Lluís Elias: Carver One
«S’inclina com una moto
però es segur com un cotxe»
però es segur com un cotxe»
13-2-2008
Vam quedar al Passeig de la Plaça Major a les 10 del matí. Només arribar una munió de gent es va aplegar al nostre voltant i ens va començar a fer fotos i vídeo amb càmeres i mòbils. El nou vehicle holandès Carver-One té, com a mínim, el poder de fer-se mirar.
Amb dos socis gironins, el cap de vendes exclusiu del Carver One per tot Catalunya (www.differentcars.es) és el comercial sabadellenc Lluís Elias Camprubí, 55, qui s’obre a nous productes per la crisi immobiliari
—Jo ja estic acostumat. La gent et mira descaradament. Miri aquells tres, tots tres ens fan fotos amb el mòbil un al costat de l’altre.
—Fer-se mirar és un valor afegit al cotxe o moto o el que sigui això?
—Sens dubte ho és. Però si vol marxem i anem a donar un volt.
—Sí, sisplau.
—Pugem a La Salut per fer uns quants revolts?
—D’acord, però això és un cotxe o una moto?
—És un vehicle amb sensació de moto perquè s’inclina, però amb seguretat de cotxe perquè no cau mai.
—Mai es dir molt.
—Seguríssim. Les tres rodes (una de moto i dues de cotxe) un complex sistema de sensors i els mecanismes hidràulics fan impossible que es tombi.
—I diu que s’inclina com a una moto?
—Un màxim de 45 graus. La sensació és totalment de moto, però amb volant de cotxe. Ara ho veurà. Pugi al darrera perquè només té dues places.
—Com pujo?
—No és fàcil (tira el seient de davant més cap endavant) Segui aquí, posi el peu dret allà i aixequi l’esquerra fins que entri jo. (Entra ell, s’asseu al davant, m’agafa el turmell amb una mà, tanca la porta amb l’altra i em baixa el peu).
—Tota una tècnica, eh?
—Està bé?
—Molt bé.
—Doncs anem.
—Compte que hi ha un guàrdia municipal.
—No m’han parat mai. Em miren molt, però quan veuen la matrícula verda no em diuen res.
—I si el paressin?
—Ho estic desitjant perquè tinc tots els papers en regle. El vehicle està perfectament homologat a tot el món.
—Què es aquest zum-zum que se sent al darrera quan parem als semàfors?
—Ajustaments del sistema hidràulic. Els sensors treballen constantment.
—Veig que te canvi de marxes.
—Cinc marxes més marxa enrera. Tot com un cotxe: fre de mà, tres pedals, volant, quatre pistons, 650cc i 68 cavalls.
—Velocitat màxima?
—185 quilòmetres per hora. Jo no he passat mai de 120 perquè no m’agrada córrer, però té una estabilitat impressionant.
—Carnet de moto o de cotxe?
—De cotxe.
—I perquè es plegui com una moto no hem de canviar el pes del cos?
—No. Es fa sol a cada revolt. Hi ha gent que el primer cop que pugen els fa por. Però els que tenen moto s’hi adapten de seguida.
—De què serveix que s’inclini tant?
—Només per tenir la sensació de moto. Miri (arribem a la rotonda de Gran Via amb Vilarrúbies i donem tres voltes senceres sense sortir de la rotonda). Veu la diferència?
—I tant! Si sembla que el genoll em vagi arran de terra com el Pedrosa.
—La mateix sensació de la moto, però sense caure mai. Els sensors mesuren el pes i el grau d’inclinació perquè no vagis per terra.
—Un prodigi d’enginyeria?
—Ho van fer enginyers aeronàutics holandesos. Molts detalls són com un avió caça. Han tardat més de sis anys a construir-lo
—Pesant més de 640 quilos, és segura la frenada?
—Tan segura com un cotxe. Jo he fet frenades fortes i no se’n va gens.
—A Holanda es veuen pel ca-rrer?
—Està començant. Tot just ha sortit al mercat aquest 2007. Però a Madrid en pocs mesos ja se n’han venut quinze.
—I a Catalunya?
—Home! Encara no fa un mes que el tinc. Jo per ara faig pujar al cotxe a tothom i algunes persones ja s’hi han interessat.
—I si el compro i té una avaria?
—A Sabadell mateix tenim un mecànic que ja ens fa la post venda. Però es molt senzill. I amb només una palanca aixeques tot el carenat i deixes el motor al descobert per treballar més còmodament.
—Carver no eren uns esquís?
—To carve vol dir tallar de manera artística, esculpir. I aquest vehicle talla el vent amb elegància.
—Què diu la gent?
—Ostres nano! Què és això?
—I després?
—Em deixes fer una foto?
Doncs ja hem complert
EL PORSCHE, EL VELER I EL CARVER
És tan car que Lluís Elias no se n’amaga. Ho diu d’entrada. Un Carver One costa 39.200 euros més els accessoris personalitzats (color de tapisseria i carrosseria, etc.) que pugen el preu una mica més.
«Està pensat per aquell que li encanta anar amb moto, però no l’agafa per por de caure, explica Elias. No és un caprici de milionaris, però si que és per gent d’un cert nivell. El que ja té el Porsche i el veler, si li agraden les motos, s’ho pot permetre. És per gent de calers, sí»
«Està pensat per aquell que li encanta anar amb moto, però no l’agafa per por de caure, explica Elias. No és un caprici de milionaris, però si que és per gent d’un cert nivell. El que ja té el Porsche i el veler, si li agraden les motos, s’ho pot permetre. És per gent de calers, sí»