Patrícia Ruiz, Miss Nació Catalana
«Miss Espanya pressiona a Miss Món
perquè no m’acceptin»
perquè no m’acceptin»
30-1-2008
L’estudiant de 3er d’Enginyeria Aeronàutica a la UPC que ha viscut a Cerdanyola i Ripollet, Patrícia Ruiz Rodríguez, 21, va ser elegida Miss Nació Catalana a Castelldefels derrotant així a 41 rivals, una de cada comarca catalana. Representava el Barcelonès.
Medeix 90-59-90, pesa 57 quilos, parla anglès, francès i italià, estudia xinès, vol ser astronauta i canta pop-rock.
—No ho crec. A mi ningú de la organització m’ha preguntat com penso políticament.
—T’ho pregunto jo ara.
—M’estimo Catalunya i em sento molt catalana, però no sóc independentista en absolut.
—Només catalanista?
—Em sento tan catalana com espanyola o europea o del Món.
—De veritat no hi ha gens de política en aquest concurs?
—De veritat. La gent hi vol veure coses rares, però tot és molt més senzill.
—Qui l’organitza?
—Un dels organitzadors de Miss España.
—Què pretén?
—Ha volgut crear un concurs de bellesa femenina i masculina en un ambient diferent al de Miss Espanya,
—Que li passa a l’ambient de Miss Espanya?
—És un altra cosa. Les misses ja surten fins i tot al Tomate com a Miss Fea. Són ridiculitzades.
—Cal superar alguna prova de cultura general?
—A mi a l’escenari només em van preguntar per quina raó creia jo que havia de ser Miss Nació Catalana.
—Resposta?
—Que no creia que fos millor que cap de les meves companyes, però que em feia molt feliç estar en un concurs que col·laborava amb ONGs com la Creu Roja.
—És doncs un concurs de bellesa com tants d’altres?
—Ni més ni menys.
—Per què no es diu simplement Miss Catalunya?
—Perquè Catalunya és una nació. Això ja està molt clar, no? No entenc per què es parla tan de la política i tan poc, per exemple, de que la organització col·labora amb una ONG?
—Doncs no en parlem més. Com vas arribar al concurs?
—Anava pel carrer i una noia em va dir si em volia presentar. Em va fer gràcia i vaig acceptar.
—La bellesa catalana és diferent?
—No ho crec. A Espanya ja estem tots molt barrejats.
—Per exemple tu?
—Exactament. Els meus pares són andalusos cent per cent, però els meus avis tenen sang francesa, gallega i àrab. Imagina’t.
—Es veritat que al vestidor de les misses es parlava més castellà que català?
—No. Només les representants del cinturó de Barcelona parlaven castellà.
—Els nois duien calçotets amb les quatre barres. Vosaltres també...?
—No. Nosaltres anàvem amb biquini negre normal.
—Dieta especial?
—Cap. Tinc la sort de menjar tot el que vull i no engreixar-me. Però és que, a més, no s’exigeix cap talla.
—Res d’anorèxiques?
—Res. Allà agraden les línies rodones amb pit i malucs.
—Quines portes t’obre ser Miss Nació Catalana?
—Jo ja treballava molt en sessions fotogràfiques per editorials i revistes. He estat a París i Milà. Però ara potser treballaré més.
—D’entrada Sudàfrica, no?
—Estaré un mes o dos a Cape Town, sí. Però aquest contracte ja el tenia abans de guanyar el concurs.
—I els estudis d’Enginyeria Aeronàutica?
—Em baixo els apunts d’internet i quan torno m’examino. A la UPC ja m’ho deixen fer així. No serà el primer cop.
—Representaràs a Catalunya en el Concurs Miss Europa Latina?
—Això segur.
—I si guanyes vas a Miss Món?
—No cal guanyar. Ja hi podria anar ara i, de fet, ho estem gestionant perquè segons les bases del concurs de Miss Món compleixo tots els requisits, però...
—...però què?
—Que els organitzadors de Miss Espanya estan pressionant perquè no m’acceptin.
—La història de sempre, vaja. Et presentaries a Miss Espanya si calgués?
—Ara ja no podria. Tinc tot un equip de Nació Catalana que està lluitant per mi,
—I a més parles idiomes i cantes pop-rock i estudies xinès i...
—Sí, sí (riu) jo m’apunto a tot. La meva filosofia de vida és aprofitar totes les oportunitats. No es pot perdre ni un minut de vida.
—De veritat vols ser astronauta?
—M’agradaria molt, sí. Jo sé que d’aquí uns anys no podré viure de model. Aquesta carrera és molt curta. Però si no puc ser astronauta almenys pilotar helicòpters o dissenyar avions.
Estratosfèrica
BOLLYCAO
Si poseu Triziaruiz a Myspace.com, la veureu cantar i ballar i llegireu que, essent «filla de pares 100% andalusos», va començar a ballar i cantar a la penya flamenca de Cerdanyola.
Les seves quatre cançons són totes en castellà, però, això sí, el seu projecte musical més important «Como un sueño» s’escriu amb la enya catalana, «Como un suenYo».
Com a model ha fet fotos per Adidas, Reebok, Custo i Jordi Labanda i espots per Bollycao, Magnum, MaxMara o H&S.
Les seves quatre cançons són totes en castellà, però, això sí, el seu projecte musical més important «Como un sueño» s’escriu amb la enya catalana, «Como un suenYo».
Com a model ha fet fotos per Adidas, Reebok, Custo i Jordi Labanda i espots per Bollycao, Magnum, MaxMara o H&S.