Guy Molénat: col·leccionista d’ El Petit Príncep
«Em fascinen les bosses multilingües
del McDonald’s»
del McDonald’s»
25-1-2008
EEl físic francès resident a Sabadell i casat amb una sabadellenca, Guy Molénat, 42, exposa aquests dies a l’Alliance Française (Sant Joan, 35) la seva col·lecció d’edicions d’El Petit Príncep en 83 idiomes.
.
—És que acabo de comprar vuit traduccions noves que he afegit a l’exposició a última hora.
—Són totes les que hi ha al món?
—Ni molt menys. Es calcula que El Petit Príncep s’ha traduït a uns 160 idiomes. És l’obra més traduïda al món.
—No era la Bíblia?
—Jo no em crec aquest tòpic.
—Tothom ho diu.
—Perquè és una mentida que s’ha anat repetint. Però jo no crec que la Bíblia s’hagi traduït, per exemple, a tots els dialectes alemanys. Simplement és mentida.
—I el Petit Príncep s’ha traduït a totes les variants dialectals alemanyes?
—Tretze (em porta a una vitrina): berlinès, bohemià, palatí, yiddish... Jo no em crec ni per un segón que a Alemanya hi hagi tretze traduccions diferents de la Bíblia.
—Potser El Quixot o algun Shakespeare.
—Cap arriba a 160.
—Qui ha calculat que s’ha traduït a 160 idiomes?
—El més gran col·leccionista de petits prínceps que hi ha al món, el barcelonès Jaume Arbonés.
—Quants en té?
—152. I, per tenir-ne més, fins i tot, va pagar la traducció d’El Petit Príncep a l’aranès. I la ara pagarà el valencià. Ha comprat els drets i tot!
—Aquí veig vuit versions diferents castellanes d’Espanya, Colòmbia, Veneçuela, Cuba...
—He reproduït un paràgraf en cada variant perquè és vegin les diferències. On un diu «dibujo», l’altre diu «lámina».
—On un diu «bosque», l’altre «selva».
—I on un diu «Yo tenía 6 años cuando», l’altre «Una vez, cuando yo tenía 6 años» i l’altre...
—És això el que l’interessa de la seva col·lecció?
—Sí, absolutament: la comparació de llengües. Les bosses del McDonald’s em fascinen.
—Què hi pinten ara aquí les bosses del McDonald’s?
—Cada cop que porto als nanos al Mc Donald’s els demano el Happy Meal només per veure les precaucions de la joguina. Són en 30 idiomes. Trenta! Entre elles, per cert, el català.
—Pobres nens.
—Em passo una hora mirant aquelles precaucions, comparant paraules, expressions...
—Però vostè no és físic?
—Sí, però m’apassionen les llengües. Hi ha moltes coses boniques al món.
—Ben cert.
—I tristes. Miri aquest retall de La Vanguardia del 2004: «desaparece la última china que hablaba nushu» I avui mateix ha mort Mary Smith, una cap de tribu d’Alaska i última persona que parlava l’Eyak.
—Morirà el català?
—Els optimistes diuen que abans d’acabar el segle hauran mort el 50% de les llengües.
—Això és un sí?
—Pels pessimistes el 90%.
—Com es comença una col·lecció així?
—Un dia, fa cinc anys, vaig veure en una llibreria de Toulouse, vuit versions diferents. Vaig pensar en el McDonald’s i, en un rampell, les vaig comprar totes. Pensava que era una idea genial i que seria el primer col·leccionista del món (riu).
—N’hi ha molts?
—Una barbaritat. Milers.
—Tots enderiats amb les llengües com vostè?
—No. La majoria estan enamorats del text de Saint Exupéry. La seva vida llegendària, la seva misteriosa mort...
—Un text que tots els adults recomanen als nens, però que els nens troben avorridot?
—Als 9 anys ja els agrada. És un llibre universal de moltes lectures.
—Altres rareses de la seva col·lecció?
—Tinc 13 en diferents llengües xineses -que per cert em va portar la meva sogra de Hong Kong-, tres en persa, cinc en portuguès, set en anglès, tres en grec...
—La traducció més estimada?
—Potser aquests tres de la Índia. Els amics que me les van comprar van recórrer tot Bombay d’una punta a l’altre per trobar-les mig oblidats a llibreries de vell.
—Sempre li porten amics?
—També en compro a l’eBay d’internet, a l’editorial madrilenya Arcobaleno o en canvio amb altres col·leccionistes.
—La peça més desitjada?
—El berber. Només es van fer uns 300 exemplars i és absolutament impossible trobar-ne cap. Sé que mai el tindré.
—Com guarda a casa la col·lecció?
—En un prestatge que em miro i remiro. Per mi aquell prestatge és una finestra oberta al món que em permet viatjar ...amb la imaginació.
L’essentiel est invisible pour les yeux
EIX TOULOUSE SABADELL
Era professor de Física a la Universitat de Toulouse, ha investigat materials aeronàutics a la planta d’Airbus d’aquella localitat i ara és agregat científic a l’Ambaixada de França a Espanya, feina que no es fa a Madrid, sinó, curiosament, a Barcelona.
La seva dona, sabadellenca, és feliç de viure tres anys a la seva ciutat i el seus fills, de 6 i 9 anys, ja van a l’escola pública i s’ha adaptat immediatament: «la meva dona sempre els ha parlat català. Per això, ara, el que estan aprenent és el castellà».
La seva dona, sabadellenca, és feliç de viure tres anys a la seva ciutat i el seus fills, de 6 i 9 anys, ja van a l’escola pública i s’ha adaptat immediatament: «la meva dona sempre els ha parlat català. Per això, ara, el que estan aprenent és el castellà».