Joan Abella, mineròleg
«Em poso a fer cates amb pic i pala
i, patam, trobo plata»
i, patam, trobo plata»
27-3-2008
Assessor fiscal de professió, el sabadellenc Joan Abella i Creus, 39, es un arrauxat dels minerals des que el seu pare el portava als encants dominicals del Mercat de Sabadell als 10 anys. «Però abans ja m’agradaven els forats», diu.
Ara acaba de publicar el seu primer llibre, admirat per professors universitaris, geòlegs i investigadors, sobre la mina amb més diversitat mineralògica de Catalunya i en la que ell treballa des dels 15 anys: Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt del Priorat. Només a la venda a Llibreria Tècnica.
—Agricultura i mineria sempre han anat de la mà. Molts pagesos eren miners i molts miners pagesos.
—Vi amb gust a mineral?
—A corella. Algunes propietat del vi del Priorat es deuen al subsòl de corella, és a dir de pissarra, on neixen les vinyes.
—Què tenen els minerals de tant apassionant, com per dedicar-hi tota una vida?
—Per mi la intemporalitat, els milers d’anys d’història que l’han format, la immortalitat.
—És fàcil ser immortal quan mai no has estat un ésser viu.
—Potser no ho són, però creixen.
—L’home sempre ha foradat el terra, com vostè de nen, per explotar-ne els seus minerals?
—Sempre. Els primers ja agafaven sílex per fer-ne fletxes. S’han trobat mines de sílex de fa 9.000 anys.
—Descobreix el seu llibre alguna cosa nova?
—Tot és nou. No hi havia res escrit.
—Com ara?
—Per exemple es citen per primera vegada alguns minerals trobats a la península com la Xantoconitha, o alteracions d’urani que cap estudi havia mencionat mai abans.
—Urani? Però l’urani no es radioactiu?
—En tan poca quantitat no.
—On tenim urani a Catalunya?
—Es van trobar uns petits filons a Lleida els anys 60 i se’l van endur tot a Madrid per les centrals nuclears. Però era insuficient i ho van deixar córrer.
—Què és això que ha portat?
—Plata. Aquesta peça (foto) la vaig trobar pels documents que m’arribaven, suposava que n’havia de quedar.
—Què li feia suposar?
—Que l’empresa francesa que explotava la Mina Balcoll de Falset, la va abandonar el 1907 inesperadament i per poca rendibilitat, no perquè no en quedés més. Em vaig posar a fer cates amb pic i pala al pou amb més possibilitats i, patam, la vaig encertar de ple.
—És plata bona?
—De les millors plates trobades a Espanya en els darrers 100 anys.
—És el primer llibre de mineria de Catalunya?
—I segon d’Espanya.
—Repassa la Conca de Bellmunt des de l’època protoibèrica fins ara. La mineralogia l’ha convertit en historiador?
—Una mica sí. Tota la documentació dels Ducs de Medinaceli l’he hagut d’anar a buscar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El comptat de Prades es qui va explotar-ne la plata al segle XIV.
—Sempre plata?
—En realitat el que més s’ha extret de la Conca de Bellmunt és la galena, sulfur de plom, molt apreciada pels terrissaires per fer vidriat de ceràmica. Els sarraïns en van exportar fora de la península i tot.
—Per què ha hagut de fer aquest llibre un aficionat?
—Els professors universitaris tenen tants problemes burocràtics que quasi no els queda temps per fer recerca.
—Què diuen ells del seu llibre?
—A tothom li ha agradat molt. De fet en conec uns quants i col·laboro sovint amb ells.
—Vostè no hauria d’haver estudiat geologia?
—Potser sóc una mica gandul (riu). Però la veritat és que mai m’he pres la meva afició com una possible professió. Sempre he separat molt les dues coses.
—És la conca més important de Catalunya?
—Es aquella en la que he trobat més diversitat d’espècies.
—La visita de fa anys?
—Molts. De jove ja anava a parlar amb els antics miners que encara quedaven vius.
—Està esgotada avui en dia?
—Encara queda molt mineral, però ja no és rentable. Son més barats els filons a l´aire lliure i la mà d´obra africanes.
—Què és actualment la Conca de Bellmunt?
—Només un atractiu turístic. La Mina Eugènia, la més important, està oberta al turisme.
—Els minerals curen?
—No. No tenen energies sanadores. Ara, com a l’Edat Mitjana, hi torna a haver gent que menja or buscant efectes sanadors. Però l’or surt de l’organisme tal com entra. No te cap efecte.
—I això de portar cristall de quars a la butxaca?
—La gent ha perdut la fe en la religió i busca noves religions. El quars pot tenir una certa vibració, però no cura.
Només que et canviï l’humor...
EL MATEIX DE SEMPRE
Li vaig fer la primera entrevista, ja sobre minerals, el 1985. És de les que no he oblidat. Em va sorprendre, per un noi de 16 anys, la seva elegància en el vestir, rigor en el parlar, erudició en el saber i educació en el tracte.
Durant un temps va animar l’ambient mineralògic sabadellenc, fins a organitzar una fira d’àmbit estatal. I li vaig perdre la pista.
El retrobo ara i descobreixo que 23 anys després és exactament la mateixa persona. La única diferència, si de cas, és que somriu més.
Durant un temps va animar l’ambient mineralògic sabadellenc, fins a organitzar una fira d’àmbit estatal. I li vaig perdre la pista.
El retrobo ara i descobreixo que 23 anys després és exactament la mateixa persona. La única diferència, si de cas, és que somriu més.