Josep Oñate, Partit dels Pensionistes
«Els pensionistes volem una llei seriosa de l’eutanàsia ja!»
22-2-2008
El conegut militant de Badia del Vallès i enyorat ex-professor de l’IES Pau Vila, Josep Oñate Guerrero, 62, fa honor al seu segon cognom fent campanya pel nou Partit dels Pensionistes en Acció.
Encara no sap a quin lloc de la llista anirà, però ell ja s’ha presentat a la Junta Electoral Central de Sabadell com a interventor de les eleccions.
—No només. Podríem donar la sorpresa i treure un diputat.
—Vol dir?
—Això diuen. De tota manera, sí, certament es busca que es parli de la problemàtica dels pensionistes.
—Us fan cas els mitjans?
—Al principi ens en feien molt. Però ara hi ha ordres des de dalt d’ignorar-nos i, almenys els mitjans públics, ja no volen saber res de nosaltres.
—Els feu por?
—Home, tot i que per ara només ens presentem a Barcelona, a tot Espanya hi ha 8 milions de pensionistes i tots amb vot.
—Vostè és un d’ells?
—Sí. Sóc mestre pre-jubilat per la LOGSE, però exerceixo dues tardes a la setmana com a logopeda i psicòleg juvenil amb consulta pròpia al carrer Duran i Sors.
—Com s’ha ficat en això?
—Jo mai m’havia volgut embolicar en política, però aquesta gent em van agradar, els vaig enviar un e-mail i ja hi vam ser.
—És un partit d’esquerres o de dretes?
—Hi ha de tot. Sobretot hi ha molta gent cremada i ressentida. Curiosament, també hi ha gent jove.
—Per què?
—Perquè saben que algun dia ells també seran pensionistes. La llista tenim una noia d 21 anys i un noi de 30.
—Molts pensionistes no arriben a final de mes?
—Molts cobren 420 euros al mes, imagina’t.
—Els prejubilats de Banc Sabadell són l’altre extrem?
—Hi ha coses que no es poden permetre i contra les que nosaltres lluitarem: una empresa amb beneficis no ha de poder acomiadar treballadors de 50 i 49 anys.
—Però si ells estan encantats de la vida.
—Potser sí, però l’Estat no ho hauria d’acceptar perquè això repercuteix al fons comú de les pensions. Una part de la seva jubilació la paguem entre tots.
—Quina es la reivindicació número 1 del Partit dels Pensionistes?
—Que com a mínim tothom cobri els 640 euros que marca la llei com a pensió mínima.
––I la número 2?
—Que no es paralitzi la pensió mitja o mitja alta. El que ha cotitzat 35 o 40 anys de la seva vida, quan es jubila perd un poder adquisitiu enorme.
—Potser això no és tan necessari, no?
—Sí que ho és. Molt. Si les pensions mitges o altes no pugen al mateix ritme que les baixes, el que només ha treballat 20 o 25 anys dirà que, per cobrar el mateix, no val la pena seguir treballant.
—Us veig molt crítics.
—És que hi ha coses, com les pensions vitalícies que s’auto-assignen els polítics, que s’han de criticar.
—Per?
—Mira, un diputat que només hagi estat cinc anys al Parlament té una pensió vitalícia de 5.000 euros. Jo d’això me’n faig creus!
—Reivindicacions sanitàries?
—-Exigim que la tercera edat estigui representada en els consells de sanitat per poder decidir sobre la futura llei d’eutanàsia.
—Esteu a favor?
—Jo en sóc clarament partidari. I el Partit, l’únic que demana, és participar en l’elaboració d’una llei de l’eutanàsia seriosa ja!
—Què més voleu?
—Que ens treguin l’IRPF, que no ens vagin rebaixant la pensió de viduïtat... moltes coses.
—Diumenge el partit es va presentar en societat.
—Als salesians de Barcelona. Hi havia unes 500 persones de totes les edats i alguns de fora de Barcelona perquè a les pròximes eleccions ja ens presentarem a tot Espanya.
—Un tal Josep Maria Torrente és el líder.
—És el numero 1 de la llista. Jo crec que és més líder el número 2, Agustí Soberano.
—La campanya electoral comença avui. Quina serà la seva?
—Poca cosa (riu). Penjaré el nostre programa al tauler d’anuncis dels casals d’avis de Sabadell i, si em volen escoltar, els explicaré el que vulguin.
—No farà cap míting?
—No. Quan em vaig presentar a la Junta Electoral de Zona de Sabadell, em van oferir un local i tot. Ja els vaig dir que, moltes gràcies, però que no calia.
—Per què es va presentar a la Junta Electoral?
—Ho he de fer. I el dia de les eleccions he de fer d’interventor i d’apoderat.
Finalment ha entrat en política
POLIVALENT
És d’aquelles persones que deixa rastre per allà on passa. A l’IES Pau Vila, on va donar classes de llengua castellana durant 35 anys, encara el troben a faltar.
Durant 30 ha dirigit la revista Nova Badia, des de la qual va esdevenir referent apolític, pels polítics, d’aquesta localitat.
També es voluntari de la Creu Roja de Sabadell, com a coordinador de pares separats, del Telèfon de l’Esperança (tres nits al mes), des del que ha evitat més d’un suïcidi, i d’Educació Sense Fronteres per donar classes a emigrants.
Durant 30 ha dirigit la revista Nova Badia, des de la qual va esdevenir referent apolític, pels polítics, d’aquesta localitat.
També es voluntari de la Creu Roja de Sabadell, com a coordinador de pares separats, del Telèfon de l’Esperança (tres nits al mes), des del que ha evitat més d’un suïcidi, i d’Educació Sense Fronteres per donar classes a emigrants.