Raimon Espurz: SOS Papà
«L’home éstà en absoluta indefensió, desigualtat i discriminació»
29-3-2008
És fals que en cas de divorci els nens han d’estar amb la mare. La custòdia compartida és una possibilitat legal que la majoria de pares desconeixen.
Ho va venir a explicar dijous al Casal Pere Quart, convidat per Creu Roja Sabadell, el membre de l’Associació Pro Drets del Nen, SOS Papà (www.sospapa.es), el coach de Cerdanyola, Raimon Espurz Aranda, 43.
—Sí perquè en aquest país el 95% dels divorcis que arriben a judici es resolen amb custòdia monoparental materna. I veure els nens 4 dies al mes es tan com perdre’ls.
—I a altres països?
—A molts estats d’Estats Units, o a França, la custòdia compartida és la opció legal per defecte.
—No és més lògic que els nens estiguin amb la mare que els va parir?
—No. Això és una simple convenció cultural que canvia amb el temps o el lloc.
—Vol dir que una mare no és sempre una mare?
—No. A Espanya mateix, fa només cent anys, en cas de separació els nens es quedaven sempre amb el pare. Tothom considerava que era el més lògic.
—Masclisme institucional?
—Potser sí, però ara ens hem passat a l’altre extrem. Mai trobem la situació d’igualtat.
—«L’home te tanta feina al carrer que no pot estar pels nens».
—L’argument més utilitzat no és aquest, sinó «la inestabilitat física» de la que parlen les sentències si els nanos canvien de domicili.
—És un error?
—Més que un error és un argument ridícul. Per mi és molt més important l’estabilitat emocional que la física. Però pel jutge, que es relacionin de la mateixa manera amb el seu pare i la seva mare, no és important.
—Pensen que és més important tenir a prop la seva tele i el seu llit que el seu pare?
—Exacte. O sia que si una parella té un fill quan encara viu amb els seus pares, és a dir els avis del nen, no es podrien independitzar per no allunyar el nen d’aquelles parets. És ridícul.
—Són diferents les sentències dels jutges i les jutgesses?
—No. No hi ha cap diferència.
—Però la custòdia compartida és legal o no?
—Clar, però cada cop se’n donen menys.
—Per què anem enrere?
—Perquè la nova llei de divorci del 2005 només dóna la custòdia compartida si els dos progenitors estan d’acord.
—I si no?
—Si no ho estan, el jutge mira si un dels dos té una causa pendent amb la justícia. Això fa que molts advocats recomanin a les seves clientes que posin una querella contra el seu ex-marit per violència de gènere.
—Encara que sigui mentida?
—Sí. Encara que al final es demostri que tot és mentida, el marit es quedarà sense custòdia compartida perquè tenia un tràmit judicial en curs.
—Però posar una denúncia falsa no és il·legal?
—No sempre. Es castiga penalment en tots els casos menys en els de violència de gènere. La dona pot mentir impunement a un tribunal tant com vulgui i mai no li passarà res.
—La situació de l’home és d’absoluta indefensió?
—Absoluta indefensió, desigualtat i discriminació.
—Ho ha patit personalment?
—Els més de 300 membres de SOS Papà a Espanya i milers a tot el món, hem patit el mateix.
—Quin és el seu cas?
—Em vaig divorciar fa tres anys quan els meus fills tenien 5 i 9 anys i vaig demanar la custòdia compartida, però ella es va negar.
—Vau anar a judici?
—Vam anar a judici, ella em va posar una denúncia de segrest que sortosament la policia no va admetre i després me’n va posar una altra igualment falsa, de violència de gènere.
—Aquesta sí que la van admetre?
—Malauradament sí i la jutgessa li va donar tot a ella: el pis, els nens i una pensió meva tot i que jo cobro menys. Vaig passar a ser el «visitador» dels meus fills 4 dies al mes i a pagar dues hipoteques.
—La història de tothom.
—La meva no perquè vaig recórrer la sentència i el nou jutge va veure que la situació econòmica era tan aberrant que finalment tinc la custòdia compartida.
—Es a dir?
—Ara els nens viuen amb mi dimarts i dijous i un cap de setmana altern de divendres a diumenge.
—Està content?
—Els que estan més contents són els nanos. Ells estan encantats.
—Tot gràcies a SOS Papà?
—Sí perquè em van proporcionar advocat i mediador.
—Per què tants pocs pares lluiten per la custòdia compartida?
—Molts per ignorància. Altres perquè ja els està bé pagar i desentendre-se’n.
La llei els hi posa fàcil
Insolidaritat femenina
A mi el que em sap més greu, diu Raimon Espurz, és que l’abús de falses denúncies per violència de gènere, està traient credibilitat a les dones que realment són pegades pels seus marits i tenen por de denunciar-ho. Les mateixes dones estan posant en un problema molt greu a les seves companyes realment maltractades».
Una altra cosa que també li sap greu és que allargar així el procés doni tants diners a advocats i advocades.
Una altra cosa que també li sap greu és que allargar així el procés doni tants diners a advocats i advocades.