Marta Moreno, nuesa animalista
«T’agradaria que operessin el teu fill
sense anestèsia?»
sense anestèsia?»
29-1-2008
Aquest diumenge es va despullar, es va tacar el cos de sang artificial i, morta de fred, va jeure a les escales de la catedral de Barcelona durant 20 minuts amb 150 persones més. Lluita contra l’ús de pell animal per fer abrics.
La sabadellenca, Marta Moreno Morera, 25, model, estilista i estudiant de moda és militant activista d’Anima Naturalis, sent en la seva pell el patiment dels animals i ahir va tornar a sortir, també despullada, a Antena 3, darrera un cartell que deia «Mejor desnuda que vestir pieles».
—En absolut. Només vam triar la catedral per visibilitat.
—Calia passar un càsting?
—No. Allà es despullava tothom: gent gran, gent jove, embarassades, activistes, no-activistes...
—Quin fred, no?
—Jo vaig passar molt de fred. Però res semblant a la por que passen els animals abans de ser electrocutats o escorxats vius. Per tant dono per ben empleat el meu fred.
—Repetiria?
—Tantes vegades com fes falta.
—Només per aquesta causa?
—La meva lluita és aquesta. Jo sé que altres persones són activistes per temes humans i em sembla molt bé. Però el meu tema són els animals.
—On guardàveu roba, sabates, cartera, mòbil?
—Hi havia persones per guardar-nos les coses. Estava tot molt ben organitzat. I d’allà a la catedral hi anàvem en barnús.
—Us col·locava algun dissenyador de postures?
—No, tothom es posava com volia amb un sola condició: tapar-se els genitals. No volem desvetllar cap morbo.
—La sang era ketxup?
—Era una sang artificial vegetal.
—Li dóna un toc molt gore.
—D’això es tracta. Volíem simular una matança, el patiment dels animals. Saps d’on surt per exemple la pell d’astracà?
—D’una ovella russa?
—Sí, però saps com li treuen?
—Ni idea.
—Del fetus encara no nascut! Degollen a la mare per trèure-li el fetus viu del ventre. Una veritable salvatjada. I altres moren electrocutats.
—Qui?
—A la guineu li posen dos elèctrodes, un per la boca i un altre per l’anus i la maten d’una descàrrega elèctrica. I saps què els hi fan a les gallines?
—No.
—Els hi arrenquen els becs perquè no es picotegin. I als laboratoris operen als animals vius sense anestèsia. T’agradaria que al teu fill li fessin això?
—T’oposes a l’experimentació amb animals encara que serveixi per curar malalties humanes?
—Clar. Que experimentin amb humans. Les malalties humanes i animals són diferents. I si jo tinc un càncer, ells no en tenen cap culpa.I, a més, els monos no pateixen la sida com nosaltres.
—Heu aconseguit sensibilitzar algú?
—A la gent gran ja no la pots canviar. Però la gent jove i, sobretot, els nens, es quedaven molt impressionats en saber com estan morint els animals.
—Explicàveu això a la catedral?
—Explicàvem que, per exemple, a la Xina estan arrencant la pell a animals vius com gats i gossos. Els xinesos són especialment cruels amb els animals.
—Voleu avergonyir a la senyora amb abric de pell perquè no el tregui més de l’armari?
—Una senyora se’m disculpava. Em deia que tenia un abric d’astracà, però només perquè era d’una herència.
—Bona senyal?
—Sí, però els animals no necessiten les nostres excuses. Necessiten que fem alguna cosa.
—Anima Naturalis només lluita per la pell dels animals?
—Estem en contra de tot assassinat i tortura d’animals.
—Com a model et negaries a desfilar amb un abric de visó?
—En realitat jo he desfilat poc. Tot i que la marca Reebok ha fet una bossa de mà amb la meva cara, sóc més estilista que model.
—Renunciaria una model professional animalista?
—Depèn del caché. La Kate Moss pot fer-ho. Una que està començant potser no. La Pamela Anderson col·labora bastant en aquest temes
—El món de la moda està més sensibilitzat?
—No. Com en tots els àmbits, hi ha gent conscienciada i gent que no ho està gens.
—Ets vegetariana?
—Sóc vegana.
—Això vol dir la vessant més estricte del vegetarianisme?
—Sí. No prenc ni carn, ni peix, ni ous, ni cap làctic, ni res que vingui dels animals.
—Pot una persona negar-se a vestir animals, però menjar-ne?
—Per mi és una contradicció. Però hi ha gent que ho fa.
—Es vostre aquell anunci d’una senyora vestida amb nadons?
—No, però m’encanta.
Uix!
CARNISSERA I CAÇADOR
Ella nega que el seu activisme tingui res a veure amb la professió de la seva mare, carnissera, i l’afició del seu pare, caçador. «Però si ells no fossin així jo avui estaria igualment en aquesta lluita», diu.
Reconeix, però, que el fet d’haver vist de petita, com la seva mare esquarterava pollastres i vedelles li va fer veure el problema de prop i ben aviat.
Avui la seva mare, abans amb carnisseria pròpia a la Creu de Barberà, quasi no menja carn. Però el seu pare continua amb la caça «i tenim mil discussions».
Reconeix, però, que el fet d’haver vist de petita, com la seva mare esquarterava pollastres i vedelles li va fer veure el problema de prop i ben aviat.
Avui la seva mare, abans amb carnisseria pròpia a la Creu de Barberà, quasi no menja carn. Però el seu pare continua amb la caça «i tenim mil discussions».