquesta expressió amb naturalitat?
—Puc dir-li que els magistrats del Consejo diuen tranquil·lament coses com «a los catalanes ni agua», «a los catalanes hay que ponerles en su sitio» o «que sepan quien manda aquí».
—Doncs sí que anem be.
—I si vols parlar seriosament amb ells i els dones arguments rigorosos, et responen amb desqualificacions personals.
—L’han insultat?
—L’ABC ha arribat a dir que el meu pare havia trencat amb mi pel catalanisme.
—No és cert?
—És absolutament fals. I a més de molt mal gust perquè el meu pare està mort i ja no pot defensar-se.
—La Cope?
—Igual. Mai no contraposen els meus arguments, només em desqualifiquen.
—De fet sorprèn que vostè, sent valencià, defensi tant la independència de Catalunya i no la de València.
—Perquè ja porto 20 anys vivint a Catalunya. Faig tota la meva vida aquí i, per tant, he de defensar els interessos de Catalunya.
—Anem a pitjor?
—Sí. Abans un català com Ferrer Salat podia presidir la CEOE. Ara a Joan Rossell se li ha prohibit substituir a Cuevas per un sol motiu: ser català. I d’Endesa van dir «antes alemana que catalana».
—Viure a Madrid radicalitza el seu independentisme?
—Et fa veure les coses més clares. Quan ets fora penses que poc a poc ho aniran entenent. Però quan fas una immersió a Madrid com estic fent jo, t’adones que mai no aniran més enllà d’una descentralització administrativa.
—Hi ha doncs alguna estratègia possible?
—La democràcia. L’Estatut ja permet a la Generalitat convocar un referèndum.
—Cap govern espanyol donarà mai el seu permís.
—Però es pot fer.
—Vostè era ahir a Barcelona amb el lendakari (foto). Hem de seguir el seu camí?
—No. Els bascos no poden convocar un referèndum i, a més, tenen el terrorisme. Tot és molt diferent.
—Carod Rovira diu que decidirem el 2014. Té raó?
—No ho sé.
Ell tampoc
DIMECRES A SABADELL
La propera aparició pública d’Alfons López Tena després del multitudinari acte de dijous a Barcelona amb el lendakari (foto), serà aquest dimecres a Sabadell.
Vindrà a l’acte Estat de la Nació que tindrà lloc a les 8 del vespre, a la Fira Sabadell (Gran Via, davant l’estació Renfe Centre).
Presentarà l’acte el president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta. Els altres dos ponents seran l’economista de l’UB, Ramon Tremosa, i historiador mediàtic, Oriol Junqueras.
Vindrà a l’acte Estat de la Nació que tindrà lloc a les 8 del vespre, a la Fira Sabadell (Gran Via, davant l’estació Renfe Centre).
Presentarà l’acte el president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta. Els altres dos ponents seran l’economista de l’UB, Ramon Tremosa, i historiador mediàtic, Oriol Junqueras.