Anna Lloret: Burundi
«Després de sobreviure a un camp de refugiats,
tornar a casa pot ser molt dur»
tornar a casa pot ser molt dur»
24-1-2008
La farmacèutica hospitalària de Sant Cugat del Vallès i membre d’Intermón Oxfam, Anna Lloret Maya, 49, va venir ahir a Sabadell per explicar la seva experiència a la zona de Makamba, Burundi, com a observadora del retorn a casa de milers de burundesos exilats, després de viure als camps de refugiats de Tanzània.
—Sí, els que van marxar per la guerra i la barbàrie fa quinze anys.
—No tornen tots?
—No. Moltes dones, molts nens i homes sols. Famílies senceres ben poques.
—Arriben amb la maleta carregada de dolor?
—Han patit molt i ho porten escrit a la cara. Hi ha un grup de 60 dones que han viscut tots aquests anys, no als camps de refugiats, sinó amagades a les muntanyes amb cent nens i menjant el que podien.
—Tornen realment a la seva casa d’abans?
—A la mateixa casa es impossible perquè moltes ja no existeixen i altres ja estan ocupades.
—Llavors?
—El nostre projecte consisteix precisament en organitzar el retorn de cent famílies a cada un dels sis turons de dos municipis de la província de Makamba.
—Podran refer la seva vida?
—No és fàcil. Un home m’explicava que després de sobreviure als camps de refugiats, ara s’adonava que el més dur era tornar a casa.
—Per què?
—Perquè la seva casa era arrasada i del seu poble no en quedava res.
—Com podeu, els voluntaris d’Intermón, ajudar aquest home?
—Igual que als demés. Els donem eines de camp, bestiar i assessorament agrícola i veterinari.
—Funciona?
—Sí. Aquest mateix home ens deia que gràcies a això havia recuperat la il·lusió per viure. Ja no es volia morir.
—Ara es pagès i ramader?
—Té casa, un tros de terra per conreuar i li donem llavors i adob orgànic.
—I el bestiar?
—Un cop consolidats hort i casa, donem tres cabres a cada unitat familiar i vuit vaques per turó. I ells construeixen estables i femers.
—En saben?
—Sí perquè ja eren pagesos i ramaders abans de la guerra. I els nostres assessors els ajuden.
—Vol dir veterinaris catalans?
—No. Tan veterinaris com agrònoms són burundesos de dues ONGs del país. Són la nostra contrapart.
—Hi són permanentment?
—Hi han de ser perquè sempre estan ajudant a muntar estables, a organitzar el planter de llavors, a curar una cabra o a posar adob.
—I quan la vaca o cabra tè una cria?
—L’han de donar a una altra família i així mica en mica es va ampliant la cadena de solidaritat.
—Ho accepten?
—Perfectament. Estan encantats. Ens ensenyaven els estables amb un orgull... I els tenien nets; pulits. Si tenen millor l’estable que la seva casa!
—La cabra és important?
—És la clau de la subsistència familiar. Una cabra significa llet i adob. Vam poder assistir a un acte de lliurament de cabres i és emocionantíssim.
—Què pot tenir d’emocionant donar un cabra?
—Hauria de veure la cara d’aquella dona quan li vam donar la seva cabra. Ens abraçava, ens feia petons, ens agafava les mans i només deia gràcis, gràcies. De no tenir res, a tenir llet cada dia, hi ha molta diferència.
—I si la cabra es posa malalta?
—Han de pagar els medicaments. Els de la cabra i els seus.
—Amb quins diners?
—Tenen uns mínims ingressos de la venda dels seus productes: yuca, patata, banana, mongeta, blat de moro i arròs.
—I si volen ser mecànic de cotxe, mestre o informàtic?
—Han d’anar a la capital Bujumbura. Però el 90% de la població ja eren pagesos i ramaders abans de la guerra.
—Són hutus o tutsis?
—La majoría hutus, però de fet estan molt barrejats. No es distingeixen.
—Entre ells segur que sí.
—Potser sí, però no en parlen.
—Doncs el 1993 es mataven salvatjament els uns els altres. No hi ha conflictes de reconciliació?
—Ni un.
—Ni la més mínima rancúnia contra el veí de l’altra ètnia?
—En absolut. Han passat pàgina i conviuen perfectament. La gent només vol viure en pau.
—Què se n’ha fet de les 60 dones que van viure a la muntanya?
—Viuen de moldre blat de moro i fer-ne farina. Ens van ensenyar el seu molí de pedra molt felices.
—Em dirà el tòpic: «he rebut més del que ha donat»?
—Em van ensenyar com es pot viure en la incertesa de si demà menjaràs o no.
—I què ha donat?
—A ells els encanta rebren’s. Treballen en unes condicions duríssimes i saber que aquí parlem d’ells els dóna forces.
Que vegin aquesta entrevista
DEMÀ GOSPEL
La visita a Sabadell, ahir, d’Anna Lloret, tenia com a objectiu promocionar el concert La Nit de Gospel pels Retornats de Burundi de demà divendres a les 21’30 a La Faràndula.
Cantarà el Cor de Gospel de Gràcia, dirigit per Dani Alonso.
Les entrades, a 10 euros, es venen ja a la botiga Intermon del carrer Sant Pere, 51, i es vendran demà, una hora abans del concert, a la mateixa taquilla del teatre.
Cantarà el Cor de Gospel de Gràcia, dirigit per Dani Alonso.
Les entrades, a 10 euros, es venen ja a la botiga Intermon del carrer Sant Pere, 51, i es vendran demà, una hora abans del concert, a la mateixa taquilla del teatre.