Pilar Junqué, venedora marxant
«Sant Quirze és ‘la ciudad sin ley’»
19-2-2008
.
La que va ser presidenta dels Firaires de Santa Llúcia de Sabadell i membre de la Junta dels encants o «mercadillo» Costa i Deu dels diumenges a la Zona Hermètica, la molt decidida i lúcida venedora marxant, Pilar Junqué Martí, 57, ha decidit acudir a la premsa. Les promeses incomplertes de l’Ajuntament de Sant Quirze l’han tret de polleguera i ha perdut la paciència.
Ven joguines a l’extrem sud del mercat, al costat del bar i davant de l’escorxador de Sabadell... però a la banda de Sant Quirze.
—Més que compartit, dividit. Just per la meitat. La línia que separa els dos termes municipals ens passa just pel mig del mercat.
—Per mala sort per vostè?
—Molt mala sort perquè hi ha els venedors que paguen a Sabadell i els que paguem a Sant Quirze.
—Perquè és mala sort pertànyer a Sant Quirze?
—Perquè no hi ha vigilància. Ni un policia.
—Jo n’he vist molts a l’entrada.
—Tots de Sabadell. I només vigilen la part de Sabadell. És a dir tots el venedors il·legals venen a Sant Quirze.
—Sí, ho he vist.
—No només venen pel·lícules i música amb manta. També hi ha els que caminen i venen perfums, olleres, bosses de mà, jerseis, imitacions de marca...
—Us perjudica la competència il·legal?
—El que ens perjudica són els taps de gent que fan. La gent no pot circular per culpa seva i es quan arriben els carteristes.
—Se’n sent parlar molt dels carteristes d’aquest mercat.
—D’aquest mercat no. A la banda de Sabadell no n’hi ha ni un.
—Tota la delinqüència es concentra a Sant Quirze?
—És clar. Aquí ningú no vigila.
—I només cinc metres més enllà ja no hi ha ni un delinqüent?
—Ni un. A Sabadell ni top manta, ni il·legals ni carteristes.
—I diu que els carteristes de Sant Quirze actuen gràcies als taps de gent creats pel top manta?
—Exacte. Tallen amb un cúter el fons de les bosses de les senyores i recullen tot el que cau. I les senyores ni se n’adonen.
—Que podeu fer?
—Alguns firares posen penjadors davant la parada per evitar el tap.
—De tant en tant els il·legals agafen la mercaderia i se’n van. Deu ser que veuen la policia, no?
—Coneixen els de la secreta perquè diumenge passat en van detenir uns quants i se’ls van endur emmanillats.
—Mossos?
—No ho sé, però avui m’ha arribat la onda que n’hi ha dos mes de paisà.
—Llavors de què es queixa?
—La secreta no desfà els taps. Tarden 15 minuts en pujar i baixar i això els top manta ho aprofiten per fer taps.
—Per què no es passa a la zona de Sabadell?
—Perquè primer m’hauria de donar de baixa de Sant Quirze sense la seguretat que m’acceptessin a Sabadell. Podria perdre la plaça a canvi de res.
—A quants marxants afecta aquesta situació?
—Els de Sant Quirze som uns 200 i cada un paguem 1.500 euros l’any per un matí a la setmana.
—Total 300.000 euros.
—Tu no creus que amb 300.000 euros l’Ajuntament de Sant Quirze podria posar un parell de policies només quatre hores a la setmana? Home! Per favor!
—Demaneu-ho.
—Fa anys que ho demanem. Els lavabos ens els han posat, però la seguretat... mira.
—Què és això?
—Un escrit de la tinent d’alcalde de l’Àrea d’Economia, Comerç i Promoció de la Ciutat de Sant Quirze del Vallès, Àngels Ponsa i Roca, del 10 d’octubre del 2007
—Què diu?
—Que estiguem tranquils (riu): «L’Ajuntament és coneixedor de que hi ha certes problemàtiques al mercat i en aquest nova etapa que comença es prendran les mesures necessàries per solucionar-les».
—I en cinc mesos res de res?
—Res. Espero que aquesta senyora no es torni a presentar a les eleccions perquè és per botar-la, però botar-la amb b. Entre això i les escombraries.
—Què passa amb les escombraries?
—Quan pleguem, els de Sabadell tenen policies que vigilen els residus i després vigilen els que venen a netejar. Però aquí, com que no hi ha ningú, la gent rebenta les bosses i escampen tot. Això és «la ciudad sin ley», home.
—Tots els firaires de Sant Quirze estan tan enfadats com vostè?
—Molt més. N’hi ha que no volen pagar més a l’Ajuntament. I ara per les eleccions, com vinguin aquí els polítics a fer el papallona, que es preparin. Els hi diran de tot.
—Com pot haver-hi una diferència tan abismal en només 5 metres?
—Doncs perquè a Sabadell tenim un regidor que és comerciant i sap de què va la cosa. I a Sant Quirze aquesta senyora deu ser... una altra cosa, no sé, potser és metge.
—A Sabadell tot són flors i violes?
—Tot no perquè la única cosa dolenta que té Sabadell també la patim els de Sant Quirze: la pudor de l’escorxador.
Ningú no es perfecte
COMPROVAT
Com el fronterer Río Grande a les pel·lícules de l’Oest. Com els murs de Berlin, Melilla o Palestina. El petit parterre que separa els municipis de Sabadell i Sant Quirze esdevé en el encants de diumenge un immens mur, invisible però legal, que separa les misèries de Sant Quirze de la riquesa de Sabadell.
Ho vam comprovar aquest diumenge. Mentre al costat de Sant Quirze vam trobar en quinze minuts 24 venedors il·legals, només cinc metres més a l’Est, al terme municipal de Sabadell, no en vam veure ni un. El que sí vam veure va ser molta policia de Sabadell.
Ho vam comprovar aquest diumenge. Mentre al costat de Sant Quirze vam trobar en quinze minuts 24 venedors il·legals, només cinc metres més a l’Est, al terme municipal de Sabadell, no en vam veure ni un. El que sí vam veure va ser molta policia de Sabadell.